La Unió Esportiva Lleida va ser el club de futbol més representatiu de la capital del Segrià i un dels equips històrics del futbol català. Després d'estar en Llei Concursal, el club va entrar en procés de liquidació. D'ençà del 2011, el club hereu de la UE Lleida és el Lleida Club de Futbol.
Precedents històrics Els primers clubs de la ciutat A la ciutat de Lleida l'introductor del futbol fou cap a l'any 1910 el comerciant barceloní d'origen basc, Manuel Azoz. Els primers clubs dels quals es té constància foren el Montserrat (1913), del Col·legi Maristes, i el Football Club Lleida (1914), que disputà els seus partits al Pla d'en Gardeny. El 1915 nasqué l'Associació Cultural Lleidatana i el 1917 el Club Colonial i l'Athlètic Metalúrgic. Tots tres disputaven els seus partits al Camp de Mart.
El 1918 vegué la llum el que seria el club més destacat durant els anys 1920 a la ciutat, el Futbol Club Joventut Republicana que es dissolgué el 1927 a causa dels problemes econòmics que suposava el professionalisme. L'equip creà el 1919 el Camp d'Esports, unes instal·lacions que van ser modèliques a l'època i que després han aprofitat la resta de clubs de la ciutat.
També als anys 1920 es fundà el Dependents FC, fundat el 1922, d'inspiració gremial i de vida breu; el CE Lleidatà, club obrerista format per membres de l'antic Athlètic Metalúrgic i que jugava al Camp de Mart, abans de traslladar-se a Pardinyes; el Futbol Club Lleida (1923), creat pels mateixos fundadors de la Penya Deportiva Salvat i pròxims a la Lliga Regionalista, jugant els seus partits a Cappont, al camí vell d'Albatàrrec; i el 1924 nasqué l'AE Lleida Calaveres, de la secció local del CADCI a Lleida, l'equip de la gent benestant de la ciutat i que desaparegué el 1939, jugant amb samarreta blanca amb una franja diagonal negra i pantaló negre.
Altres equips lleidatans de menor importància foren el CF Ilerda, el Núria, l'Sporting, l'Atlètic i l'AEM, fundat el 1925. El 1930, el FC Lleida desaparegué i en el seu lloc Joan Solé funda el Centre d'Esports de Lleida, un club poliesportiu del qual més endavant s'independitzaria el Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935.
La Unió Esportiva Lleida Fundació i inicis miniatura|Autocar de la UE Lleida En acabar la Guerra Civil espanyola, el futbol lleidatà inicia una reorganització. El 1939, elements de l'AE Lleida Calaveres, el Lleida Sport Club i l'AEM fundaren el Lérida Balompié. El primer partit fou un amistós contra el Borges Blanques i els dos primers gols els marcà Francisco Pirla, amb un resultat final de 4 a 1. L'equip experimentà una gran progressió i en quatre temporades puja de 2a regional fins a tercera. El Lleida Balompié es va proclamar campió de la segona catalana ordinària amb 8 victòries i 2 derrotes, i va ser el primer gran títol que aconseguí el club blau. A l'eliminatòria d'ascens a segona regional preferent el Lleida Balompié va perdre contra l'Olot per 5 a 1. Al grup C de la lliga catalana els del Segrià van aconseguir la segona plaça, per darrere del Gimnàstic de Tarragona. Aquests van ser els inicis de la rivalitat entre aquestes dues entitats. Ja el 1944 l'AEM se separar del Balompié. D'altra banda, anteriorment, el 1941 els militars vencedors de la guerra formaren el CD Leridano. La rivalitat entre els dos equips fou forta. Mentre que el Lleida Balompié tenia més socis i millor plantilla, el CD Leridano disposava de més diners i del Camp d'Esports. Finalment, el 9 de març de 1947 ambdós clubs es fusionaran per a esdevenir la Unió Esportiva Lleida, que mantindria la samarreta blava i els pantalons blancs del Lleida Balompié. En fou primer president Eduard Estadella Botha.
Des del 1939 al 1943 el club jugà a categories regionals. Posteriorment, passa sis temporades a Tercera, el 1949 aconseguí l'ascens a Segona divisió i l'any següent a Primera on jugà la temporada 1950-51 en la qual no pogué mantenir la categoria.
Anys 1990 i desaparició En la dècada del 1990 el Lleida va tornar a estar una temporada entre els grans a Primera divisió. Fou la 1993-94 en la qual es va remodelar i ampliar el Camp d'Esports i la UE Lleida va aconseguir triomfs històrics davant del Futbol Club Barcelona al Camp Nou per 0-1 i davant del Reial Madrid Club de Futbol per 2-1 al Camp d'Esports. El Barça seria el campió, però la UE Lleida tornaria a perdre la categoria. Des d'aleshores es va mantindre entre la Segona divisió i la Segona divisió B. Tanmateix, l'any 2011 el club entrà en crisi, passant primer per la Llei Concursal i posteriorment entrà en un procés de liquidació. El jutjat mercantil atorgà la unitat productiva (els drets federatius per a jugar a la categoria corresponent) de la UE Lleida a Annabel Junyent, qui havia d'aportar 70.000 euros per fer-se càrrec del club. Junyent va inscriure al Registre Mercantil un nou club anomenat Lleida 1939. Finalment, però, l'aval de Junyent fou insuficient i el jutge decidí atorgar la unitat productiva del club a Sisco Pujol, president de l'EFAC Almacelles, qui havia quedat segon en la subhasta del club amb 68.000 euros i un aval 200.000 per tres temporades. El nou club fou inscrit amb la denominació de Club Lleida Esportiu, disputant la seva primera temporada a la Segona divisió espanyola de futbol B utilitzant la plaça de la Unió Esportiva Lleida.
Evolució de l'uniforme
Palmarès 1 cop campió de Segona divisió (1992-93) 2 cops campió de Segona divisió B (1989-90, 2003-04) 1 cop campió de Tercera divisió (1948-49)
Temporades La UE Lleida va militar 2 temporades a Primera divisió, 24 a Segona, 19 a Segona B i 18 vegades a Tercera divisió.
Lérida Balompié 1943-44: 3a Divisió 9è 1944-45: 3a Divisió 9è 1945-46: 3a Divisió 10è 1946-47: 3a Divisió 3r
UE Lleida
1947-48: 3a Divisió 4t 1948-49: 3a Divisió 1r 1949-50: 2a Divisió 2n 1950-51: 1a Divisió 16è 1951-52: 2a Divisió 7è 1952-53: 2a Divisió 6è 1953-54: 2a Divisió 3r 1954-55: 2a Divisió 10è 1955-56: 2a Divisió 12è 1956-57: 2a Divisió 20è 1957-58: 3a Divisió 2n 1958-59: 3a Divisió 7è 1959-60: 3a Divisió 6è 1960-61: 3a Divisió 6è 1961-62: 3a Divisió 6è 1962-63: 3a Divisió 4t
1963-64: 3a Divisió 2n 1964-65: 3a Divisió 2n 1965-66: 2a Divisió 11è 1966-67: 2a Divisió 12è 1967-68: 2a Divisió 12è 1968-69: 3a Divisió 5è 1969-70: 3a Divisió 10è 1970-71: T. Preferent 1r 1971-72: 3a Divisió 5è 1972-73: 3a Divisió 4t 1973-74: 3a Divisió 11è 1974-75: 3a Divisió 15è 1975-76: 3a Divisió 5è 1976-77: 3a Divisió 9è 1977-78: 2a Divisió B 16è 1978-79: 2a Divisió B 11è
1979-80: 2a Divisió B 6è 1980-81: 2a Divisió B 10è 1981-82: 2a Divisió B 14è 1982-83: 2a Divisió B 10è 1983-84: 2a Divisió B 8è 1984-85: 2a Divisió B 6è 1985-86: 2a Divisió B 4t 1986-87: 2a Divisió B 2n 1987-88: 2a Divisió 6è 1988-89: 2a Divisió 19è 1989-90: 2a Divisió B 1r 1990-91: 2a Divisió 6è 1991-92: 2a Divisió 5è 1992-93: 2a Divisió 1r 1993-94: 1a Divisió 19è 1994-95: 2a Divisió 3r
1995-96: 2a Divisió 11è 1996-97: 2a Divisió 11è 1997-98: 2a Divisió 5è 1998-99: 2a Divisió 11è 1999-00: 2a Divisió 5è 2000-01: 2a Divisió 22è 2001-02: 2a Divisió B 9è 2002-03: 2a Divisió B 8è 2003-04: 2a Divisió B 1r 2004-05: 2a Divisió 15è 2005-06: 2a Divisió 19è 2006-07: 2a Divisió B 14è 2007-08: 2a Divisió B 13è 2008-09: 2a Divisió B 8è 2009-10: 2a Divisió B 11è 2010-11: 2a Divisió B 5è
Presidents
1947-51 Eduard Estadella 1951-54 Llorenç Agustí 1954-57 Josep Servat 1957-57 Laureà Torres 1957-60 Antoni Rocafort 1960-62 Antoni Teixidó
1962-67 Ramon Vilaltella 1967-68 Josep Jové 1968-69 Pere Roig 1969-70 Manel Rossell 1970-72 Miquel Martínez 1972-74 Josep Montañola
1974-77 Lluís Nadal 1977-79 Josep Esteve 1979-82 Joan Planes 1982-86 Antoni Gausí 1986-96 Màrius Duran 1996-97 Josep Lluís González
1997-98 Màrius Duran 1998-02 Antoni Gausí 2002-06 Miquel Pons 2006-07 Xavier Massana 2007-10 Ignasi Rivadulla</ref> 2010-11 Annabel Junyent
Entrenadors notables
Temporada Entrenador 1939-40 Manuel López 1940-41 José Pérez 1941-42 José María Cabo 1942-43 Ramon Llorens 1943-44 José Luis Zabala 1944-45 Antoni Franco 1945-46 Antoni Franco 1946-47 Antoni Franco 1947-48 José Peralta 1948-49 Juan Romans 1949-50 Emili Vidal 1950-51 Emili VidalFrancisco Pirla 1951-52 Juan Gómez de Lecube Josep Maria Burset 1952-53 Rogelio Santiago Lelé 1953-54 Rogelio Santiago Lelé 1954-55 Gaspar Rubio Juan José Nogués 1955-56 José Valero 1956-57 Vicenç Sasot Edmundo Suárez Mundo 1957-58 Rogelio Santiago Lelé 1958-59 Rogelio Santiago Lelé 1959-60 Miklós Szegedi 1960-61 José Rivero Antonio Molinos 1961-62 Manolo Bademunt 1962-63 Gabriel Taltavull Marcel Domingo 1963-64 Rogelio Santiago Lelé 1964-65 Rogelio Santiago Lelé Josep Seguer 1965-66 Josep Seguer
