va ser un polític català, membre de Joventut Republicana de Lleida liderada per Humbert Torres i Alfred Pereña, i d'Esquerra Republicana, que fou alcalde de Lleida entre el 1932 i el 1934, i novament entre febrer i setembre de 1936.
Juntament amb Alfred Perenya i l'aleshores alcalde Humbert Torres va gestionar la compra dels terrenys on Joventut Republicana va construir el 1919 el Camp d'Esports.
Antoni Vives va ser nomenat paer en cap de Lleida el novembre del 1932 durant la Segona República, en un moment d’alta mobilització social i de grans expectatives de canvi. Arran dels Fets del sis d'octubre de 1934, Antoni Vives va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Paeria i es van armar les forces revolucionàries i aixecar barricades. En els enfrontaments amb les forces de l'exèrcit i la Guàrdia Civil, que van acabar a les 7 del matí de l'endemà amb la detenció de 120 persones, entre ells Antoni Vives i el diputat Humbert Torres, hi va haver almenys tres morts. Antoni Vives va ser destituït i empresonat, i Josep Pujol, president de la cambra de Comerç, nomenat alcalde gestor.
El 20 de febrer, després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, amnistiat pel nou govern presidit per Manuel Azaña, va tornar a ocupar el càrrec d'alcalde de Lleida fins que després de l'esclat de la Guerra Civil, el 9 de setembre de 1936 un comitè revolucionari el va destituir, establint un comitè municipal presidit per Félix Lorenzo Páramo, de la CNT. Amb la victòria franquista, es va exiliar a Montpeller, tornant en la dècada de 1950 a Lleida, on va morir en 1959.
Referències
Categoria:Alcaldes de Lleida Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Alcaldes d'Esquerra Republicana de Catalunya Categoria:Nascuts el 1886 Categoria:Morts el 1959 Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Represaliats polítics Categoria:Morts a Lleida Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX