La cultura d'Irlanda és el conjunt de llengua, costums i tradicions, música, art, literatura, folklore, cuina i esports associats a Irlanda i al poble irlandés. Durant la major part de la seua història registrada, la cultura irlandesa ha estat sobretot gaèlica. També ha estat influenciada per la cultura anglonormanda, anglesa i escocesa. Els anglonormands envaïren Irlanda al s. XII, mentre que la conquesta i colonització d'Irlanda del s. XVI i XVII la protagonitzaren els anglesos i escocesos (o escocesos de l'Ulster). Hui dia, hi ha notables diferències culturals entre els d'origen catòlic i protestant (especialment l'Ulster protestant, separat de la resta de l'illa), i entre els nòmades irlandesos i la població establerta.
A causa de l'emigració a gran escala d'irlandesos, la cultura irlandesa té un abast global i festes com la diada de Sant Patrici i Halloween se celebren arreu del món."The origin of Halloween lies in Celtic Ireland". Irish genealogy La cultura irlandesa ha estat en certa manera heretada i modificada per la diàspora irlandesa, que al seu torn ha influït en el país d'origen. Encara que hi ha molts aspectes únics de la cultura irlandesa, comparteix trets substancials amb els de Gran Bretanya, altres estats de parla anglesa, d'europeus predominantment catòlics i els altres països cèltics.
L'illa d'Irlanda és famosa pel Llibre de Kells, la música tradicional irlandesa i escriptors com Jonathan Swift, Brendan Behan, Niall Horan, Douglas Hyde, Flann O'Brien, Sheridan Le Fanu, Sean O'Casey, George Berkeley, James Joyce, George Bernard Shaw, Richard Brinsley Sheridan, Oliver Goldsmith, Oscar Wilde, Bram Stoker, W. B. Yeats, Samuel Beckett, Séamus Heaney i altres.
El primer metge amb títol nobiliari que va existir, Hans Sloane, era un metge irlandés que tenia afició per la botànica i la seua col·lecció de plantes fou el nucli del Museu Britànic. Figures culturals irlandeses del s. XX inclouen Christy Moore, Pat Ingolsbht, Shane MacGowan i Sinéad O'Connor. En l'àrea de l'espectacle destaquen U2, Bob Geldof, Thin Lizzy, Horslips, Rory Gallagher, The Corrs, The Cranberries, Westlife, Chris De Burgh i Van Morrison; en música més tradicional destaquen Enya, The Dubliners i The Chieftains entre d'altres, i en l'espectacle de dansa Riverdance. La dansa irlandesa és popular arreu del món.
Agricultura i tradició rural miniatura|Lough Gur, un antic assentament agrícola irlandés Com ho demostra l'evidència arqueològica de llocs com els Camps Céide al comtat de Mayo i Lough Gur al comtat de Limerick, l'agricultura a Irlanda és una activitat que es remunta als inicis de la colonització humana. En èpoques històriques, texts com el Táin Bó Cúailnge mostren una societat en què el bestiar representa una font primària de riquesa i estatus. Poc n'havia canviat en el moment de la invasió normanda d'Irlanda als s. XII i XIII. Giraldus Cambrensis va retratar una societat gaèlica en què la ramaderia i la transhumància eren la norma.
Municipis, pobles, parròquies i comtats Els normands reemplaçaren l'administració tradicional de la terra dels clans (llei Brehon) pel sistema senyorial de la tinença de la terra i l'organització social. Això dugué a la imposició del llogaret, la parròquia i el comtat sobre el sistema nadiu de townlands. En general, una parròquia era una unitat civil i religiosa amb una mansió, un poble i una església al centre. Cada parròquia incorporà un o més pobles urbans existents dins dels límits. Amb l'extensió gradual del feudalisme anglés sobre l'illa, l'estructura irlandesa del comtat entrà en crisi i desaparegué al 1610.
Aquestes estructures segueixen sent de vital importància en la vida quotidiana de les comunitats irlandeses. A part del significat religiós de la parròquia, la majoria d'adreces postals rurals són noms de cases i pobles. El poble i la parròquia són punts clau al voltant dels quals es construeixen rivalitats esportives i altres formes d'identitat local, i la majoria de les persones senten un fort sentit de lleialtat al seu comtat nadiu.
