Els italiotes (en grec antic Ὶταλιῶται, Italiōtai) eren un poble preromà grecoparlant que vivia a la península Itàlica. Ocupaven el territori comprés entre Nàpols (llavors Partènope, colònia grega) i Sicília, anomenat la Magna Grècia.
Després de ser sotmesos per l'antiga Roma, a partir del , els italiotes van difondre la cultura i la llengua gregues a Roma i a bona part d'Itàlia, en detriment del llatí dels conservadors romans com Cató el Vell. Llavors començà a denominar-se «italiota» qualsevol grup indoeuropeu barrejat amb les poblacions autòctones itàliques (llatins en el cas de Roma).Joseph M. Walker. Los etruscos p. 20. . Van establir contactes graduals amb altres pobles de la Mediterrània oriental.
Els graeculi van introduir i van traduir la poesia èpica en la cultura romana i van incorporar llegendes com l'Odissea i convertiren Odisseu en Ulisses, un heroi romà. Igualment, van traduir moltes obres científiques i també les tècniques gregues per elaborar terrissa i altres objectes manufacturats populars. El bilingüisme va ser la norma entre els nobiles. Aquest fenomen es va estendre amb la conquesta de Grècia pels romans.
Durant la República i l'Imperi romans, els italiotes (els descendents dels pobladors grecs) es consideraven diferents dels habitants no grecs de la Itàlia meridional. Els grecànics del sud d'Itàlia n'eren els descendents.
Referències
Bibliografia Massimo Pallottino, A history of earliest Italy, pagina;118. . John Boardman, The Cambridge ancient history, pagina;709. . Kathryn Llomes, Rome and the Western Greeks, 350 BC-AD 200: Conquest and Acculturation in Southern Italy, pagina;103. . Gender and ethnicity in ancient Italy By Tim Cornell, Kathryn Llomes Page 40 . Gertrude Elizabeth Taylor Slaughter, Calàbria, the first Italy, University of Wisconsin Press, 1939, pagina;107. .
Categoria:Pobles antics d'Itàlia