miniatura|Jaleo a les festes de Gràcia de Maó. Les festes tradicionals de Menorca, són el conjunt de festes d´origen religiós i popular, que es desenvolupen a diferents indrets de l'illa, i que inclouen també les anomenades a Menorca, festes de poble, que són el conjunt de celebracions realitzades durant l'estiu, i que, amb diferents advocacions, tenen com a eix central els caixers i/o cavallers i els seus cavalls.
Les festes de poble Les anomenades festes de poble són el conjunt de festes majors dels diferents municipis de Menorca, que amb diferents advocacions, tenen com a eix central els caixers i/o cavallers, i els seus cavalls, així com un caramull de tradicions que es remunten al , amb els tradicionals jaleos, caragols i curses eqüestres.
Orígens La principal referència històrica de les festes de poble de Menorca són les festes de Sant Joan que es celebren a Ciutadella de Menorca des del , si bé com a resultat de l'assalt turc a Ciutadella l'any 1558, anomenat l´Any de sa Desgracia, i la pèrdua dels arxius oficials, l'origen de les festes, així com la seva estructura, és un tema de debat constant entre historiadors i estudiosos. En el mateix sentit, es te constància de la celebració de les festes en honor de Sant Llorenç de Binixems al terme d´Alaior just després del 1301.miniatura|Festes de Sant Cristòfol - Es Migjorn Gran 2023En qualsevol cas, és consens generalitzat que les festes tenen un origen religiós, per tal de fer acapte en benefici del santuari o obra pietosa a la que estessin advocades. En aquest sentit, els obrers o caixers de les obreries constituïdes per el sosteniment dels temples, serien els encarregats d´organitzar la festa.
La distància entre l'ermita de Sant Joan de Missa, origen de les festes de Sant Joan de Ciutadella, i el centre de Ciutadella, uns sis kilòmetres, així com la distancia entre Sant Llorenç de Binixems i Alaior, també de la mateixa distància, i el seu context rural, és probablement l'origen de la utilització del cavall com a nexe principal de totes les festes de Menorca.
En aquest sentit, cobraven especial importància els membres de la obreria a la que estava destinada la festa, i que serien els antecessors de les actuals juntes de caixers de les festes de Menorca. Aquestes obreries estarien compostes per membres de tots els estaments de l'època (noblesa, clergat, pagesia i artesans).
En el cas de l'obreria de Sant Joan de Missa, en fonts datades cap a 1564, la composició d´aquesta obreria seria: un obrer eclesiàstic, encarregat de les tasques religioses, un obrer cavaller o clavari, encarregat de l'administració dels bens i del patrimoni, dos obrers pagesos, encarregats de recaptar donatius als diferents llocs (finques agrícoles menorquines) del terme de ciutadella, un a la zona nord (Tramuntana) i un a la zona sud (Migjorn) i un obrer menestral, que essent artesà residiria al municipi, i recaptaria a la ciutat.
Aquesta estructura portaria a les composicions habituals de les juntes de caixers a dia d´avui:
Presidint les festes, a Ciutadella el caixer senyor, mentre a la que resta de municipis de Menorca el caixer/a batle/ssa, com a represenant de l'Ajuntament corresponent. Tenint cura del vessant religiós, el caixer capellà també anomenat sa capellana. Com a representant de les famílies, i a Ciutadella també dels artesans, el caixer/a casat/da. Com a abanderat, el caixer/a fadrí/ina, representant dels aprenents, o en alguns municipis sobreposat/sada. Com a representant de la pagesia, el caixer/a pagès/esa. En alguns municipis més caixers pagesos, o altres figures com els caixers/eres vocals, municipals, etcètera.
Finalment, i encapçalant les qualcades, el fabioler, que amb ase o somera per muntura, va interpretant les tonades corresponents al tambor i fabiol.
