Historias de la radio és una pel·lícula espanyola còmica dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i estrenada en 1955.'Historias de la radio', de José Luis Sáenz de Heredia, El País, 7 de maig de 2004
Argument Com a homenatge a la importància de la ràdio a mitjan , es conten tres històries que tenen com a eix central als radiooients: uns concursants que per 3.000 pessetas han d'arribar a l'estudi disfressats d'esquimal, un lladre que contesta a una trucada de telèfon a la casa on està robant i un mestre d'escola que participa en un concurs per a poder treure diners per a curar a un nen del seu poble. Les històries s'enllacen mitjançant la història d'amor d'un locutor i la seva promesa i mitjançant retalls de la vida de personatges reals de l'època del film.
Una jove artista de l'època, Gracia Montes, apareix en el film cantant una cançó popular d'Andalusia: La Romera.La Romera, cantada per Gracia Montes, en la pel·lícula. Aquesta cantant es convertiria en el futur en un dels pilars fonamentals de la cobla i el flamenc d'Espanya.
Anys després, Sáenz de Heredia dirigiria Historias de la televisión, una mena de seqüela de Historias de la radio ambientada en el mitjà televisiu.Bentley, Bernard. A Companion to Spanish Cinema. Boydell & Brewer 2008. p. 129
Primera història Un patrocinador ofereix 3.000 pessetas al primer radiooient que es presenti en els estudis disfressat d'esquimal i amb un gos. Un inventor (José Isbert) decideix presentar-se perquè necessita els diners per a patentar un invent. En el camí li sorgeixen infinitat d'accidents. Aconsegueix arribar a l'estudi, però en segon lloc. En ser entrevistat, aconsegueix emocionar amb les seves tribulacions al presentador (Bobby Deglané).
En aquesta història té un petit paper Tony Leblanc.
Segona història Un lladre (Ángel de Andrés) està desvalisant una casa quan truquen per telèfon. Decideix contestar i descobreix que serà agraciat amb un premi si es presenta en l'estudi. Però com ell no és la persona que viu en aquesta casa decideix buscar a la seva víctima, (José María Lado), per a proposar-li un tracte.
Tercera història Un mestre de poble (Alberto Romea) es presenta a un concurs de ràdio perquè necessita diners per a portar a un alumne a una important operació a l'estranger. El concurs és de preguntes i el mestre les contesta totes fins a l'última, quan els patrocinadors decideixen que perdi. Llavors li fan una pregunta sobre futbol.
La plaça on està el poble expectant i els seus carrers, correspon a les de La Herguijuela, Ávila.
La resolució d'aquesta tercera història és antològica.
Repartiment Francisco Rabal: Gabriel Margarita Andrey: Carmen Xan das Bolas: guardia civil Alberto Romea: Anselmo Guadalupe Muñoz Sampedro:Esposa d'Anselmo José Luis Ozores: Capellà Adrián Ortega: alcalde José Orjas: Ajudant de l'inventor José Isbert: Inventor Tony Leblanc: xofer Juanjo Menéndez: Alfredo Rafael Bardem: Director de l'emissora Nicolás Perchicot: metge Pedro Porcel: sacerdot José María Lado: Senén Ángel de Andrés: lladre
Premis Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics
Any Categoria Pel·lícula Resultat1955 Millor argument original José Luis Sáenz de Heredia Vegeu també Rafael Gómez Ortega "el Gallo" Luis Molowny
Referències
Enllaços externs Fragment de la pel·lícula a Cervantes Virtual
Categoria:Pel·lícules en castellà Categoria:Pel·lícules d'Espanya en blanc i negre Categoria:Pel·lícules d'Espanya del 1955 Categoria:Pel·lícules de comèdia d'Espanya Categoria:Pel·lícules rodades a Madrid