Manuel Cruells i Pifarré (Barcelona, 2 de juliol de 1910 - barri d'Horta, 10 de juliol de 1988) va ser un humanista, historiador, activista polític, periodista i escriptor català, que va conrear també la traducció, el conte, la novel·la i les memòries, però sobretot la crònica periodística i els articles d'opinió a la premsa. Va utilitzar el pseudònim Antoni Closas en El primogènit Carles, Príncep de Viana (1934) i com a activista polític clandestí el seu nom de guerra era Pedro de la Mola Cruz.

Morí el dia 10 de juliol de 1988 al barri d'Horta, on va viure els últims 38 anys de la seva vida. La seva salut, castigada per la Guerra Civil, la clandestinitat i la presó, el mantenia reclòs en aquesta barriada, mentre preparava unes memòries sobre el franquisme. Aquest llibre va quedar estroncat i es va conèixer com Projecte pòstum d'un rebel a la premsa.Josep Maria Solé i Sabaté, "Projecte pòstum d'un rebel", Diari Avui, 10/07/1988 Anys més tard, el dia 12 de juliol, els veïns del barri li varen retre un homenatge.

Orígens Cruells va ser descendent de dues nissagues catalanes d'alt renom: de l'alta burgesia, els Cruells de Barcelona i els Pifarré, d'alta noblesa. Va ser el segon fill de Clotilde Pifarré, comtessa de Bureaux, nascuda al castell de Cardedeu, de Cal Pifarré -actualment Cal Sumalla de Borges Blanques, de Lleida i de Manuel Cruells, burgès de Barcelona que els va abandonar quan eren molt petits. El seu germà gran, Ignasi, va marxar a Mèxic. La tercera es deia Apol·lonia i el petit Jordi, que tenia una botiga de pintures a la Rambla de Barcelona.

Tot i haver nascut a Barcelona, va passar bona part de la seva infantesa a Borges Blanques (Les Garrigues) segons explica Robert Surroca i Tallaferro -company del Front Nacional Català durant els anys 50- al llibre La Catalunya resistent (p. 77-79).

L'any 1921 va ingressar a l'orde dels frares Caputxins d'Igualada, però el 1930 va deixar de ser seminarista.

Entre el 1931 i 1936 va cursar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, estudis d'humanitats, de filosofia i història medieval on va coincidir amb Martí de Riquer.

L'any 1934 va ajudar a catalogar l'Arxiu de Poblet amb Manuel de Montoliu i Tagores. Posteriorment -1936-, en el Primer Congrés Jurídic Català, va publicar el Catàleg de l'Exposició de documents jurídics de l'Arxiu de Poblet, amb Siegfried Bosch a iniciativa d'Eduard Todó, que ell mateix anomena patrici restaurador del Monestir.

Durant aquells anys universitaris, va ingressar al BEN (Bloc Escolar Nacionalista) i a la FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya) i va col·laborar en la Revista d'Estudis Universitaris Catalans i al diari "La Publicitat".També es va adscriure al Club Català -posteriorment seu de Justícia i Pau, del carrer de Rivadeneyra de Barcelona.. En aquell moment va conèixer molts dels intel·lectuals del moment: Joan Sales i Vallès, Andreu Nin, George Orwell, Joan Reventós, Frederic Rahola, Cañellas-, segons explica ell, en els textos periodístics publicats.

Guerra Civil i franquisme En esclatar la revolta feixista, el 19 de juliol de 1936, va ser un dels que lluità pels carrers de Barcelona contra els militars, ja que formava part de l'escamot de militants d'Estat Català que es va apoderar del "Diario de Barcelona". Llavors el diari va ser confiscat pel govern de la Generalitat de Catalunya i ell hi va ser nomenat el redactor en cap i també col·laborà a Nosaltres Sols!. Va ser secretari de les Joventuts d'Estat Català que editaven la revista SOM!. Quan el Diari de Barcelona deixà d'editar-se per problemes econòmics fou enviat al front d'Aragó i després a València. Durant la Guerra Civil, es va casar amb Dolors Serra i Ribas, amb qui va tenir una filla, Roser Cruells i Serra -a finals de 1938. Roser Cruells va ser una de les professores de l'Escola de biblioteconomia més reputades i una de les primeres professionals de documentació de l'àrea mèdica. També va encapçalar les excel·lents iniciatives de la Coordinadora de Documentació Biomèdica de Catalunya, així com de la descripció de les diverses vivències que es van repetir en moltes biblioteques de la salut espanyoles, com lIndex Medicus.

