World Wrestling Entertainment, Inc. (WWE) és una empresa privada d'entreteniment esportiu, propietària d'una sèrie d'elements multimèdia (principalment televisió, internet i esdeveniments en viu) relacionats amb la promoció de lluita lliure professional. La major part dels seus ingressos prové de la llicència de productes, així com de la distribució de pel·lícules i música (màrqueting).
El seu propietari i president és Shane Mcmahon des del 18 de juliol de 2011, al costat de la seva família (la mare de l'esposa Linda McMahon, directora executiva; el seu cunyat Triple H, vicepresident de la sèrie multimèdia; i la seva esposa Stephanie Levesque-McMahon, vicepresident d'obres i relacions artístiques).
La seva seu està situada en Stamford, Connecticut, Estats Units, contant també amb oficines administratives a Los Angeles, Nova York, Londres i Toronto. La indústria primordial de la WWE és la lluita lliure professional, un esport simulat que combina lluita lliure i actuació. En els últims anys ha passat a considerar-se com la promoció de lluita lliure més gran del món, mentre que els seus enregistraments constituïxen un percentatge significatiu de la història visual completa de la lluita lliure.
Al principi, va rebre diverses denominacions (Titan Sports, Capitol Wrestling Corporation, WWWF i WWF), fins que finalment va passar a rebre la seva raó social vigent, la qual posseïx tres marques (Raw, SmackDown! i NXT {abans ECW}) i tres campionats mundials (Mundial Pes Pesant, de la WWE i de la ECW) sent només dues reconegudes de manera oficial per la revista wwe show es una revista que informa de tots els continguts de wwe actualment
Capitol Wrestling Roderick McMahon era un promotor de boxa dels que els seus màxims assoliments de la qual incloïen l'haver promocionat una funció entre Jess Willard i Jack Johnson el 1915. Deu anys després de l'anterior, el 1925, i mentre treballava amb el promotor Tex Rickard (qui menyspreava a la lluita lliure de tal manera que evitava que enfrontaments d'aquest esport fossin realitzats al Madison Square Garden), Roderick va començar a promocionar funcions de boxa al Garden, situat a Manhattan, Nova York. La primera contesa sota la seva promoció va ser pel campionat de pes lleuger entre Jack Delaney i Paul Berlenbach.
miniatura|esquerra|El concepte original de l'Slam Bang, característic de la lluita lliure professional va sorgir com una idea per a traslladar les lluites rondaires a recintes esportius. Un dels recintes on van començar a realitzar-se les primeres funcions va ser al Madison Square Garden a Nova York. Durant aquesta època, el lluitador professional Joseph Raymond «Toots» Mondt va concebre un projecte revolucionari: va decidir dur la lluita lliure a un nivell més elevat, traslladant-la de carrerons a recintes esportius. A més, Toots Mondt tenia la idea de fer-la encara més emocionant amb el seu concepte de «lluita lliure occidental a l'estil Slam Bang» (moviments radicals del cos). Més endavant, conformaria la seva pròpia promoció de lluita amb Ed Lewis i Billy Sandow. Junts, van convèncer a molts lluitadors per a signar contractes amb la nova companyia denominada Gold Dust Trio. No obstant això, l'empresa es va dissoldre temps més tard després d'un desacord sobre l'administració d'aquesta. A causa d'això, Mondt es va unir amb diversos promotors de lluita lliure; ell sabia molt bé que la lluita de Nova York hauria de dur-se de manera diferent al concepte original. El seu següent projecte seria recolzat per diverses figures de l'espectacle, entre elles Roderick McMahon.
Junt amb Roderick, Mondt va crear l'empresa Capitol Wrestling Corporation (per les seves sigles, CWC), amb seus a Washington D. C. i Nova York. Encara que gairebé ningú tenia informació sobre la CWC, el 1953 es va tornar famosa després d'integrar-se a l'Aliança Nacional de Lluita Lliure. Les funcions inicials de la CWC van ser portades per Antonino Rocca, qui després es convertiria en lluitador de la mateixa empresa. No obstant això, Rocca no estava del tot satisfet amb l'acompliment de l'organització. Aquest mateix any, un dels associats de Month va anunciar a Vincent J. McMahon com el successor del seu pare, durant l'etapa d'expansió de la CWC com integrant de la NWA (l'empresa de Mondt i Roderick començava a controlar tot el circuit de lluita lliure en la regió nord dels Estats Units).
