La batalla d'Aquisgrà fou una acció bèl·lica de la Segona Guerra Mundial, que va tenir lloc entre els dies 2 i 21 d'octubre de 1944 i va ser enfrontar forces estatunidenques i alemanyes als voltants d'Aquisgrà. La ciutat havia estat incorporada a la línia Sigfrid, la principal línia defensiva de la frontera occidental d'Alemanya; els aliats esperaven capturar-la ràpidament i avançar fins a la conca industrialitzada del Ruhr. Tot i que la major part de la població civil d'Aquisgrà va ser evacuada abans que comencés la batalla, bona part de la ciutat va quedar destruïda i ambdós bàndols van patir fortes pèrdues. Va ser una de les majors batalles urbanes de les forces nord-americanes en la Segona Guerra Mundial i la primera ciutat alemanya a ser capturada pels aliats. La batalla va acabar amb una rendició alemanya, però la defensa aferrissada que van plantejar va alterar significativament els plans aliats per a l'avanç cap a l'interior d'Alemanya.
Antecedents El setembre del 1944, els aliats occidentals havien arribat a la frontera occidental d'Alemanya,Ambrose (1997), p. 117 que estava protegida per la línia Sigfrid.Ambrose (1997), p. 132 El 17 de setembre, les forces britàniques, nord-americanes i poloneses van iniciar l'operació Market Garden,Ambrose (1998), p. 238 un ambiciós intent de superar la línia Siegfried travessant el Baix Rin als Països Baixos.Ambrose (1997), p. 118–119 El fracàs d'aquesta operació,Ambrose (1998), p. 247 i uns greus problemes de subministrament provocats per les llargues distàncies implicades en la el ràpid avenç per França,Mansoor (1999), p. 178 van posar fi a la primera carrera aliada cap a Berlín.Mansoor (1999), p. 179 Les baixes alemanyes a França havien estat altes; el mariscal de camp Walter Model va estimar que les seves 74 divisions tenien uns efectius reals equivalents a només 25,Cooper (1978), p. 513 però els problemes logístics dels aliats van donar als alemanys una mica de descans, que van aprofitar per refer-se.McCarthy & Syron (2002), p. 219–220 Al setembre, el reforç de la línia Sigfrid planejat per l'alt comandament de la Wehrmacht va suposar un total de 230.000 soldats.Yeide (2005), p. 55 Al començament del mes, els alemanys tenien al voltant de 100 tancs al front occidental,Yeide (2005), p. 25 però a les acaballes en tenien uns 500. A mesura que els homes i els equips continuaven arribant a la línia Sigfrid, es va aconseguir establir una profunditat defensiva mitjana de gairebé 5 km.Yeide (2005), p. 25–26
El Quarter General Suprem Aliat de la Força Expedicionària (SHAEF), sota el comandament del general Dwight D. Eisenhower, va fixar el seu objectiu en l'ocupació del Ruhr, el cor industrial alemany.Whitlock (2008), p. 34 El tercer exèrcit del general George S. Patton va rebre la tasca d'ocupar la regió francesa de Lorena,Ambrose (1998), p. 249Ambrose (1997), p. 136 mentre que el primer exèrcit del general Courtney Hodges va rebre l'ordre de trencar el front a la zona d'Aquisgrà.Mansoor (1999), p. 181 Hodges havia esperat inicialment obviar la ciutat i rodejar-la, creient que només hi hauria una petita guarnició que es rendiria una vegada aïllada.
