Gian Gaspare Napolitano (Palerm, 30 d'abril de 1907 - Roma, 5 de gener de 1966) va ser un guionista, escriptor i periodista italià. El seu pare era un bersaglieri i la seva mare professora de lletres a l'Escola de Mestres de L'Aquila, on es van traslladar a la mort del seu pare el 1914 i es va fer amic de l'escriptora Laudomia Bonanni.
El 1928 va fundar amb Aldo Bizzarri en quinzenal del noucentisme feixista Lupi. A París va conèixer la seva futura esposa, Maria Martone, secretària de Marie Curie i traductora a l'italià d'Ernest Hemingway, François Mauriac i Blaise Cendrars. El 1930 va escriure la seva primera novel·la, La scoperta dell'America. La Gazzetta del Popolo l'envia a fer una gira arreu del món perquè visiti i descrigui països dels cinc continents. Així compondrà el 1933 Giro del mondo, publicat en dues parts: Volume I. Vecchia Europa, addio! Dal Mediterraneo a Tahiti, attraverso Suez i Volume II. Oh, felicità! Da Tahiti a Marsiglia attraverso Gibilterra. A la Gazzetta del Popolo publicaria el 28 de setembre de 1933 Il ciclone di Tampico, i fou el primer en divulgar la notícia d'aquest desastre al Congo Belga. Alhora fou corresponsal als Estats Units per Il messaggero, i el 1936 va publicar Troppo grano sotto la neve: un inverno al Canada con una visita a Ford.
Entre 1935 i 1945 fou corresponsal de guerra a Abissínia, a la guerra civil espanyola, a França, Egipte, Grècia i Albània. i va popularitzar les seves Note politiche da Roma (1940-1943). Del 1940 al 1960 col·labora al «Corriere della Sera». El 1944 fou assignat com a intèrpret del comandament escocès del Black Watch i el 4 de juny va entrar a Roma amb els escocesos del V Exèrcit.
A Roma freqüentava salons i cafeteries literàries i es feu amic d'Ennio Flaiano, Emilio Cecchi, Moravia, Carlo Mazzarella i Luigi Barzini junior. Entre 1948 i 1965 va viatjar a París en diverses ocasions, on va conèixer novel·listes, actors, poetes i polítics. El 1949 va publicar articles a «L'Europeo», alhora que començava les transmissions radiofòniques en 1950: La mariposa, Tam tam a Mayumbe i La volpe d'argento. El 1951 va rodar el documental en color Una lettera dall'Africa. El 1953 fou jurat en la 14a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i va rodar el documental Magia verde pel qual va obtenir l'Ós de Plata al 3r Festival Internacional de Cinema de Berlín i el premi a la pel·lícula d'exploració al 6è Festival Internacional de Cinema de Canes. Posteriorment va continuar escrivint articles i de 1958 a 1960 col·laborà a la Rai amb periodisme d'actualitat.
Filmografia miniatura|Guerra e pace (1956) Passaporto rosso, dirigit per Guido Brignone (1935) Sentinelle di bronzo, dirigit per Romolo Marcellini (1937) Ho perduto mio marito, dirigit per Enrico Guazzoni (1937) I pirati del golfo, dirigit per Romolo Marcellini (1940) L'uomo della legione, dirigit per Romolo Marcellini (1940) Il cavaliere di Kruja, dirigit per Carlo Campogalliani (1940) Giarabub, dirigit per Goffredo Alessandrini (1942) Una lettera dall'Africa, dirigit per Gian Gaspare Napolitano documental (1951) Noi cannibali, dirigit per Antonio Leonviola (1953) Magia verde (1953) Sesto Continente, dirigit per Folco Quilici (1954) Tam tam Mayumbe (1955) Guerra i pau, dirigit per King Vidor (1956) Referències
Bibliografia
Categoria:Periodistes italians Categoria:Directors de cinema italians Categoria:Morts a Roma Categoria:Escriptors sicilians Categoria:Artistes de Palerm Categoria:Morts el 1966 Categoria:Guionistes de cinema italians del segle XX Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Escriptors italians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1907