Combinant a la perfecció, Vince J. i Mondt van aconseguir adquirir un aproximat del 70% de la NWA, xifra significativa respecte a una organització com ho era l'Aliança Nacional de Lluita Lliure. Poc després, Mondt li va ensenyar a Vince J. com treballar adequadament a la indústria de la lluita lliure, i a partir de llavors va iniciar la revolució d'aquest esport.
World Wrestling Federation El 1980, Vincent K. McMahon va fundar Titan Sports, Inc. i el 1982 li va comprar l'empresa Capitol Sports al seu pare, Vincent J. McMahon. Des dels 12 anys, Vince es va involucrar en el negoci de la lluita lliure fins que el seu pare va decidir retirar-se. El vell McMahon ja havia establert el territori del nord-est com un dels membres més reconeguts i enèrgics de la NWA, en reconèixer que la lluita lliure professional era més entreteniment que esport. En contra dels desitjos del seu pare, McMahon va començar un procés d'expansió que canviaria l'esport, i que posarien a la WWF—i la seva pròpia vida en perill.
Abandonant la NWA per segona vegada, que per si mateix no era un gran pas; l'AWA hi havia, des de feia molt temps, deixat de ser un membre oficial de la NWA, i una dècada abans que la WWF s'havia tornat a unir a la NWA. Però en cap de les circumstàncies el membre separat havia intentat destrossar el sistema de territoris de la National Wrestling Alliance, la qual cosa havia estat la base de la indústria.
Altres promotors es van enfurir quan McMahon va començar a sindicar els esdeveniments de la WWF a estacions de televisió al voltant dels Estats Units, en àrees fora del territori tradicional de la WWF (el Nord-est). McMahon també va començar a vendre cintes de vídeo dels esdeveniments de la WWF fora del Nord-est per mitjà de la seva companyia de distribució Coliseum Video. Efectivament va trencar amb la llei "inèdita" del regionalisme, al voltant de la qual es fonamentava la indústria. Per a empitjorar la situació, McMahon va utilitzar els ingressos generats per publicitat, tractes televisius, i vendes de cintes per a robar-li talent als promotors rivals. Els promotors de lluita lliure al voltant de la nació estaven ara en competència directa amb la WWF.
D'acord amb diversos informes, Vincent pare li va advertir al seu fill que si continuava amb les seves accions acabaria mort. No obstant això, a pesar d'aquest advertiment, el jove McMahon tenia una ambició major: la WWF es mouria al voltant de la nació. No obstant això, tal acció requeria una gran quantitat d'inversió capital; una que podia posar a la WWF al marge d'un col·lapse financer.
El futur, no només de l'experiment de Vincent K. McMahon, sinó que de la WWF, la NWA, i la indústria per complet seria determinat per l'èxit o fracàs del concepte nou d'entreteniment esportiu de McMahon, WrestleMania. WrestleMania era un esdeveniment de pagament-per-visió (pay-pew-view) que Vincent K. McMahon compara amb la Super Bowl de la lluita lliure professional.
El concepte d'una 'super cartellera' de lluita lliure, no era nou a Amèrica del Nord; la NWA realitzava Starrcade des de feia diversos anys abans de WrestleMania, i fins al vell Vincent K. McMahon havia planificat grans cartelleres al Shea Stadium de Nova York transmeses per circuit tancat en diversos llocs. No obstant això, McMahon volia dur a la WWF als canals principals, impactant al públic en general que no era fanàtics regulars de la lluita lliure. Va obtenir l'interès dels mitjans principals al convidar a celebritats com Mr. T i Cyndi Lauper a participar en l'esdeveniment. MTV, en particular, tenia una gran quantitat de cobertura i programació de la WWF en aquests moments, en el que va ser cridat la Rock 'n' Wrestling Connection (Connexió rock i lluita lliure).
