Dos segles abans de l'inici de l'era actual, al territori de Tabasco hi havia llogarets que serien les futures ciutats maies més importants del període clàssic: Tortuguero, Moral Reforma, Santa Elena, San Claudio, Pomoná, Panhalé, Honochtah (Jonuta), Tiradero, El Arenal, La Carmelita i Nueva Esperança. A la zona de la Chontalpa, les poblacions són encara més antigues ja que Comalcalco, Zapotal, San Miguel, Tierra Nueva, Tecominoacán i El Bellote, estaven ja ben establertes des del 600 ae, tot i que amb una història fins ara poc coneguda.Texts indicatius. Museo Regional d'Antropologia Carlos Pellicer Cámara. Villahermosa, Tabasco.
Durant el període clàssic, els maies de Tabasco ocuparen part de les terres baixes de la plana costanera fins al riu Mezcalapa i aprofitaren la diversitat ambiental de la zona per conrear una gran quantitat de fruits, així com per establir una extensa xarxa de comunicació fluvial, que els convertiria en els grans comerciants de la regió mesoamericana.
En aquesta era, construïren grans capitals de senyorius que lluitaren intensament tant per la seua autonomia i independència, com per obtenir majors tributs i poder, contra altres ciutats rivals de la conca de l'Usumacinta, i contra la del Petén, conflicte que de fet els portaria a la desintegració.
Durant el postclàssic, Tabasco es caracteritzà per una organització més simple, estructurada en petites províncies que, al s. XVI, s'enfrontaren a les armes de foc dels invasors espanyols.
Història Període preclàssic (2500 ae-250 de) miniatura|A Comalcalco els maies del preclàssic tardà edificaren les primeres construccions de terra coberta d'estuc Sembla que els descendents dels olmeques emigraren a la zona del Petén guatemalenc, on després es barrejaren amb la gent del lloc i originaren els "protomaies". Durant aquesta migració, alguns grups hi restaren i s'assentaren a la plana costanera de Tabasco, a la zona que més tard seria coneguda com la Chontalpa, al delta del llavors riu Mezcalapa (hui riu Seco), que desembocava al golf de Mèxic per la barra de Dos Bocas, donant origen d'aquesta forma, a la civilització maia de Tabasco.
Les evidències més primerenques d'ocupació maia del territori que hui comprén l'estat de Tabasco corresponen a poblats costaners de pescadors i llauradors durant el període preclàssic. Mentre que a la zona de Los Ríos, a l'est de Tabasco, els primers signes d'ocupació del territori daten de finals del preclàssic mitjà (1200 - 400 ae). És a partir del preclàssic tardà (400 ae-250 de) quan a la ciutat de Comalcalco s'alcen construccions de terra amb recobriments d'estuc.
Període clàssic (250 - 900 de) Aquest període abasta des dels anys 250 a 900 de. Rep aquest nom perquè al principi es creia que era el grup sacerdotal el que exercia el poder polític i que tota la vida econòmica, social i cultural es desenvolupava a l'entorn de la religió.
Els grups sacerdotals tingueren gran importància en el govern dels estats maies del clàssic; però mai foren dirigents. Hi havia a les ciutats estat una classe noble i, en tot cas, eren els guerrers els que concentraven el poder, la qual cosa confirma per què les ciutats estaven en permanent guerra unes amb les altres.
S'incrementà notablement l'agricultura com a activitat econòmica bàsica; era practicada per grans contingents de pagesos, propiciant una complexa divisió del treball i, en conseqüència, una forta estratificació social.
Les principals ciutats maies d'aquest període foren: Comalcalco a la zona de la Chontalpa, mentre que a l'anomenada conca de l'Usumacinta destacaren: Moral Reforma, Santa Elena, Tiradero, Tierra Blanca i El Arenal a Balancán, Pomoná, Panhalé i San Claudio a Tenosique, Tortuguero a Macuspana, i Honochtah a Jonuta.
