Jean Brunhes (Tolosa, Llenguadoc 1869 - Boulogne-sur-Seine, Illa de França 1930) fou un geògraf occità, deixeble de Paul Vidal de la Blache i membre de l'Escola Geogràfica Francesa. Fou professor de geografia física a Friburg i Lausana del 1896 al 1912, però aleshores marxà al Collège de France, a París, on hi va publicar nombrosos treballs sobre geografia humana. Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l'Extrem Orient, i estudià els problemes dels països que visità; fou un dels primers a observar l'impacte de l'activitat humana en el medi ambient. El 1927 fou escollit membre de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Obres
L'irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l'Afrique du Nord (1902)L'irrigation. Ses conditions géographiques. Ses modes et son organisation dans les zones arides et désertiques de l'Espagne et du Nord de l'Afrique, C. Naud, Paris, 1902, 518 p. La géographie humaine (1910) Géographie de la France (1920-26) Géographie de l'histoire (1921).
Referències
Categoria:Geògrafs francesos Categoria:Tolosans Categoria:Professors de la Universitat de Lausana Categoria:Professors de la Universitat de París Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Morts a Boulogne-Billancourt Categoria:Científics de la regió d'Occitània