L'Era Daurada miniatura|Hulk Hogan La nova fórmula del que McMahon va cridar Entreteniment Esportiu va ser un gran èxit financer en el WrestleMania original. Per diversos anys després de l'esdeveniment, la WWF va assolir grans èxits financers sota el lideratge de McMahon i el seu "heroi" nord-americà, Hulk Hogan, creant el que alguns observadors van anomenar la segona era daurada de la lluita lliure professional. No obstant això, a l'arribar la dècada de 1990 la fortuna de la WWF a poc a poc va declinar, especialment quan els fanàtics simplement es van cansar de Hulk Hogan i els angles extremadament absurds.
La Nova Generació La WWF va arribar al seu punt més baix quan es van fer al·legacions d'abús i distribució d'esteroides en contra de McMahon i la WWF el 1994, unides a acusacions d'assetjament sexual de part de diversos dels seus empleats. McMahon va anar eventualment exonerat, però va ser un desastre de relacions públiques per a la WWF. S'estima que el judici d'esteroides li va costar a la WWF $5 milions, i per a empitjorar la seva situació els ingressos de l'empresa havien baixat substancialment comparat amb anys anteriors. Per a compensar, McMahon va retallar la paga dels lluitadors i personal d'oficina - en certs casos la retallada va anar de fins al 40 per cent. Aquest fet va provocar que molts lluitadors de la WWF es marxessin cap a la WCW entre 1994 i 1996. Durant aquesta època, la WWF va començar una campanya publicitària anomenada la "Nova Generació de la WWF". En contrast amb el passat, aquesta era va ser dirigida per lluitadors com Shawn Michaels, Bret Hart, British Bulldog, Owen Hart, Razor Ramon, i Undertaker. No obstant això, la popularitat de la WWF començaria a decaure el 1995, període en el qual Diesel va ser Campió de la WWE des de poc abans de l'esdeveniment Survivor Series (1994) fins a l'esdeveniment Survivor Series (1995). Això li va donar l'oportunitat al seu competidor principal, World Championship Wrestling (WCW), d'aprofitar-se de la situació, i mentre la popularitat de la WWF baixava la de la WCW pujava.
Començant al final de 1996, la WWF va finalitzar la seva "era familiar" i va començar a retransmetre angles més violents i profans, en un intent de competir i anivellar més la seva situació davant la WCW.
The Monday Night Wars Sota Eric Bischoff, World Championship Wrestling (WCW), el nou nom per al superterritori de la NWA de Jim Crockett Promotions després que fos adquirit per Ted Turner, va començar a fer servir els seus impressionants recursos financers per a atreure a talents establerts en la WWF. Començant el 1994, aquestes adquisicions van incloure a Hulk Hogan, "Macho Man" Randy Savage, Lex Luger, Scott Hall, Kevin Nash, i molts altres. El 1995, Bischoff va augmentar la seva aposta al crear WCW Monday Nitro, un programa per cable en el canal de Turner TNT, per a competir directament amb el programa principal de la WWF, WWF Monday Night Raw. Eventualment, amb la força dels seus nous talents adquirits de la WWF i la innovadora història de la nWo, la WCW va sobrepassar a la WWF en els ratings televisius i en popularitat.
McMahon va respondre dient que ell podia crear noves superestrelles per a tornar a obtenir avantatge en la guerra dels ratings, al mateix temps posant contractes més estrictes per a fer-li més difícil a la WCW prendre-li talent a la WWF. Shawn Michaels i Bret Hart van ser elevats al més alt de les cartelleres, guanyant popularitat per les seves habilitats dintre del quadrilàter. Tanmateix, la WWF estava perdent diners ràpidament. Les històries de la WCW basades en la realitat li van treure l'atenció als drames obsolets (i infantils) de l'era del rock i lluita lliure.
En el 2004, la WWE va gravar un DVD titulat The Monday Night War, el qual relata la història de la monumental batalla entre les dues organitzacions per la supremacia en els ratings.