Francesc Albo va ser un navegant del . Va formar part de la expedició de Magallanes-Elcano, i acabà el viatge com a pilot de la Nau Victòria. Va escriure un derroter descrivint la ruta seguida a la primera circumnavegació de la Terra.
Biografia miniatura|Pàgina del derroter d'Albo descriu la primera navegació europea per l'estret de Magallanes i la costa de Xile No es coneix ni el lloc ni la data del seu naixement ni de la seva mort, encara que hi ha qui el considera natural de Quios (Axio). Segons una declaració oficial de 1522, era veí de Rodes. És conegut per participar en l'expedició de Fernão de Magalhães. Salpà de Sevilla com contramestre de la nau Trinitat i acabà el viatge de la primera volta al món com a pilot de la nau Victòria, al comandament de Juan Sebastián Elcano. En tornar a la península, se li van pagar 274.580 maravedisos en concepte de sou i de participació en els beneficis de la venda de les espècies que van portar a la Nau Victòria.
Durant el viatge de circumnavegació, Albo va escriure un quadern de bitàcola titulat: Derrotero del viaje de Magallanes desde el cabo de San Agustín en el Brasil, hasta el regreso a España de la nao Victoria. En aquest derroter es descriu, entre les pàgines 9 i 13, el pas per l'estret de Magallanes detallant la seva latitud cada dos dies, aquesta informació complementa el descobriment de Xile. Una còpia del s. XVI d'aquest important document es conserva a l'Arxiu General d'Índies de Sevilla.
El derroter d’Albo Durant el viatge de circumnavegació, va ser l'únic pilot, del que es tingui notícia que ens ha deixat un quadern de bitàcola detallant la ruta seguida cada dia per l'expedició. L'original d'aquest important document s'ha perdut, però s'en conserva una còpia original que data de finals del segle XVI, a l'Arxiu General d'Índies de Sevilla.
La còpia conservada no recull la totalitat de la ruta seguida per Magallanes i Elcano, però conté els cinc trams principals d’aquesta, amb diferent grau de detalls sobre les diferents informacions nàutiques:
Des del cap de Sant Agustí (finals de novembre de 1519) a cap Blanc (2 de març de 1520). Reporta les dades necessàries per calcular la latitud i nombrosos sondejos però cap distància recorreguda ni declinació magnètica. Aquesta part constitueix la descripció més antiga conservada del procés real del càlcul de la latitud al mar. Del Port de Santa Cruz (18 d'octubre de 1520) a la sortida de l'estret de Magallanes (1 de desembre de 1520). Reporta latituds, sondejos, distàncies i corrents de les marees. Travessia del Pacífic des de l'estret (2 de desembre de 1520) fins a l'arribada a les Filipines (16 de març de 1521). Reporta latituds, sondejos, distàncies i corrents de les marees. Viatge per Insulindia (16 de març de 1521 a 27 de desembre de 1521), que inclou l'arribada a les Moluques. Reporta latituds, sondejos, distàncies, corrents de les marees i dos valors de declinació magnètica. Viatge de tornada des de la partida de les Moluques (27 de desembre de 1521) fins al cap de Sant Vicent (4 de setembre de 1522). Reporta latituds amb les dades necessàries per poder calcular-les, així com les distàncies navegades.
Tot i que Navarrete l'atribueix completament a Francesc Albó, petites diferències d'estil, van fer pensar en la possibilitat que, en la seva redacció hi havia pogut participar algun altre pilot. Però hi ha dos fets inapel·lables: el document el va lliurar Albo com a únic pilot a bord de la Victoria a la seva arribada a Sanlúcar de Barrameda i, d’altra banda, no hi ha cap derroter en els papers de la Nau Trinidad que va tenir pilot o pilots a les singladures que va fer pel Pacífic fins a ser desballestada i de la qual es conserven tots els documents a la Torre do Tombo, incloent-hi el document més important del viatge, l'Encomena de Carles V a Magalhaes i Faleiro signada a Barcelona el 17 d'abril de 1519, document del qual no hi ha cap còpia en cap arxiu hispànic,
El Derroter va ser publicat per primera vegada en forma d'extracte parcial el 1788 per José de Vargas Ponce i el 1837 complet per Martín Fernández de Navarrete, atribuint-lo i Albo totalment. Es conserven a més a més dues còpies del Derroter del : una en el Museu Naval de Madrid d'una transcripció realitzada per Navarrete a partir de l'Arxiu de Simancas i l'altre, en els papers de Felipe Bauzá, a la Biblioteca Britànica de Londres.