Estructura de les festes Si bé cada una de les festes te una estructura molt determinada, el que aconsella seguir els protocols i programes d´actes de cadascuna d´elles, com a elements essencials, hi ha tot una sèrie de protocols, prelacions, i itineraris a cada un dels municipis, de forma més dispersa per el municipi en el cas de Sant Joan de Ciutadella, i de forma més focalitzada a la plaça del poble corresponent en el cas de la resta de les festes. També son essencials a totes les festes els moments de pregaria i missa oficiada per el caixer capellà, en els diferents municipis.
A la majoria dels pobles de Menorca el moment àlgid de la festa seria el corresponent al jaleo per el que es coneix de forma metonímica tant el fet en si de fer botar els cavalls amb música a la plaça, com la pròpia música que s´interpreta durant aquest acte.
Aquest acte que pot durar varies hores, es comú a tots els pobles, menys a Ciutadella, que encara que sigui l'origen del jaleo, la festa no es concentra de la mateixa manera, i va passant per carrers i places, formant els caragols de les festes de Sant Joan. Al caragol des Born, quant els cavalls arriben a la Plaça del Born de Ciutadella a les 18.00 hores del dia 23 de juny, es habitual que a la primera volta (caragol), amb l'entrada a galop del caixer senyor a la plaça, i tercera volta dels cavalls al voltant de la plaça, soni aquesta jota, i exactament el mateix el capvespre del dia de Sant Joan al caragol previ als Jocs des Pla, però a la resta d´etapes de les festes la música del jaleo no torna a sonar.
Origen del jaleo La jota que s'interpreta en el moment àlgid s'anomena Jota Estudiantina de la sarsuela El Postillón de la Rioja del extremeny Cristóbal Oudrid. Una sarsuela estrenada l'any 1856 i que va tenir molt èxit arreu de l'estat, si bé a dia d'avui, fora de Menorca, i inclús per molts menorquins, és absolutament desconeguda.
La introducció d'aquesta peça hauria succeït per casualitat precisament a Ciutadella l'any 1881, i vindria del fet que en aquell any es va inaugurar el Cercle Artístic a la Plaça des Born, i l'entitat va decidir contractar una agrupació musical per amenitzar el caragol des Born, és a dir, les voltes que donen els cavalls al voltant de la plaça des Born el dia 23 de juny cap a les 18:00 de la tarda. La agrupació va començar a interpretar aquesta peça, probablement per la única raó de que haurien representat la sarsuela i tenien les partitures, i els cavalls que passaven per allà es van començar a excitar i fer bots armant un desgavell, que en la seva traducció directe al castellà seria un "Jaleo".
En aquell moment els cavalls que s'utilitzaven eren els propis cavalls de feina dels caixers pagesos, que no tenien una doma específica, i probablement ni els propis pagesos tenien coneixements per controlar els animals en aquelles circumstàncies. Aquesta situació va contribuir de tal manera a la festa i a la animació de la gent de Ciutadella que va quedar com un element bàsic de la festa, i es va anar expandint per la resta de municipis, fins a arribar a ser pràcticament un himne de les festes de Menorca.
Caixers o cavallers
A certs municipis de Menorca es fa distinció entre caixers o cavallers, fent referència, els primers, als membres de la junta de caixers, que serien els que originàriament farien "caixa" per l'obreria corresponent, i els segons a la resta de la qualcada. A la majoria dels municipis no es fa distinció, i tots els membres de la qualcada s´anomenen caixers.
Indumentària dels caixers i/o cavallers miniatura|Caixers a les festes de Sant Martí d´Es Mercadal.La indumentària dels caixers i cavallers és un element que si bé durant molts anys s´havia tractat d´una forma més relaxada a la majoria de les festes de Menorca, i es respectava a les festes de Ciutadella, en els darrers 40 anys ha cobrat molta força, amb especificitats tant per pobles com per càrrecs a la junta de caixers.
