Tilda Thamar (Urdinarrain, Entre Ríos, Argentina, 7 de desembre de 1921; Clermont-en-Argonne, Lorena, França, 12 d'abril de 1989) va ser una actriu argentina. el veritable nom de la qual era Matilde Sofía Margarita Abrecht Nichoerster, establerta a França on se la va conèixer com «La bomba rossa argentina».
Biografia Els seus pares van ser Martha Nichoerster i Carlos Abrecht, un alemany procedent de la regió de la Selva Negra (Alemanya), que es va establir a Urdinarrain com a tenedor de llibres i mestre d'alemany. El 1925 Abrecht va obrir una llibreria, casa de venda de discos i revistes, estudi de fotografia, i joieria, que va tancar el 1950.
Thamar va prendre el seu cognom artístic traslladant les síl·labes del nom de pila de la seva mare Martha (tha-Mar).
El 1937 va aparèixer al costat d'Eva Perón en la pel·lícula "¡Segundos afuera!", d'Israel Chas de Cruz i Alberto Etchebehere, ue protagonitzaven l'ex–boxador Pedrito Quartucci i un elenc que, al costat de Tilda i Eva, integraven: Eva García (després Delia Garcés) i María Luisa Zembrini (després Malisa Zini). Va prosseguir una extensa filmografia de títols en els que apareixia com una vampiressa múrria, «que es ficava en la vida dels homes per a donar-los un moment d'alegria i cridar l'atenció de les esposes desprevingudes».Suplemento «Cuadernos de Gualeguaychú», en el diario El Argentino, domingo 17 de julio de 1994
L'empresa cinematogràfica Lumiton la va contractar —amb un molt bon caixet— per a filmar set pel·lícules amb la seva imatge de «vampiressa oficial». Però, com la mateixa Thamar declarés, després de fer Novio, marido y amante el 1948, el 1948, va haver d'exiliar-se en París (França) perquè els seus afins li van fer saber que Eva Perón va disposar que no filmés més. El 1949, Thamar havia posat nua per a l'artista germanoargentina Annemarie Heinrich, qui li va prendre fotografies. Heinrich va ser acusada d'exhibir obres obscenes.
En França Thamar va ser batejada com «la bomba rossa argentina». Es va casar en primeres noces amb el comte Toptani. A Espanya i França va treballar alternant l'actuació amb la direcció de curtmetratges i llargmetratges en 16mm pels quals va merèixer algunes distincions.
Va tornar a l'Argentina el 1955 (després de la caiguda del president Perón) per a filmar La mujer desnuda, d'Ernesto Arancibia, amb Alberto de Mendoza i Ramón Garay. Aquest film es va estrenar a l'octubre del mateix any.
El 1956 es va casar en segones noces amb el pintor Aleix Vidal-Quadras i Veiga (1919-1994), amb qui va viure fins al divorci el 1970.
Alumna de l'Escola Nacional de Belles Arts, Thamar també tenia passió pel dibuix i la pintura, en la qual va bolcar els acolorits objectes de la seva província natal (Entre Ríos) i de la província de Misionrs que va freqüentar en la seva infantesa acompanyant al seu pare Carlos Abrecht. Thamar va exposar la seva obra en nombroses oportunitats i va ser convidada al programa Almorzando con Mirtha Legrand, a qui coneixia des dels seus inicis en el món de l'espectacle. Els seus quadres recreaven acolorits paisatges selvàtics en els quals apareixien esvelts felins de mirada penetrant. L'impacte que aconseguia amb els seus olis i els seus acrílics era tan fort com el que abans aconseguia despertar amb cadascuna de les seves aparicions en pantalla.
El 1979, en una galeria de Retiro (a Buenos Aires) va presentar reeixidament 33 teles que, segons el crític d'art Walter Thiers (d'agència Télam) ressaltaven «el constant contacte amb l'agresta naturalesa del litoral durant la seva infància i adolescència, les que van conformar experiències visuals que l'actriu, pianista i pintora Thamar va plasmar [...], on somnis onírics es conjuguen amb animals poètics dins d'un clima surrealista».
