va ser un arquitecte i enginyer italià. Va estudiar a l'escola d'enginyeria civil de la Universitat de Bolonya i va exercir com a professor d'enginyeria a la Universitat de Roma entre 1946 i 1961. Destacà pels seus dissenys com a enginyer estructural i l'ús innovador del formigó armat. És un dels màxims exponents del moviment de l'arquitectura racionalista entre els anys 20 i 30 del .
Entre les seves obres destaquen l'Estadi Artemio Franchi (1930-32) que ha esdevingut un model per estadis arreu del món. Entre 1948 i 1949 va dissenyar el Palau d'Exposicions de Torí, on va aprofundir en l'ús les peces seriades de formigó, en el que es convertiria en una de les obres més importants de l'arquitectura europea de la postguerra juntament amb el Palazzo dello Sport de Roma (1957). La preocupació pel cost de les construccions el portà a experimentar amb sistemes de prefabricació in situ com el ferrociment.
Va col·laborar en la construcció de l'edifici de la UNESCO de París (1953-57), i dissenyà dels càlculs de la Torre Pirelli de Milà (1958).
Referències
Categoria:Enginyers italians Categoria:Professors de la Universitat La Sapienza Categoria:Alumnes de la Universitat de Bolonya Categoria:Persones de Sondrio Categoria:Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Morts a Roma Categoria:Professors de la Universitat Harvard Categoria:Morts el 1979 Categoria:Nascuts el 1891