Comalcalco, el nom original del qual era Joy Chan, és una necròpoli del període clàssic maia (del s. I ae al IX de) construïda amb rajoles i estuc de petxina. Aquest lloc es considera el més occidental de la cultura maia. El lloc se situa a l'àrea central de la Chontalpa, sobre la ribera est de l'extint riu Mezcalapa, hui anomenat riu Seco, entre els vestigis del que fou una immensa selva tropical. esquerra|miniatura|Comalcalco A Comalcalco es distingeixen dues èpoques constructives. La primera, quan a partir del preclàssic superior, s'edifiquen construccions de terra amb recobriments d'estuc. La segona època es dona durant el clàssic tardà, quan comença l'apogeu del lloc, amb construcció d'edificis de maó i estuc, aixecats sobre les antigues construccions de terra.
Comalcalco esdevingué un important i estratègic punt comercial a la zona de la Chontalpa. La situació geogràfica propera al llavors marge del riu Mezcalapa o Dos Bocas (hui riu Seco) li conferí una posició privilegiada per al tràfic interregional de mercaderies entre la costa del golf i la península de Yucatán respecte a l'àrea del riu Usumacinta, així com de l'Altiplà central i l'extrem nord del golf de Mèxic. Aquesta important posició estratègica de la ciutat motivà el desenvolupament de diverses guerres entre ciutats maies pel domini del lloc.
La ciutat maia de Tortuguero, el nom original de la qual era Baakul, es troba a les anomenades "planes intermèdies" entre els contraforts de la serra del sud de Tabasco i la plana costanera del golf de Mèxic, a les "terres baixes nord-occidentals maies", l'altura de les quals sobre el nivell del mar no excedeix els 800 m, i el seu nom modern es deu al fet que se situa a la falda del turó anomenat "El Tortuguero".
Tortuguero, per la situació geogràfica, ha estat catalogada com de summa rellevància per al desenvolupament i auge de la cultura maia a les terres baixes nord-occidentals. La seua importància rau que fou un centre cerimonial, administratiu i punt estratègic per al domini de les ciutats veïnes, gràcies al suport de Palenque.
La importància de Tortuguero es basà en les relacions politicoeconòmiques amb la seua veïna Palenque; aquesta relació existí entre els s. VI i VII amb el Regne de Pakal, i fou Tortuguero com un escut protector i una eina expansionista de Palenque, la qual cosa feu que Tortuguero atacara i derrotara a Comalcalco. Anys després, la rivalitat familiar entre els governants de Palenque i Tortuguero provocaria una ruptura entre ambdues poblacions, motivant que Tortuguero atacara algunes poblacions subjectes a Palenque, entre elles Comalcalco.Bernal, 2011; 7 miniatura|Moral Reforma La zona oriental de Tabasco estigué dividida políticament en diverses ciutats, entre les quals sobreïxen Pomoná, San Claudio, Santa Elena i Moral Reforma.
La ciutat de Moral Reforma existia ja mil anys abans de l'arribada dels invasors espanyols i tingué el seu apogeu entre els anys 622 i 756 de; fou governada per l'anomenat rei de Moral. La ciutat era capçalera política i religiosa, utilitzada pels maies per a l'agricultura i la comercialització pels cabalosos rius San Pedro i Usumacinta, que és el més gran del país, la qual cosa convertí la ciutat en un punt de control i un port fluvial molt important.
Aquesta ciutat pertany a la conca de l'Usumacinta, igual que Pomoná, San Claudio, Palenque, Bonampak, Yaxchilán i Piedras Negras, i s'assembla a Tikal, a Guatemala i a Río Bec, a Campeche. Té una extensió de 87 hectàrees i almenys 30 monticles, alguns de grans dimensions, que es pensa que cobreixen piràmides de grandàries importants, com la piràmide doble anomenada "Edifici 14", que té una altura de 27 m. Aquesta ciutat juntament amb Santa Elena i Pomoná eren les ciutats maies més importants de l'est de Tabasco. esquerra|miniatura|Pomoná Pomoná, el nom original del qual era Pakbul, pertany a la conca de l'Usumacinta, igual que Moral Reforma, Palenque, Bonampak, Yaxchilan i Piedras Negras. És a l'est de Tabasco, i era una població mitjana, juntament amb les seues veïnes Moral Reforma, Santa Elena i San Claudio, amb qui practicava un intens intercanvi comercial.