El 1938 marxà cap a França, tot separant-se així de la seva esposa, Maria Dolors Serra, i la seva filla Roser Cruells i Serra. Es va escapar del camp de concentració i s'instal·là a la residència de la Ciutat Universitària de Montpeller.

Posteriorment, va participar en la represa de la Revista de Catalunya -que va editar la Fundació Ramon Llull-, sota els auspicis de la Generalitat, a Paris.

Va ser un dels fundadors i dirigents més destacats del Front Nacional de Catalunya. Des de la fundació, fins que el detingueren fou membre del comitè executiu d'aquesta organització.

Va tornar clandestinament a Catalunya l'any 1940 amb la seva parella, Dolors Buron -amb documentació falsa a nom de Pedro de la Mola Cruz- i es convertí en el responsable d'Organització i Propaganda del FNC. El primer document que edità el Front clandestinament va ser "A la joventut catalana", que va ser redactat íntegrament per ell.

En aquella època va fer un viatge a Mallorca per obtenir informació que es passava als aliats, sobre els moviments dels vaixells alemanys que recalaven a l'illa. També va viatjar a Bilbao per connectar amb els sectors resistents bascos.

A la tornada, va ser empresonat per les autoritats franquistes. El van tenir quaranta-cinc dies als calabossos de la Jefatura de Policia de Via Laietana i d'allí va passar a la Presó Model, on hi romandria dos anys, del 1943 al 1945.

Durant aquesta estada, es va gestar el seu llibre Escrits a la presó de Barcelona (1944-1945) i va ser quan va conèixer la que seria la seva companya sentimental, Dolors Buron, ja que ella anava a portar menjar als presos polítics.

Durant la segona estada a la presó -anys 1944 i 1945-, va conèixer la que seria la segona companya, Maria Dolors Buron, militant de moviments llibertaris, independentistes i feministes, que sempre va donar suport i secundar la seva lluita independentista, per les llibertats democràtiques i sindicals. No es van poder-se casar perquè, tot i que ella tenia anul·lat el primer matrimoni, ell no. D'aquesta relació també va tenir una filla, Dolors Cruells Buron, que va néixer l'any 1955, actualment professora de filosofia en un institut.

Un dels tres escrits que conté aquest llibre és la novel·la Nou Prometeu que, finalment, es va publicar de manera separada l'any 1952, quan va tornar del segon exili a França del 1947 amb Maria Dolors Buron.

La novel·la conté una molt significativa citació a la primera pàgina de Saint Beuve, sic:"Paris ocupat pels alemanys? Penso en Polònia màrtir, Hongria, Romania, Txecoslovàquia… I el mateix Berlín esclafat i esquinçat.

I en els homes que no es resignen i esgarrapen desesperats en la carn humana, en les pedres i, fins i tot, a vegades, en els núvols. La meva profunda tristesa procedeix abans que tot de la gran absència de Déu."

Nou Prometeu"...Paris ocupat pels alemanys? Penso en Polònia màrtir, Ungria, Romania, Checoslovàquia… I el mateix Berlín esclafat i esquinçat. I en els homes que no es resignen i esgarrapen desesperats en la carn humana, en les pedres i, fins i tot, a vegades, en els núvols. La meva profunda tristesa procedeix abans que tot de la gran absència de Déu..."

Un cop alliberat marxà clandestinament a França, acompanyat d'en Pallach, on restaria tres anys. Després retornaria, altre cop, a Catalunya en un viatge secret.

En Cruells va ser una de les persones que, quan un jerarca de la dictadura visitava Barcelona, era retingut mentre durava l'estada.

Va tornar a ser detingut l'any 1950, amb motiu dels papers llençats al Liceu durant la visita de l'esquadra americana, els quals denunciaven el suport que el seu Govern donava al franquisme. El 1951 el detingué el SIM (Servei d'Informació Militar) perquè era considerat el cap dels instigadors separatistes.