La ciutat d'Aquisgrà tenia poc valor militar per ella mateixa, ja que no era cap centre important de producció bèl·lica. La seva població era d'uns 165.000 habitants i no havia patit forts bombardejos aliats.Ambrose (1997), p. 146 No obstant això, era un símbol important tant per al règim nazi com per al poble alemany; no només era la primera ciutat alemanya amenaçada per un enemic durant la Segona Guerra Mundial, sinó que també era la capital històrica de Carlemany, fundador del «primer Reich».Whitlock (2008), p. 36; Hitler considered Charlemagne's Holy Roman Empire the First Reich. Com a tal, tenia un valor psicològic enorme.Rule (2003), p. 59 La mentalitat dels defensors de la ciutat es va veure alterada encara més pel fet que lluitaven per primera vegada a la seva pròpia terra; un oficial alemany va comentar: «De sobte ja no érem els nazis, érem soldats alemanys».Ambrose (1998), p. 146–147
Aquisgrà i el seu sector del front estaven protegits per la línia Sigfrid, formada per diversos cinyells de fortins, forts i búnquers interconnectats i protegits per camps de mines, obstacles antitancs del tipus «dents de drac» i filferro de pues.Whiting (1976), p. 28 En diverses àrees, les defenses alemanyes superaven els 15 km de profunditat.Whiting (1976), p. 28–29 A partir de les seves experiències al front oriental, els alemanys van mantenir la seva línia de resistència principal al centre de les viles situades a la muralla defensiva, aprofitant així els carrers estrets que limitaven la mobilitat dels vehicles blindats enemics.Ambrose (1997), p. 144–145 Malgrat la baixa qualitat de moltes dotacions encarregades de les fortificacions, la línia formava un obstacle formidable per al progrés de les forces nord-americanes,Combined Arms in Battle Since 1939, p. 163–164 que consideraven fonamental trencar el front en aquest sector tan important, atès que el terreny a l'est d'Aachen era pla i obert i, per tant, molt favorable per als exèrcits aliats motoritzats.Yeide (2005), p. 34 esquerra|miniatura|Tancs alemanys Panzer IV i Tiger I destruïts durant els combats al front occidental La lluita al voltant d'Aquisgrà va començar la segona setmana de setembre, en un període conegut pels alemanys com la «primera batalla d'Aquisgrà».Yeide (2005), p. 35 En aqueix moment, la ciutat estava defensada per la 116a Divisió Panzer, sota el comandament del general Gerhard von Schwerin.Whiting (1976), p. 33–34 La proximitat de les forces aliades havia fet que la majoria dels funcionaris del govern municipal fugissin abans de completar l'evacuació dels ciutadansWhiting (1976), p. 35 (raó per la qual, Hitler va enviar al front oriental, com a soldats rasos, tots aquells que havien fugit).Ambrose (1998), p. 147 En lloc de continuar l'evacuació, von Schwerin va optar per lliurar la ciutat a les forces aliades;Whiting (1976), p. 35–37 no obstant això, el 13 de setembre, abans de poder lliurar una carta de capitulació que havia redactat, von Schwerin va rebre l'ordre de llançar un contraatac contra les forces nord-americanes que penetraven al sud-oest d'Aachen, cosa que va fer utilitzant elements de les seves forces de granaders panzer.Whiting (1976), p. 43 La carta de rendició de von Schwerin va arribar a les mans d'Adolf Hitler, qui en va ordenar l'arrest immediat i el va substituir pel coronel Gerhard Wilck.Whitlock (2008), p. 37 El 7è Cos dels Estats Units va continuar explorant les defenses alemanyes, malgrat la resistència que es va produir el 12 i 13 de setembre.Hitler's Army, p. 313–314 Entre el 14 i el 16 de setembre, la 1ª Divisió d'Infanteria dels Estats Units continuà avançant davant de fortes defenses i contraatacs continus, creant finalment un arc semicircular al voltant de la ciutat.Hitler's Army, p. 315–318 Aquest avanç lent es va aturar a finals de setembre, a causa dels problemes de subministrament i el desviament de les reserves de combustible i municions per a l'Operació Market Garden als Països Baixos.Hitler's Army, p. 318–319
Les forces enfrontades Defensors alemanys a Aquisgrà miniatura|El mariscal de camp Model visitant la 246a Divisió de Volksgrenadier a Aquisgrà La Wehrmacht va aprofitar el breu descans en el front, retirant de primera línia les 1a, 2a i 12a divisions Panzer de les SS, i també les 9a i 116a divisions Panzer.Yeide (2005), p. 55 A l'octubre, la responsabilitat de la defensa del sector d'Aquisgrà es va traspassar al cos LXXXI del general Friedrich Köchling, que incloïa les divisions 183a i 246a de Volksgrenadier i les divisions 12a i 49a d'infanteria.Rule (2003), p. 60 Aquestes forces, juntament amb el 506 batalló de tancs 506 i la 108 brigada de tancs, arribaven a uns 20.000 homes i només 11 tancs.Whiting (1976), p. 80 També es va prometre a Köchling una 116a Divisió Panzer reformada i la 3a Divisió Panzergrenadier, amb un total de 24.000 efectius.Whiting (1976), p. 81 La 246a Divisió de Volksgrenadier va substituir la 116a Divisió Panzer a Aquisgrà, la 183a Divisió de Volksgrenadier i la 49a Divisió d'Infanteria van defensar els accessos del nord i la 12a Divisió d'Infanteria es va situar al sud.Ferrell (2000), p. 31–32 El 7 d'octubre, unitats de la 1ª Divisió Panzer SS Leibstandarte van ser enviats a reforçar la defensa d'Aquisgrà.Ferrell (2000), p. 32, claims it was a panzer corps; Whiting (1976), p. 114–115, clarifies that this was the 1st Panzer Battalion of the 1st SS Panzer Division.
