La República Democràtica del Congo es troba al centre d'Àfrica. Juntament amb Sudan i Algèria, és un dels tres estats més grans d'Àfrica, sobrepassa els dos milions de km². miniatura
Límits La República Democràtica del Congo limita al nord amb la República Centreafricana, al nord-est amb el Sudan, a l'est amb Uganda, Rwanda, Burundi i Tanzània, al sud amb Zàmbia i Angola, i a l'oest amb la República del Congo i l'oceà Atlàntic. A la frontera costanera nord, la República Democràtica del Congo limita també amb Angola, i més concretament amb l'enclavament de Cabinda.
Fronteres La frontera amb la República del Congo, la forma el riu Congo quasi íntegrament, i la regió fronterera entre Matadi i l'oceà és totalment terrestre. La frontera amb l'estat d'Impfondo, en la República del Congo, l'estableix el riu Ubangui, que també serveix de frontera amb la República Centreafricana, igual que el seu afluent Bomu. El riu Ubangui és afluent del Congo. A la frontera amb Uganda es troben dos llacs importants, l'Albert i l'Eduard. A la frontera amb Rwanda, entre Bukavu i Goma, hi ha el bell llac Kivu. Més al sud, en part de la frontera amb Burundi, i al llarg de tota la frontera amb Tanzània, hi ha el llac Tanganyika, que s'estén a partir de la ciutat d'Uvira cap al sud. Aquests llacs formen, juntament amb el Victòria, on naix una branca del Nil, la que es coneix com la regió dels Grans Llacs d'Àfrica, de la qual se sospita que, igual que va ocórrer amb el canal de Moçambic, que s'obrí i originà la separació de Madagascar, d'ací a uns anys s'uniran els llacs per formar una obertura que separe l'est del continent (Moçambic, Tanzània, Ruanda, Burundi, Kenya…).
Relleu miniatura|Muntanya Stanley, de 5.109 m, a la frontera entre la República Democràtica del Congo i Uganda El relleu de RDC es caracteritza per una depressió central drenada pel riu Congo i els seus afluents. Aquesta immensa conca té una altitud mitjana de 400 m, i el punt més baix, a 340 m, és a la zona dels llacs Tumba i Mai-Ndombe. L'envolten una sèrie d'altiplans esglaonats de diferents alçades i grans muntanyes a la part més oriental. A l'oest, a la part més baixa, hi ha la serra de Mayombé, de poca altura que s'estén al llarg de la costa, des de la frontera d'Angola fins a Lambarené, a Gabon. Aquesta serralada erosionada, de gres i calcària, que sembla un altiplà d'una alçada mitjana de 600-700 m, culmina al Fongouti, a 930 m. El riu Congo travessa les muntanyes per un pas estret, amb una trentena de cascades i ràpids, i creua una plana costanera formada per l'estuari del Congo i les terres al·luvials, que formen un passadís d'uns 40 km fins a desembocar a la mar. miniatura|Mapa on apareix la ramificació de la falla Albertina, a l'esquerra, que marca la frontera oriental de la RDC
Relleu fronterer Seguint les agulles del rellotge, començant per la desembocadura del riu Congo, cap al nord-est, al llarg de la frontera de la RDC, primer trobem la frontera marcada pel riu amb la República del Congo, seguida per un dels seus afluents pel nord, l'Ubangui, que marcarà la frontera amb la República Centreafricana (a 360 m d'altitud) fins a deixar-la en un dels seus afluents, el Bomu. Aquesta conca ascendeix progressivament fins a la divisòria Congo-Nil, que marca la frontera amb Sudan del Sud pel nord-est, a uns 720 m a Ezo, i descendeix ja cap al sud seguint la frontera amb Uganda.
Frontera oriental, Sudan del Sud, Uganda, Rwanda, Burundi, Tanzània Sudan del Sud està separat de la RDC per l'altiplà d'Ironstone, un ampli pla de 800-1.000 m i sòls laterítics que culmina a 1.700 m, i es travessa fàcilment, per la qual cosa es creu que degué ser la ruta d'expansió dels bantus.
Seguint cap al sud, a la frontera amb Uganda i en la mateixa divisòria d'aigües, es troben les muntanyes Blaves a l'oest del llac Albert, que culminen a la muntanya Abur, de 2.445 m i a la part occidental de la qual es troba el bosc d'Ituri.