El període més important com a escriptor i intel·lectual compromès, doncs, s'inicia a la tornada a Catalunya el 1950, ja que es va dedicar publicar llibres de divulgació històrica, molts d'ells editats per Edicions d'Aportació Catalana de Joan Ballester i Canals, va col·laborar a l'emissora "Tele-Estel" i va fer articles per moltes revistes i diaris.

Finalment, cansat de la vida política catalana, va abandonar el FNC l'any 1970, quan es va produir l'escissió del PSAN -amb Blanca i Eva Serra, germanes de Josep de Calassanç Serra -pseudònim Cala- la parella del qual era M. Dolors Cruells Kiel (1953). El motiu va ser el desacord amb els plantejaments marxistes-leninistes -vinculats a Terra lliure i ETA- que el partit havia adoptat.

Durant la constitució de l'Assemblea de Catalunya el 1971, tot i no estar-hi implicat, la brigada politico-social el detingué al seu domicili. El 1972, fou empresonat sota l'acusació de ser l'ideòleg del FAC (Front d'Alliberament de Catalunya). Va ser processat el 1976 pel TOP (Tribunal d'Ordre Públic) sense cap prova, però se'l condemnà a quatre anys, dos mesos i un dia de presó. Per això, com estava en llibertat provisional, va passar de nou a la clandestinitat i es va refugiar a Perafort (el Tarragonès).

Transició Políticament, va intentar refer el Sindicat de Professions Liberals de la CNT el 1975 i es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 com a candidat al Congrés dels Diputats per les llistes d'Estat Català, ja que s'hi va mantenir pròxim fins al 1978. El 1980 ingressà definitivament a Esquerra Republicana de Catalunya i formà part del comité executiu des d'on va propugnar una unitat entre aquest partit i el Front Nacional de Catalunya i Estat Català. També va dirigir el periòdic La Humanitat i va figurar a les llistes de la candidatura per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984. Va escriure a Serra d'Or, Tele/Estel, Canigó, Recvll, Avui, etc. La seva obra literària és molt extensa, tant en texts doctrinaris com, sobretot, en llibres sobre història, estudis literaris i de crònica o/i opinió de molts dels fets que li va tocar viure. A més a més de les obres de gènere: contes i novel·la.

En l'àmbit polític, va conèixer també a Víctor Albà que formava part dels leninistes del POUM, amb qui va viure primer la manca d'armes i de mitjans, i més tard el que ell va entendre com a xantatge i traïció per part d'Stalin, ja que utilitzava el Partit Comunista des de la Unió Soviètica.

La decepció del socialisme i la influència anarquista, sobretot pel que fa al rebuig a tota mena de poder i autoritat, encara que provingui de la classe obrera, es ressegueix a la seva novel·la Nou Prometeu.

Manuel Cruells, com altres activistes del moment com George Orwell, es va convertir en un anti-estalinista furibund, però sense abandonar mai la seva ideologia d'esquerres.

Va morir a la barriada d'Horta el dimarts, 10 de juliol de 1988.

Obra Com a escriptor:

Assaig

1. LiterariPer la continuïtat de la Renaixença (1963)

2. Històric-polític Catàleg de l'exposició de documents jurídics de l'Arxiu de Poblet (1936) El catalanisme és una revolució (1937) La Edad Media. El alma de once siglos de Historia (en castellà) (1963) Editorial Bruguera, SA. Els no catalans i nosaltres (1965). Mediterraniea, Barcelona, Edicions d'Aportació catalana. Els silencis de Catalunya (1966) Història de les idees polítiques (1967) Regionalisme en el món modern (1969) Els fets de maig: Barcelona 1937 (1970) El 6 d'Octubre a Catalunya (1971) L'expedició a Mallorca. Any 1936 (1971) Francesc Macià (1971) Salvador Seguí el "Noi del Sucre" (1974) De les Milícies a l'Exèrcit Popular de Catalunya (1974) El separatisme català durant la guerra civil (1975) La revolta del 1936 a Barcelona (1976) El primogènit Carles, Príncep de Viana (1977) La societat catalana durant la guerra civil (1978)