Tot i que van continuar arribant reforços, les unitats del cos LXXXI van patir un fort desgast; la 12a Divisió d'Infanteria havia perdut la meitat de la seva força de combat entre el 16 i el 23 de setembre, i les divisions d'infanteria 49 i 275 havien hagut de ser retirades per recuperar-se.Hitler's Army, p. 320 Mentre que les divisions d'infanteria alemanyes generalment tenien una força de 15.000 a 17.000 soldats a l'inici de la Segona Guerra Mundial, els efectius s'havien reduït gradualment a un valor oficial de 12.500, i al novembre de 1944, la força real mitjana d'una divisió del Heer era de 8.761 homes.Hitler's Army, p. 33Fighting Power, p. 56 En un intent d'afrontar l'escassetat de personal de la Wehrmacht, es van crear divisions Volksgrenadier el 1944, amb una força mitjana total era de poc més de 10.000 homes per divisió.Hitler's Army, p. 33–34 Tot i que un quart d'aquests homes eren veterans, la meitat eren reclutes novells i convalescents, mentre que la resta eren personal transferit de la Luftwaffe i la Kriegsmarine.Hitler's Army, p. 34 Aquestes divisions sovint rebien les armes de petit calibre més noves, però tenien deficiències en artilleria i motorització, fet que en limitava força la utilitat tàctica.Hitler's Army, p. 34–35 En el cas del cos LXXXI, la 183a Divisió de Volksgrenadier, malgrat que tenia un excés de 643 homes, s'havia format al setembre, de manera que no havia tingut temps d'entrenar-se com a unitat.Yeide (2005), p. 59 La 246a Divisió de Volksgrenadier es trobava en un estat similar, amb molts soldats amb menys de deu dies d'entrenament d'infanteria.Yeide (2005), p. 59–60Yeide (2005), p. 60 Totes aquestes deficiències van quedar compensades una mica per la força inherent de les fortificacions que envoltaven Aquisgrà.Mansoor (1999), p. 182
Forces americanes miniatura|Patrulla alemanya de granaders a prop d'Aquisgrà. La tasca de capturar Aquisgrà va recaure en la 30a Divisió d'Infanteria del XIX Cos, del general Charles H. Corlett (juntament amb el 743 batalló de tancs adjunt), i la 1a Divisió d'infanteria del VII Cos, del general Joseph Collins.Rule (2003), p. 60 La 30a Divisió d'Infanteria del general Leland Hobbs seria assistida per la 2a Divisió Blindada, que explotaria la penetració de la 30a Divisió a la Línia Sigfrid, mentre que els seus flancs estaven protegits per la 29a Divisió d'Infanteria.Hitler's Army p. 321 Al sud, la 1a Divisió d'Infanteria va ser recolzada per la 9a Divisió d'Infanteria i la 3a Divisió Blindada.Whitlock (2008), p. 37–38 Aquestes divisions havien utilitzat el breu descans en els combats durant les dues últimes setmanes de setembre per recuperar-se.Whiting (1976), p. 76–77 Cap al primer d'octubre, més del 70% dels homes de la 1a Divisió d'Infanteria del general Clarence Huebner eren reemplaçaments, i les últimes dues setmanes de setembre es van dedicar la formació d'aquests homes.Ambrose (1997), p. 145 El pla d'ofensiva imminent exigia que ambdues divisions d'infanteria evitessin el combat urbà a Aquisgrà; en canvi, les dues divisions s'unirien i envoltarien la ciutat, assignant una força relativament petita per capturar-la mentre la major part de les forces continuaven avançant cap a l'est.Ambrose (1997), p. 146