Fear, uncertainty and doubt (Por, incertesa i dubte), normalment escurçat com FUD i traduït alternativament com a «incertesa davant la por i desinformació», és una estratègia de desinformació utilitzada en vendes, màrqueting, relacions públiques, política, cultes, i propaganda. És una expressió amb la qual es qualifica a una determinada estratègia per tal d'influir en la percepció mitjançant la difusió d'informació negativa i dubtosa, esbiaixada o falsa, i una manifestació de l'apel·lació a la por.
Mentre que la frase data almenys de principis del , l'ús generalitzat de la desinformació relacionada amb les indústries de programari, hardware i tecnologia va aparèixer en la dècada de 1970 per descriure la desinformació en la indústria del hardware, i des de llavors s'ha utilitzat de manera més àmplia, especialment en política i en màrqueting.
Definició El terme va aparèixer ja en la dècada de 1920."La sospita no té cabuda en les nostres interaccions; és un escut per a la ignorància, un signe de por, incertesa i dubte." Caesar Augustus Yarbrough, The Roman Catholic Church Challenged, p. 75. The Patriotic Societies of Macon, 1920."De nou es va veure atrapat per una tempesta de por, incertesa i dubte." Monica Mary Gardner, The Patriot Novelist of Poland, Henryk Sienkiewicz, p. 71. J. M. Dent; E. P. Dutton & Co, 1926. Una formulació similar «dubtes, pors i incerteses» es remunta a 1965."El posarà no només fora de perill i l'alliberarà d'un estat de malaltia, també li treurà tots els dubtes, pors i incerteses; ..." William Payne, A practical discourse of repentance, rectifying the mistakes about it, especially such as lead either to despair or presumption, p. 557. S. Smith, 1965. El 1975, el terme apareixia abreujat com FUD en contextos de màrqueting, vendes i relacions públiques.
El terme FUD va ser utilitzat per primera vegada amb el seu significat per Gene Amdahl, el 1975, en relació amb la tecnologia actual, després de deixar IBM per fundar la seva pròpia companyia, Amdahl Corp: "FUD és la por, la incertesa i el dubte que el personal de vendes d'IBM infon en clients potencials que podrien estar considerant els productes Amdahl". El terme també s'ha atribuït al veterà analista informàtic Ulrich Weil de Morgan Stanley. Aquest ús de FUD per descriure la desinformació en la indústria de hardware d'ordinadors es diu que ha portat a la popularització subsegüent del terme.Per exemple, el FUD s'ha utilitzat per descriure dinàmiques socials en contextos on les vendes, lobbying o la promoció comercial no estan involucrats.
Com Eric S. Raymond va escriure: «La idea, és clar, era persuadir els compradors perquè es decantessin per equips d'IBM en lloc de per equips de la competència. Aquesta coerció implícita es realitzava tradicionalment prometent que li succeirien coses bones a la gent que es quedés amb IBM, però ombres negres planaven sobre el futur dels equips o programari de la competència. A partir del 1991, el terme s'ha generalitzat per referir-se a qualsevol tipus de desinformació utilitzada com a arma competitiva».
Referències
Categoria:Retòrica Categoria:Fal·làcies lògiques