Aleksandr Nikolàievitx Vesselovski —, també transcrit Alexander Vesselovsky— (Moscou, 16 de febrer de 1838 - Sant Petersburg, 23 d'octubre de 1906) fou un lingüista i teòric literari rus que va establir les bases dels estudis de Literatura Comparada.
Trajectòria Fill d'un general, va tenir com a tutor a Fiódor Busláev, i va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou de 1854 a 1858. Després d'una breu estada a Espanya en qualitat de tutor del fill de l'ambaixador rus, Vesselovski va continuar la seva educació amb Heymann Steinthal a Berlín i Praga, i va passar tres anys treballant en biblioteques italianes. Al seu retorn a Rússia, va ser professor a Moscou i Sant Petersburg i va ser triat membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg el 1876.
Els primers estudis de Vesselovski en literatura medieval italiana el van portar a pensar que moltes trames i figures literàries van ser portades a Europa des d'Orient a través de l'Imperi Romà d'Orient. Examinant la literatura des del punt de vista genètic, Aleksandr Vesselovski i el seu germà Aleksei (1843-1918) van intentar construir una teoria totalitzadora sobre l'origen i desenvolupament de la poesia. El 1899, el més gran dels germans va argumentar que «la font i arrel sincrètica dels gèneres poètics» pot ser rastrejada fins als jocs populars ritualitzats i els càntics folklòrics.Eleazar Meletinsky. The Poetics of Myth. Routledge, 1998. Page 139.
Influència A la Unió Soviètica, Vesselovski i els seus seguidors van ser criticats per la seva «etnografisme», que permetia a l'«estudi de les fonts créixer fins a un grau d'hipertròfia, i que dissol, per tant, el caràcter específic del treball literari en una col·lecció d'influències».Rachel Polonsky (English Literature and the Russian Aesthetic Renaissance. Cambridge University Press, 1998. Page 17) citant: Jauss, Hans Robert. Toward an Aesthetic of Reception. University of Minnesota Press, 1982.
Els formalistes de Sant Petersburg van compartir a grans trets una visió crítica de la teoria de Vesselovski, encara que s'ha suggerit que la doctrina de Vesselovski va ser en realitat un punt a partir del qual van evolucionar «de manera lineal, si bé polèmica».Dragan Kujundzic. The Returns of History: Russian Nietzscheans After Modernity. SUNY Press, 1997. Pàg. 8.
Encara que el seu treball ha estat generalment oblidat pels investigadors occidentals (probablement per la manca de traduccions), Vesselovski ha estat considerat com «un dels estudiosos més instruïts i originals que ha donat Rusia»Gogol from the Twentieth Century: Eleven Essays, ed. Robert A. Maguire. Princeton University Press, 1974. Pag. 39-40. i «el representant més significatiu dels estudis comparatistes en l'acadèmia russa i europea del segle XIX».Rachel Polonsky (English Literature and the Russian Aesthetic Renaissance. Cambridge University Press, 1998. Page 17) citant Sravnitelnoe literaturovedenie, de Viktor Zhirmunsky, p. 84.
Referències
Categoria:Crítics literaris russos Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal de Moscou Categoria:Alumnes de la Facultat d'Història i Filologia de la Universitat de Moscou Categoria:Morts a Sant Petersburg Categoria:Filòlegs russos Categoria:Historiadors russos Categoria:Escriptors moscovites Categoria:Historiadors de la literatura europeus Categoria:Teòrics de la literatura Categoria:Morts el 1906 Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Assagistes russos del segle XX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX