va ser un compositor i professor italià.
Als dotze anys, va ingressar al Conservatori Superior de la "Pietà dei Turchini" de Nàpols, on fou deixeble de Giovanni Salvatore. Després de completar els seus estudis el 1673, succeí al seu mestre, que el mateix any esdevingué director del Conservatori de "Poveri de Gesù Cristo". Des de 1675, ocupant el càrrec de segon mestre, esdevé assistent de Francesco Provenzale, director del conservatori. Amb la mort d'aquest últim, que es va produir a l'abril de 1701, Gennaro es va convertir en primer mestre de l'institut. De 1688 a 1695 va ser també director del Conservatori de "Poveri de Gesù Cristo", prenent el lloc del difunt Salvatore. A més, de 1701 a 1715 va ser mestre de cor a "Santa Casa dell'Annunziata", a l'església de Santa Maria a Pòrtic i a la "Casa Professa i Collegio dei Gesuiti". Gennaro Ursino va tenir alumnes com Francesco Mancini i Giuseppe Porsile entre d'altres.
Obres Pandora (comèdia, 1690) It trionfo della croce en la vittoria de Costantino (scherzo dramàtic, llibret de Giacomo Badiale, 1690) Impuls Iratus in coelos (Faula harmònica, 1697) Beatus vir per 2 violins i violoncel Beatus vir per 4 violins i violoncel Beatus vir per contralt sola, 2 violins i 2 violes Dixit per 6 violoncels i violí Laetatus suma per 4 cors
Diversos motets per "li Santissimi Apostoli" per soprano, contralt, tenor, baix i baix continu Nisi Dominus per 4 cors Nisi Dominus per 5 veus "sopra a soggetto"
Referències
Categoria:Compositors italians del Barroc Categoria:Professors de música Categoria:Persones de la província de Chieti Categoria:Morts a Nàpols Categoria:Morts el 1715 Categoria:Artistes dels Abruços Categoria:Compositors nascuts al segle XVII Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1650