A l'oest del llac Albert comença la falla Albertina, una branca occidental de la Gran Vall del Rift que marca la frontera de la República Democràtica del Congo fins a Zàmbia. El Rift s'inicia amb les muntanyes Rwenzori, una serralada amb els cims més alts de l'estat, entre aquests el mont Stanley o Margarida, de 5.109 m, i l'Emin, de 4.798 m, on fins i tot hi ha glaceres. A l'est d'aquest gran massís hi ha el Parc nacional dels Monts Rwenzori, les muntanyes de la Lluna, amb pics que voregen els 5.000 m a Uganda.
Seguint cap al sud, a la frontera entre Uganda i Rwanda, es troben les muntanyes Virunga, formades per vuit volcans que culminen al Karisimbi, de 4.507 m. Hi ha dos volcans encara actius, el Nyiragongo, de 3.470 m (erupció el 2002), i el Nyamuragira, de 3.058 m (erupció el 2014). Tota la zona és poc poblada a causa dels terratrèmols, els volcans, la selva, molt densa i plujosa en aquesta part, i les guerres. Al sud del volcà Nyiragongo hi ha la ciutat de Goma. Des d'ací, la frontera passa a la part oriental de les muntanyes, creua de nord a sud el llac Kivu enfront de Ruanda fins a Bukavu i després segueix la vall del riu Ruzizi, enfront de Burundi, i l'interior del llac Tanganyika, enfront de Tanzània, fins a arribar a Zàmbia, a l'extrem meridional, on gira cap a l'oest.
A l'oest de la zona que hi ha entre els llacs Kivu i Tanganika es troben les muntanyes Itombwe, una extensió de les Rwenzori on les dues branques del Rift, oriental i occidental, es fonen. El cim més alt n'és la muntanya Mohi, de 3.475 m. Seguint la vora occidental del riu Ruzizi i el llac Tanganyika, que es troba a 770 m d'altitud, hi ha les muntanyes Mitumba, on destaquen la muntanya Kahuzi, de 3.308 m, i la Biéga, de 2.790 m, volcans extints. El vessant occidental, on es troba el bosc o selva d'Itombwe, descendeix suaument cap a la conca del Congo. Ací neix el riu Lualaba, que després s'anomenarà Congo. La meitat meridional de la serralada no supera els 1.900 m. La seua continuïtat enfront del llac són les muntanyes Muganja, que arriben als 2.000 m, i les Marungu, amb una alçada màxima de 2.400 m.
Frontera meridional, Zàmbia, Angola En arribar a Zàmbia, a la part meridional del llac Tanganyika, la frontera gira bruscament cap a l'oest, fins al llac Mweru, a 990 m, separat de la conca del Congo per l'ampli altiplà del nord de Katanga: les muntanyes Kundelungu, que tenen altituds entre 1.200 i 1.700 m, sobre el llac, i més al nord i a l'oest, les muntanyes Kibara, amb un cim de 1.850 m, separades de les Mitumba, a l'est, pel riu Lufira. En aquesta zona hi ha dos parcs: el Parc nacional Upemba, a les muntanyes Kibara, al nord, i el de Kundelungu, vorejat pel sud pel riu Luapula, que uneix el llac Mweru amb el llac Bangweulu, seguint la frontera de la RDC amb Zàmbia. El llac Mweru desguassa pel nord al riu Luvua, que voreja les muntanyes Kundelungu i Kibara per unir-se al riu Lualaba, que serà el Congo després de les cascades Boyoma.
A l'oest del llac Mweru, a la província d'Alt Katanga, que s'interna a Zàmbia amb una prolongació cap al sud, hi ha l'altiplà de Katanga, amb una mitjana de 1.200 m d'altitud, una zona rica en coure i urani. La ciutat de Sakania, a l'extrem sud, al costat de les mines de coure frontereres, és a 1.278 m d'alçada. La ciutat de Kambove, al nord-oest de Katanga, amb mines de coure i cobalt, és a 1.450 m d'alçada. En aquest altiplà naix el riu Lufira, que després anomenaran Lualaba. Les muntanyes segueixen cap a l'oest perfilant la frontera de Zàmbia i baixen en la d'Angola perfilada pel riu Kasai, que flueix de sud a nord a la província de Lualaba, procedent d'Angola. La frontera amb Angola, la marquen diversos rius que circulen de sud a nord: el riu Kwango, al centre, el Cuilo o Kwilu, al centre-est, i el Kasai, a l'est, separats per serres que formen la frontera septentrional d'Angola i meridional de la RDC. A l'oest del riu Cuango, la frontera es dirigeix en línia recta cap a l'oest, fins a la costa.