Estudis moderns sobre el derroter Diversos investigadors contemporanis han analitzat el Derroter de Francesc Albo amb metodologies modernes de navegació, cartografia i astronomia nàutica. Entre els més destacats hi ha l’enginyer i navegant colombo‑català Mauricio Obregón Andreu i l’oficial de submarins francès André Rosfelder.
Aportacions de Mauricio Obregón Mauricio Obregón Andreu (1921–1998), navegant i historiador de la navegació, va estudiar extensament les rutes de Magallanes i Elcano i va defensar que la lectura “Francisco Albo de Rodas” era probablement una deformació paleogràfica de “de Rosas”, en referència al nom medieval de la vila catalana de Roses.Banco de la República de Colombia. “Mauricio Obregón Andreu”. https://enciclopedia.banrepcultural.org/index.php/Mauricio_Obreg%C3%B3n_Andreu
Obregón va comparar el derroter d’Albo amb altres fonts nàutiques del segle XVI i amb la tradició marinera catalana, i va remarcar la precisió de les latituds anotades durant el pas per l'estret de Magallanes.Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. “Mauricio Obregón”. https://www.cervantesvirtual.com/portales/literatura_colombiana/obregon_mauricio/
Aportacions d’André Rosfelder L’oficial de submarins francès André Rosfelder (1924–2006), exiliat a l’Espanya franquista i posteriorment establert als Estats Units, va tenir accés a còpies del derroter d’Albo durant la seva estada a la Península.Le Monde. “L’exil des officiers de l’OAS en Espagne”. https://www.lemonde.fr/ Fascinat per la navegació de la primera volta al món, Rosfelder va dedicar anys a reconstruir el viatge d’Albo amb tècniques modernes.
A la seva obra In Pursuit of Longitude, Rosfelder va:
recalcular la ruta d’Albo utilitzant GPS modern, comparar la posició real amb l'estima del segle XVI, analitzar quan Albo aplicava forçosament relacions trigonomètriques per ajustar la longitud, emprant les taules de declinació a partir de "Δ altura" del sol al migdia.Rosfelder, André. “In Pursuit of Longitude – Data and Appendices”. https://www.longitudebook.org/data
Rosfelder també va donar suport a la hipòtesi de Mauricio Obregón que Albo era originari de Roses i no de l’illa de Rodes, basant-se en els catalanismes del manuscrit i en el fet que el nom medieval era Rodes com ho prova el nom de Sant Pere de Rodes.Rosfelder, André. “Notes on the Albo Log”. https://www.longitudebook.org/
Importància dels estudis moderns Els treballs d’Obregón i Rosfelder han contribuït a:
millorar la comprensió de la navegació astronòmica del segle XVI, verificar la precisió del derroter d’Albo, reinterpretar la seva metodologia de càlcul de la longitud, reobrir el debat sobre l’origen català del pilot.
Aquests estudis complementen les fonts clàssiques conservades a l'Arxiu General d'Índies i han estat citats en recerques recents sobre la navegació de la primera circumnavegació.Journal of Navigation. “Reassessing Early Modern Longitude Methods”. https://www.cambridge.org/core/journals/journal-of-navigation
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Ruta de la primera volta al món a Google Maps i Earth, seguint dia a dia el derroter de Francisco Albo
Categoria:Exploradors del Pacífic Categoria:Persones de Quios Categoria:Nascuts al segle XV Categoria:Morts al segle XVI Categoria:Art de navegar