El nuu-chah-nulth (nuučaan̓uɫ), també conegut com a nootka, és una llengua wakash parlada al Pacific Nord-oest de l'Amèrica del Nord, a la costa occidental de l'Illa de Vancouver, de Barkley Sound a Quatsino Sound a la Colúmbia Britànica pel poble nuu-chah-nulth.Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh És una llengua wakash meridional relacionada amb el nitinaht i el makah.
Va ser la primera llengua indígena del Pacific Northwest a ser documentada per escrit.
Nom Eel terme nuu-chah-nulth, significant "al llarg de l'exterior" (referint-se a l'Illa de Vancouver) va sorgir als anys 1970, quan els diversos grups de parlants van unir-se, rebutjant el terme "nootka".
Sons Consonants El nuu-chah-nulth té 35 consonants: +ConsonantsBilabialAlveolar1PalatalVelarUvularFaríngea<br id="mwPA"><br /><br /><br />GlotalCentralLateralSenzillaLabialSenzillaLabialNasalSenzillaGlotalitzadaOclusivaSenzillaejectivaAfricadaSenzillaejectivaFricativaApproximantSenzillʕglotalitzada
Vocals miniatura|Vocals del nuu-chah-nulth. Carlson, Esling & Fraser (2001) Les vocals són influïdes per les consonants al voltant. +VocalsAnteriorCentralPosteriorLlarguesCurtesllarguesCurtesllarguesCurtesTancadaMitjana()()()Oberta Les vocals mitjanes [ɛː] i apareixen en formes vocatives i en expressions cerimonials. és una realització possible de /a/ després d'una sonorant glotalitzada.
A l'entorn de resonants glotalitzades així com ejectives i faríngees, les vocals poden ser "laringealitzades".
En general, el pes de les síl·labes determina l'accentuació; les vocals curtes seguides per consonants no glotalitzades, a més de les vocals llargues, són pesades. A seqüències on no hi ha cap síl·laba pesada o només síl·labes pesades, la primera síl·laba és accentuada.
El nuu-chah-nulth distingeix fonèmicament vocals curtes i llargues. Tradicionalment es reconeix també una tercera classe de vocals, de "longitud variable". Es tracta de vocals que són llargues dins de les primeres dues síl·labes d'una paraula, i curtes en qualsevol altre lloc.
Vocabulari El nuu-chah-nulth va contribuir a una gran part del vocabulari del chinook jargon. Se suposa que el comerç entre els nuu-chah-nulth i altres wakashos del sud amb els pobles de parla chinook va ser l'origen d'aquesta llengua d'intercanvi. El grup de paraules nootka en chinook jargon inclou hiyu ("molts"), de nuu-chah-nulth per "deu", o siah ("llunyà"), del nuu-chah-nulth per "cel".
Dialectes El nuu-chah-nulth té 12 dialectes diferents:
Ahousaht Ehattesaht ( Ehattisaht) Hesquiat Kyuquot Mowachaht Nuchatlaht Ohiaht Clayoquot ( Tla.o.qui.aht) Toquaht Tseshaht ( Sheshaht) Uchuklesaht ( Uchucklesaht) Ucluelet
Notes
Bibliografia
Kim, Eun-Sook. (2003). Theoretical issues in Nuu-chah-nulth phonology and morphology. (Doctoral dissertation, The University of British Columbia, Department of Linguistics). Nakayama, Toshihide (2001). Nuuchahnulth (Nootka) morphosyntax. Berkeley: University of California Press. Sapir, Edward. (1938). Glottalized continuants in Navaho, Nootka, and Kwakiutl (with a note on Indo-European). Language, 14, 248–274. Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1939). Nootka texts: Tales and ethnological narratives with grammatical notes and lexical materials. Philadelphia: Linguistic Society of America. Sapir, Edward; & Swadesh, Morris. (1955). Native accounts of Nootka ethnography. Publication of the Indiana University Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics (No. 1); International journal of American linguistics (Vol. 21, No. 4, Pt. 2). Bloomington: Indiana University, Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics. (Reprinted 1978 in New York: AMS Press, ISBN). Shank, Scott; & Wilson, Ian. (2000). Acoustic evidence for as a glottalized pharyngeal glide in Nuu-chah-nulth. In S. Gessner & S. Oh (Eds.), Proceedings of the 35th International Conference on Salish and Neighboring Languages (p. 185–197). UBC working papers is linguistics (Vol. 3).
Categoria:Llengües ameríndies del Canadà