Temporada Entrenador 1966-67 Josep Seguer Rosendo Hernández 1967-68 Enrique Martín Manolo Bademunt Miguel Murueta 1968-69 Josep Juncosa Satur Grech 1969-70 Manolo Bademunt José Luis Riera 1970-71 Agustí Faura Satur Grech 1971-72 Manuel Ruiz Sosa 1972-73 Jesús Moreno Manzaneque Manolo Bademunt 1973-74 Jorge Solsona Manolo Bademunt 1974-75 Miguel Bertral Vicenç Sasot 1975-76 Juan Vázquez Jorge Solsona 1976-77 Jorge Solsona Manolo Buján Joaquín Carreras 1977-78 Ignacio López 1978-79 Ignacio Martín Esperanza 1979-80 Ignacio Martín Esperanza Manolo Buján 1980-81 Lluís Aloy Manolo Buján 1981-82 Manolo Buján 1982-83 Roberto Álvarez 1983-84 Roberto Álvarez 1984-85 Roberto Álvarez 1985-86 Jordi Gonzalvo 1986-87 Jordi Gonzalvo 1987-88 Jordi Gonzalvo
Temporada Entrenador 1988-89 Koldo Aguirre José Manuel Esnal "Mané" 1989-90 José Manuel Esnal "Mané" 1990-91 José Manuel Esnal "Mané" 1991-92 José Manuel Esnal "Mané" 1992-93 José Manuel Esnal "Mané" 1993-94 José Manuel Esnal "Mané" 1994-95 José Manuel Esnal "Mané" 1995-96 Antonio López Ramon Puig Solsona Txetxu Rojo 1996-97 Txetxu Rojo Miguel Rubio Paco Martínez Bonachera 1997-98 Juande Ramos 1998-99 Miquel Corominas Miguel Rubio Víctor Muñoz 1999-00 Víctor Muñoz 2000-01 Miguel Rubio Quique Hernández 2001-02 Carles Viladegut Paco Martínez Bonachera 2002-03 Paco Martínez Bonachera 2003-04 Paco Martínez Bonachera Miguel Rubio 2004-05 Miguel Rubio 2005-06 Miguel Rubio David Vidal 2006-07 Felipe Miñambres Esteban Vigo Manolo Buján 2007-08 Javier Zubillaga 2008-09 Emili Vicente 2009-10 Emili Vicente 2010-11 Emili Vicente
Jugadors notables Jugadors amb més partits disputats per dècada:
1950-1960
Carmel Mòdol i Teixidó Lluís Pellicer i Coma Félix Carrillo Raigada
1960-1970
Enric Ribelles i Seró Carlos Patiño González
1980-1990
Miguel Ángel Rubio Buedo Antoni Palau i Vila
1990-2000
Txema Alonso Antonio Roa Sánchez Francesc Xavier Navarro Antonio Calderón Burgos Josep Setvalls i Morera Virgilio Hernández Paesa Emili Josep Isierte Aguilar Fran Figueroa Gonzalo Argiñano Elezkano Vicente Fernández Pujante Xavier Bartolo i Moliné Sergi Parés i Llagostera David de la Hera Baños Ali Benhalima Quique Álvarez Mauro Ravnic
2000-2010
Nakor Bueno Gómez Daniel Marín Vázquez Gerard Escoda Nogués Sergio Rodríguez Martínez Rubén García Arnal Carles Busquets i Barroso
Himne Un pas endavant (repic de mans) quan surten al camp (repic de mans) jugadors i afició senten els colors, la senyera i la sardana ajunten cors.
Un crit fort al vent (repic de mans), Segre i sentiment (repic de mans). Les banderes blaves són la força de la unió i la grada esclata amb passió.
Som del Lleida, visca el Lleida ho cridem amb il·lusió. Som del Lleida, visca el Lleida cantem gols amb emoció. Som del Lleida, visca el Lleida sempre et volem campió. Perdi o guanyi animarem perdi o guanyi exclamarem: El Lleida, el Lleida és el millor!
Un revolt al sol (repic de mans) quan marquem un gol (repic de mans) jugadors i afició senten els colors, la senyera i el Segrià ajunten els cors.
Blau al firmament (repic de mans) i un aplaudiment. (repic de mans) Som la Terra Ferma, l'orgull de la nació i la gent esclata amb passió.
Som del Lleida, visca el Lleida ho cridem amb il·lusió.