La importància d'aquesta zona raïa que era el punt de control de dues grans zones: la plana sedimentària de l'Usumacinta, i les valls i serres altes. Per la seua ubicació, Pomoná tingué un paper molt important en les relacions polítiques i comercials de la zona, ja que per ací passaven els mercaders que anaven cap a la plana costanera i cap a les serres altes o al Petén. Pomoná és una ciutat cerimonial maia, capital regional, construïda sobre pujols al marge esquerre de l'Usumacinta i dividida en sis conjunts arquitectònics. La zona arribà al seu apogeu en el clàssic tardà (600 a 900 de).
San Claudio és al municipi de Tenosique. Situada a la zona de transició de la serra de Guatemala i la plana costanera del golf de Mèxic, enclavada a l'extrem sud-oriental de Tabasco. Aquesta ciutat maia pertany a les ciutats de la conca de l'Usumacinta i era una població de mitjana importància, juntament amb les seues veïnes Pomoná, Moral Reforma i Santa Elena.
A San Claudio s'han detectat dos períodes d'ocupació. El més antic data dels primers dos segles al voltant de l'inici de l'era actual i està representat sobretot per fragments de ceràmica del tipus denominat "Serra Roig", i una altra ceràmica d'acabat cerós. El segon període d'ocupació correspon al clàssic tardà, de 600 a 900 de; a aquest correspon el major volum constructiu i de població del lloc. miniatura|San Claudio San Claudio, igual que altres poblacions de la zona del riu San Pedro, desenvolupà una economia complementària basada en l'explotació i comercialització de l'obsidiana i el sílex; creà una important xarxa de comercialització amb altres ciutats maies de la zona, produí objectes com puntes de projectil, ganivets, destrals i navalles entre altres instruments tallants fets de pedra foguera, una indústria que desplaçà en aquesta zona l'ús de l'obsidiana i alhora els feu independents de les xarxes de comerç d'aquest material, que en l'època ameríndia estava controlat per les ciutats més importants.
Santa Elena, el nom original de la qual era Wak’aab’-Ha, pertany a les ciutats de la conca de l'Usumacinta; fou capital d'un senyoriu independent. Aquest assentament arqueològic està al mateix nivell que altres llocs maies, sobretot en arquitectura, en escultura, en monuments i en extensió, ja que inclou edificis monumentals en els trets arquitectònics dels quals poden identificar-se parets de maçoneria, cabirons, escales, patis, plataformes esglaonades i joc de pilota en què es trobaven làpides glífiques adossades als talussos interiors.
El jaciment arqueològic de Panhalé, el nom del qual en maia significa 'Reflex de l'aigua', es troba a la vora del riu Usumacinta, al cim d'un turó, i la seua importància en l'època ameríndia provenia de fer de mirador i lloc de control. Des d'ací, els maies controlaven el pas de les embarcacions que transitaven pel riu.
Està situat a la vora dreta del congost Boca del Cerro, que és la darrera muntanya que travessa el riu Usumacinta abans d'eixir a la plana de Tabasco.
Període postclàssic (900 - 1520 de) miniatura|Tauler 1 o dels Escribes. Pomoná. En la inscripció apareix el glif emblema d'aquesta ciutat Abasta els anys 900-1520 de. Abandonats els centres cerimonials maies del període clàssic després de l'anomenat col·lapse maia, la cultura maia de Tabasco es caracteritzà per una organització més simple, estructurada en petites províncies; la força generadora d'aquesta època fou un corrent migratori identificat ètnicament amb els maies arrelats a la zona, que duia amb si una cultura mestissa de fort contingut nàhuatl.
Aquest corrent, anomenat Putún o maia-chontal, vivia a l'est i sud de Tabasco i tenia estretes relacions comercials amb els pobles del centre de Mèxic i amb els grups nàhuatl establerts a la perifèria de la zona maia. La seua presència hauria de trencar amb el precari equilibri en què es mantenien els supervivents maies del clàssic, i foren els putunes els que aprofitaren la caiguda d'aquest ordre per introduir una nova forma de vida i de domini sobre la zona.