En general, si bé es tracta d´unes festes estivals i de dia, l'indumentària és de gran solemnitat i formalitat, i els caixers i/o cavallers van vestits amb camisa, guardapits, corbatí, levita de frac, pantalons llargs, o fins a la bota depenent de les festes i el càrrec, el color d´aquests elements variarà entre el blanc i el negre, depenent del municipi i el càrrec dels caixers o cavallers, botes de muntar o sabates amb polaines, i al cap guindola o, en el cas dels caixers pagesos de les festes de Sant Joan, capell de teula.
Els cavalls Les festes tradicionals de Menorca no es poden entendre sense els cavalls. Si bé a Menorca existeix una raça autòctona de cavall, el cavall de raça menorquina, a les festes d´arreu de l'illa s´utilitzen cavalls de procedència diversa, amb l'únic requisit de que han de ser mascles sencers, és a dir sense castrar, i preparats en doma menorquina. miniatura|Festes de Sant Cristòfol - Es Migjorn Gran 2023 Tots els cavalls a les festes de Menorca han de dur brida i sella típica menorquina amb els components pertinents, i adornats segons la costum i el càrrec del caixer. En general portaran buldrafa o gualdrapabordada tradicional de les festes, la cua recollida i adornada amb flors i llaços de colors, i a les galteres i nassera adornat amb els mateixos motius que la cua, i al front un estel amb un mirall al centre.
Els cavalls de caixer/a batle/essa i de la capellana, no portaran ornaments ni a la cua ni a les galteres, ni tampoc estel. Porten la cua amollada i pentinada, i porten unes buldrafa o gualdrapa bordades amb elements del municipi o de l'església. El cavall del caixer senyor de les festes de Sant Joan de Ciutadella porta altres elements.
La música a les festes de poble Les festes tradicionals de Menorca van unides també a tota una tradició musical que va lligada a les bandes de música tradicionals del llevant, principalment amb instruments de vent metall. Les peces que s´interpreten van des de pasodobles taurins i populars, jotes de diferents procedències i algunes composicions de caràcter local.
Les principals bandes de musica de Menorca són la Banda de Música de Ferreries, l'Associació Musical de Maó, La Banda de Música des Mercadal, la Banda de Música des Migjorn Gran, la Banda de l'Agrupació Musical de Ciutadella, i la Banda de Música d´Alaior.
Les peces més interpretades són, a part del conegut com a Jaleo, la Jota Estudiantina de la sarsuela El Postillón de la Rioja (1856) de Cristóbal Oudrid, la peça coneguda a Menorca com Ses Canyes, ja que s´interpreta a la volta del Jaleo a la que a la majoria de pobles entrega les canyes verdes, i anomenada el maniquí de Pío Díaz Olarte. Les compostes per el menorquí Bartomeu Carreras, Comodín II i Alfons III, aquesta darrera únicament a les festes de Sant Joan de Ciutadella, així com altres de caràcter popular com per exemple Un Senyor damunt un ruc
També s´interpreten altres cançons de tradició taurina i de pasacarrers de Catalunya i el llevant, com El Gato Montés de Manuel Penella Moreno, Amparito Roca de Jaume Teixidor Dalmau, Paquito el chocolatero de Gustavo Pascual Falcó, Villanueva de la Serena, d´Antonio Ramiro Soto, entre d´altres.
Les canyes verdes A Menorca la canya verda és un símbol de longevitat i bona sort, i tenen un paper simbòlic també a les festes de Menorca. És habitual a alguns municipis que durant el primer dia de festes, després de la missa de completes s´entregui una canya verda als caixers i cavallers, i a pràcticament tots els pobles de Menorca a la darrera volta del Jaleo del segon dia de festes s´entrega una canya verda amb una cullereta d'argent lligada, com a símbol de la participació en les festes. A Ciutadella el dia de Sant Joan a la tarda, als jocs des pla, als caixers o cavallers que encerten l'ensortilla s´els fa entrega com a premi d´una canya verda amb una cullereta d'argent lligada.
Terminologia de les festes de Menorca