Geologia miniatura|Monts Chaillu, entre Gabon i la República del Congo, circumdats per una línia grisa Geològicament, la RDC és molt antiga, de milers de milions d'anys en la major part de les roques. L'estat abasta el crató del Congo, una secció estable de l'antiga escorça continental, deformada per alguns sistemes muntanyencs produïts per diverses orogènesis, sedimentació, vulcanisme i efectes geològics recents causats per la Gran falla del Rift, a l'est. Aquest passat tectònicament complicat hi ha creat grans dipòsits d'or, diamants, coltan i altres valuosos minerals.
Els sòls arcaics del crató del Congo apareixen a la província de Kasai, com a part de l'escut angolés, a la conca de l'oest del Congo i com a granit i cinturó de roques verdes en les veïnes República Centreafricana, Uganda i Sudan del Sud.
A Kasai, el substrat metamòrfic de l'escut angolés apareix a 4 graus de latitud sud amb roques de migmatita i gneis de 541 milions d'anys del fanerozoic. Les roques més antigues de la RDC (i d'Angola) són els gneis granodiorítics de l'escut paleoàrtic de Lunda Kasai, a l'Alt Luanyi, que contenen pegmatites metamorfosejades en anfibolita de fàcies metamòrfica de 3.400 milions d'anys.
El cinturó de l'oest del Congo es formà durant l'orogènia panafricana que originà les muntanyes Chaillu entre Gabon i la República del Congo, amb diversos tipus de granit, de 2.700 milions d'anys.
El crató del Congo o de Kasai ocupa tota la part central del país. La roca només emergeix al nord-est i a l'est, on són comuns el gneis i el granit com a part del cinturó de roques verdes, que són basalts i roques sedimentàries metamòrfiques en què apareix el color verd, com la clorita, epidiorita i altres anfíbols, entre 2.600 i 2.800 milions d'anys. A la part més oriental es troba el crató de Tanzània. En aquesta part oriental hi ha les reserves de coltan compartides amb Rwanda i Burundi.
Al sud-est, l'arc o cinturó lufilià separa el crató del Congo del crató del Kalahari, al sud. El cinturó lufilià, que s'estén entre Angola, la província de Katanga, el sud-est de la RDC i el nord-oest de Zàmbia, de 800 km, es formà durant l'orogènia panafricana i és de gran importància pels seus dipòsits de coure i cobalt. El cinturó del coure de Katanga i Zàmbia dins de l'arc lufilià conté més de la meitat de les reserves de cobalt del món i el 12% de les reserves de coure, uns 4,8 milions de tones de cobalt, de les quals 3,1 milions es troben a la RDC.
La conca central del Congo és coberta dels sediments del riu durant el cretaci inferior i el juràsic superior, formant les sèries de Kamina, Lualaba i Kwanga, aquesta última del cretaci superior.
Després d'un llarg període de calma, en el Cenozoic superior comença el vulcanisme en la branca occidental del Rift d'Àfrica Oriental, alhora que comencen les erupcions al Rift de Kenya. Els basalts més antics de les muntanyes Virunga tenen 14 milions d'anys.
L'estructura en anell Wembo-Nyama a Omeonga és una depressió de forma circular de 30 km de diàmetre que podria ser un cràter d'impacte causat per un meteorit.
Hidrografia El riu Congo miniatura|Vista aèria del riu Congo prop de Kisangani miniatura|Riu Alima, afluent del Congo El riu Congo determina tota la geografia de l'estat, doncs forma un arc que el recorre per complet, entre les muntanyes del Rift africà i l'oceà Atlàntic. Té una longitud de 4.700 km, la segona d'Àfrica, després del Nil, una conca de 3,8 milions de km² i un cabal de 50.000 m3/seg, el segon del món després de l'Amazones. Per la seua posició a cavall de l'equador i el repartiment quasi homogeni dels seus afluents a banda i banda, és un dels grans rius de cabal més regular del món, que pot oscil·lar d'1 a 3, mentre que el de l'Amazones varia d'1 a 200. El riu Congo té una importància econòmica considerable, com a via de comunicació, amb una xarxa amb els seus afluents de 14.166 km navegables, i com a font d'electricitat, tot i que encara està poc aprofitada.