Miquel Lladó i Miquel (Castelldans, les Garrigues, 22 de maig de 1919 - Andorra la Vella, Principat d'Andorra, 16 d'agost de 1999) va ser un escriptor, poeta i editor català.

Biografia Miquel Lladó va ser un escriptor autodidacta. La seva formació es vegué estroncada degut a la Guerra Civil i a les necessitats de la seva família, de condició humil. Malgrat que les primeres composicions poètiques en català daten de 1935, no va ser fins als anys 40 i en castellà que obtingué ressò gràcies a les seves publicacions al diari lleidatà La Mañana, dirigit per qui va ser amic seu en aquells anys, Emilio Romero, i a la publicació d'un llibre de proses poètiques titulat Yo y mi perro.

Malgrat el vincle inicial que va tenir en el context del moviment anomenat leridanismo, ben aviat esdevingué un dels principals actors de la represa cultural a les terres de Lleida. En aquest sentit va ser el primer en reivindicar l'obra i figura del poeta lleidatà Màrius Torres, i va ressenyar en mitjans locals les obres d'autors com Carles Riba, Manuel de Pedrolo o Jaume Agelet i Garriga.

El 1952 va publicar el poemari Els anys, els dies i les hores, finalista del premi Óssa Menor i inicià amistat amb els personatges claus de la recuperació de la catalanitat a Ponent. Entre el seu cercle d'amistats s'hi trobaven Manuel de Pedrolo, Guillem Viladot, Francesc Porta, Dolors Sistac o Josep Vallverdú entre d'altres.

Després de diferents infortunis personals i econòmics, a mitjans dels anys seixanta establí la seva residència a Andorra, on col·laborà amb el diari Poble Andorrà, l'únic en català d'aquella època. D'aquella època daten també obres de narrativa com Els camins de la por o Els dies sense demà i és també quan alguns dels seus poemes van ser inclosos a l'antologia Lleida, vuit poetes.

Als anys setanta obtingué el premi de poesia en català "Ciutat de Lleida" (1973), amb el llibre Terres altes, i inicià l'activitat de l'editorial Valls d'Andorra, des de la qual va publicar al llarg de nou anys (1979-1988) la revista homònima. Així mateix inicià la col·laboració amb els diaris Avui i Diario de Lérida.

Als anys vuitanta i a través de la seva pròpia editorial inicià el procés de publicació de gran quantitat d'obres escrites al llarg de tota la vida i que havien restat inèdites, alhora que inicià la col·laboració amb el diari Segre. L'any 1995 obtingué el premi de poesia Les Talúries, pel llibre L'Home i el paisatge.

Amb motiu del centenari del seu naixement, al llarg de l'any 2019 es van dur a terme diferents actes de reconeixement i divulgació de l'obra de Miquel Lladó. La Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida va dedicar-li una jornada monogràfica, i es va publicar una antologia de textos de Lladó (Del fonoll a la neu) amb un estudi introductori a càrrec d'Eduard Batlle.

A l'agost de 2024 l'editorial Fonoll recupera i publica Els camins de la por, una trilogia formada per Els camins de la por (1969), Els dies sense demà (1977) i Sense pàtria (inèdit).

Obres Poesia Yo y mi perro (1947) Els anys, els dies i les hores (1952) Hacia la vida (1953) L'home del bosc (1953) El amigo del sol (1953) La línia d'Apol·lo (1976) Terres altes (1978) (Premi de poesia catalana Ciutat de Lleida, 1973) L'home i el paisatge (1996) (Premi de poesia Les Talúries, 1995) El llibre de Nasika (1998)

Narrativa Els camins de la por (1969) Els dies sense demà (1977) Viatge al passat (2 vol.) (1990) La petita història d'Andorra (1992)

Teatre La mort de l'ocell (1995)

Referències

Enllaços externs Pàgina dedicada a Miquel Lladó al Directori Literari de Ponent de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida

Categoria:Castelldans Categoria:Morts a Andorra la Vella Categoria:Editors catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 1999 Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Escriptors de les Garrigues Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1919