Moltes dècades després, al maig de 1991, el Govern de Buenos Aires va decretar el tancament d'una galeria d'art i la custòdia policial de la seva vidriera, que exhibia un nu fotogràfic de Thamar per Annemarie Heinrich (de 30 × 40 cm) en el marc de l'exposició El espectáculo en la Argentina (1930-1970), al costat de fotografies d'Enrique Santos Discépolo, Eva Perón, Alfredo Alcón, Blanca Podestá, entre d'altres.
Tilda Thamar va morir tràgicament el 12 d'abril de 1989 a causa d'un accident de trànsit al nord de França.
Filmografia
1936: Don Quijote del Altillo de Manuel Romero 1937: Nahuel huapi y su region d'Emilio W. Werner 1937: Tigre d'Emilio W. Werner 1937: Melgarejo de Luis José Moglia Barth 1937: Segundos afuera de Israel Chas de Cruz i Alberto Etchebehere 1939: El Loco serenata de Luis Saslavsky 1940: Encandenado de Enrique de Rosas 1940: Dama de compana de Albert de Zavalia 1941: Delirio d'Arturo Garcia Buhr 1941: Ceniza al viento de Luis Saslavsky 1942: Adolescencia de Francisco Mugica 1942: Todo un hombre de Pierre Chenal 1942: El Pijama de Adam de Francisco Mugica 1943: El Espejo de Francisco Mugica 1944: La casta Susana de Benito Perojo 1944: El muerto ha falta a la cita de Pierre Chenal 1945: Despertar a la vida de Mario Soffici 1945: La Señora de Perez se divorcia de Carlos-Hugo Christiensen 1943: No salgas esta noche de Arturo-Gaecia Buhr i Luis-José Bayon Herrera 1946: Adan y la serpiente de Carlos-Hugo Christiensen 1946: Un modelo de Paris de Luis-José Bayon Herrera 1947: Novio, marido y amante de Mario C. Lugones 1947: La Hosteria del caballito blanco de Benito Perojo 1949: L'Ange rouge de Jacques Daniel-Norman 1949: Ronde de nuit de François Campaux 1949: Amour et compagnie de Gilles Grangier 1950: Porte d'Orient de Jacques Daroy 1950: Sérénade au bourreau de Jean Stelli 1951: Massacre en dentelles d'André Hunebelle 1951: Bouquet de joie de Maurice Cam 1951: La Femme à l'orchidée de Raymond Leboursier 1952: La Caraque blonde de Jacqueline Audry 1952: El Cerco del diablo d'Antonio del Amo i Edgar Neville 1953: La Mujer desnuda de Ernesto Arancibia 1953: Legione staniera de Basilio Franchina 1953: Monsieur Scrupule gangster de Jacques Daroy 1953: Muß man sich gleich scheiden lassen? de Hans Schweikart 1954: Sor Angélica de Joaquín Romero Marchent 1954: El festin de Satanas de Ralph Pappier 1955: Paris canaille de Pierre Gaspard-Huit 1955: Huyendo de si mismo de Juan Fortuny 1955: The Master Plan de Cy Endfield 1955: La Dama del millon d'Enrique Cahen Salaberry 1956: L'Aventurière des Champs-Élysées de Roger Blanc 1956: Les Pépées au service secret de Raoul André 1956: Paris, Palace Hôtel de Henri Verneuil 1956: El cantor de Mexico de Richard Pottier 1957: Une nuit au Moulin-Rouge de Jean-Claude Roy 1957: Les Fanatiques d'Alex Joffé 1957: Incognito de Patrice Dally 1958: Chéri, fais-moi peur de Jack Pinoteau 1959: Friends and Neighbours de Gordon Parry 1966: À belles dents de Pierre Gaspard-Huit 1966: Safari diamants de Michel Drach 1972: L'Appel de Tilda Thamar 1973: Un ange au paradis de Jean-Pierre Blanc 1987: Los depredadores de la noche de Jess Franco
Referències
Bibliografia .
Enllaços externs Cinema-Francais.fr (fotografia de Thamar). Nu fotografia de Tilda Thamar per Annemarie Heinrich.
Categoria:Morts al Mosa Categoria:Persones de la província d'Entre Ríos Categoria:Argentins morts per accident de trànsit Categoria:Morts el 1989 Categoria:Actors argentins morts al segle XX Categoria:Actors argentins nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1921