Propietat de la terra i fam de la terra Amb la conquesta anglesa elisabetiana, la conquesta d'Irlanda per Cromwell, i les plantacions organitzades dels colons anglesos i escocesos, els patrons de la propietat de la terra a Irlanda s'alteraren molt. El vell ordre de transhumància i ramaderia de camp obert fou reemplaçat per una estructura de grans hisendes, petits arrendataris amb més o menys precarietat en els contractes d'arrendament i una massa de treballadors sense terra. Aquesta situació continuà fins a la fi del s. XIX, quan l'agitació de la Lliga de la Terra inicià la reforma agrària. En aquest procés, els antics inquilins i obrers esdevingueren propietaris de terres, amb grans finques dividides en petites i mitjanes explotacions. El procés continuà fins ben entrat el s. XX amb el treball de la Comissió de Terres d'Irlanda. Això contrastava amb Gran Bretanya, on molts dels grans estats es deixaren intactes. Una conseqüència n'és el fenomen cultural àmpliament reconegut de la "fam de la terra" entre la nova classe d'agricultors irlandesos: significa que les famílies llauradores faran el que siga per retenir la propietat de la terra dins la unitat familiar, amb l'ambició d'adquirir terres addicionals. Una altra n'és que els hillwalkers a Irlanda hui són més constrenyits que el seu parió a Gran Bretanya, perquè és més difícil acordar avingudes amb tants petits grangers implicats en una ruta donada que amb un sol terratinent.
Festes i festivals miniatura|Celebració de la Diada de St. Patrici a Dublín La major part del calendari irlandés de hui encara reflecteix els vells costums pagans, principalment d'origen cèltic, associats a tradicions cristianes de posterior introducció, amb presència encara significativa. El Nadal a Irlanda inclou diverses tradicions locals, algunes no relacionades amb el cristianisme. El 26 de desembre (diada de Sant Esteve o Wren Boy's Day), hi ha el costum que els joves s'abillen amb vestits estrafolaris i màscares, i desfilen pels carrers cantant melodies tradicionals.Sir James G. Frazer – "The Golden Bough", 1922 –
La festa nacional a la República d'Irlanda és la Diada de Sant Patrici, que se celebra el 17 de març amb desfilades i festivals en ciutats i pobles de tota l'illa i per la diàspora irlandesa arreu del món, en record del sant patró d'Irlanda. La llegenda li atribueix el desterrament de les serps de l'illa, i l'ensenyament als irlandesos del concepte de la Trinitat utilitzant un trèvol de tres fulles, per ressaltar la creença cristiana de «tres persones divines en l'únic Déu». Altres festes importants de l'Església catòlica són la Pasqua i festes marianes.
A Irlanda del Nord el 12 de juliol, es commemora la victòria de Guillem III d'Anglaterra en la batalla del Boyne com un dia festiu celebrat pels protestants britànics, la gran majoria dels quals viuen a Irlanda del Nord.
Una celebració d'origen precristià és el dia de Santa Brígida (1 de febrer, conegut com a Imbolc o Candelera), basat en la dea cèltica Brigit, el dia festiu de la qual se celebra a principi de la primavera; també hi ha Beltane (maig), Lúnasa (agost) i Samhain (novembre). L'últim se celebra extensament al món com a Halloween, incloent els Estats Units, seguit pel dia de Tots Sants, una altra festa cristiana associada a una festa irlandesa tradicional.
Religió miniatura|Les ruïnes de l'antic monestir de Clonmacnoise, comtat d'Offaly El cristianisme, en forma de catolicisme i protestantisme, és la religió més practicada a Irlanda. El cristianisme fou portat a Irlanda durant o abans del s. V, i la seua història s'associa a sant Patrici, patró d'Irlanda. El festival cèltic de Samhain, conegut com a Halloween, s'originà a Irlanda.
La majoria de la gent de l'illa és catòlica; hi ha una minoria significativa de protestants procedents de Gran Bretanya que es concentra a Irlanda del Nord. Les tres esglésies protestants són l'Església d'Irlanda, la presbiteriana i la metodista. S'hi uneixen altres més, com la baptista, grups evangèlics dels Estats Units i l'Exèrcit de Salvació, a més d'ortodoxos orientals, testimonis de Jehovà i l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies. També hi ha centres per a budistes, hindús, bahais, pagans, Islam i judaisme.
A la República d'Irlanda, la darrera vegada que un cens demanà a les persones que especificaren la seua religió fou al 2011. El resultat en va ser 84,16% de catòlics, 2,81% d'Església d'Irlanda (anglesa), 1,07% d'Islam, 0,54% de presbiteriana, 0,9% d'ortodoxos, 2,07% d'altres grups religiosos, i 5,88% d'identificats com a no religiosos. Al voltant de l'1,59% no hi declararen identitat religiosa. Entre els catòlics, l'assistència setmanal a l'església disminuí del 87% el 1981 al 60% el 1998, tot i que és una de les taxes d'assistència més altes d'Europa.
A Irlanda del Nord, el 2011, la població era el 40,8% catòlica, el 19,1% presbiteriana, el 13,7% de l'Església d'Irlanda (anglesa), 3% metodista, 5,8% altra de cristiana, 0,8% una altra religió i filosofia, 10,1% sense religió i 6,8% de religió no declarada.
Folklore
miniatura|El leprechaun, ésser mitològic del folklore irlandés Els celtes són un dels grans pobles fundadors d'Europa. Els regnes cèltics ocuparen gran part d'Europa al nord dels Alps, i arribaren a la màxima expansió entre els s. v i ae: estengueren el món cèltic des d'Irlanda fins a certes parts de la península Ibèrica, i de França al Danubi. Dominaren Europa durant 500 anys, i algunes tradicions cèltiques encara en persisteixen en certs llocs com Irlanda, Gal·les, Escòcia, Cornualla i Bretanya. Les seues festes es caracteritzen per grans fogueres: la vespra de l'1 de febrer o Imbolc, consagrat a la dea Brigit; la vespra de l'1 de maig o Beltane (festa de sant Joan Baptista); la festivitat de Lugh, el déu sol, a l'agost, i Samhain, el 31 d'octubre, d'on sorgeix el Halloween: aquest nom es testifica per primera vegada al s. XVI, com un escurçament escocés del més complet All-Hallows-Eve, i segons alguns historiadors naix del festival gaèlic Samhain, en què els celtes creien que la frontera entre aquest món i el més enllà s'aprimava, i els morts podien visitar el món mortal.
La mitologia irlandesa engloba una gran quantitat de déus, herois, follets i criatures màgiques. Entre els déus cèltics més importants en els mites, figuren Cernunnos, Dagda, Brigit i Lugh, relacionats amb la natura, la fertilitat, la guerra, la caça, la salut, les collites, el foc i l'inframon. El leprechaun és una criatura petita amb barba, vestit amb roba de color verd maragda, com un follet trapella. Es coneixen històries sobre el leprechaun que fa sabates, oculta un cossi d'or a l'extrem de l'arc de Sant Martí i, si és capturat per un humà, té el poder màgic de concedir tres desigs a canvi de l'alliberament. Més reconegudes a Irlanda són les històries de Fionn mac Cumhaill i els seus seguidors, els Fianna, que formen el cicle fenià, enfrontant-se als gegants, les històries dels quals inclouen mites de fundació com el de la calçada del Gegant o el del llac Neagh. Un altre heroi dominant en la mitologia irlandesa és Cú Chulainn, l'heroi més famós del cicle de l'Ulster, que reuneix una sèrie de llegendes èpiques provinents del de. També formen part del folklore irlandés la invasió de l'illa pels Tuatha Dé Danann, l'estirp divina d'Irlanda, així com les històries de Brian Boru i els alts reis d'Irlanda. En molts mites cèltics, l'amor és un tema central, com en les llegendes de Diarmaid i Grainne, Deirdre i Naoise, i Tristany i Isolda. Les moltes llegendes de l'antiga Irlanda les va recollir Lady Gregory en dos volums amb retocs de W. B. Yeats. Aquestes històries mostren el poder i l'estatus inusuals que les dones cèltiques tingueren en l'antiguitat.
Art i literatura esquerra|miniatura|Ballarines de dansa folklòrica irlandesa amb vestits tradicionals