El Premi Estatal de l'URSS, Gosudàrstvennaia prémia SSSR fou un premi estatal anual establert pel Comitè Central del PCUS i el Consell de Ministres de l'URSS el 1966.Decret del Comitè Central del PCUS i del Consell de Ministres de l'URSS de 9 de setembre de 1966 núm. 739 "Sobre els premis Lenin i Estatal de l'URSS en el camp de la ciència i la tecnologia, la literatura i l'art"
El Premi Estatal es va atorgar del 1967 al 1991 en l'aniversari de la Revolució d'Octubre per èxits creatius destacats en el camp de la ciència i la tecnologia, la literatura i l'art.
Estatus Fou el successor del Premi Stalin, atorgat el 1941-1954. Com a part de la desestalinització, el nom de Premi Estatal de l'URSS també es va utilitzar en un context històric en lloc del nom de Premi Stalin. El nou nom del premi antic es va utilitzar en els mitjans de comunicació o publicacions històriques, també es van intercanviar els diplomes i les medalles que es van lliurar als guanyadors del Premi Stalin. Per tant, tot i que el premi estatal es va introduir el 1966, el seu nom (i guanyadors) també apareix en relació amb període anterior.
El Premi Estatal de l'URSS era el segon premi monetari més gran i major de l'URSS, després del premi Lenin, que es va concedir a l'URSS del 1957 al 1991. Quan es va establir el Premi Estatal de l'URSS, la seva quantia era de 5.000 rubles (la meitat del premi Lenin). Però els requisits per al futur llorejat no eren tan elevats. Si el Premi Estatal de l'URSS es concedia "a la investigació científica que contribueixi de manera important al desenvolupament de la ciència domèstica", el Premi Lenin requeria "una investigació científica especialment destacada, obrint noves àrees en ciència i tecnologia i superant els èxits mundials en aquest camp del coneixement". Entre els guardonats hi havia escriptors, científics, artistes, fins a 100 persones anuals. Els guanyadors de tres premis foren Txinguiz Aitmàtov, Oleg Iefrémov, Vladímir Xumski, Volodímir Txelomei i Serguei Nepobedimi.
Les diverses repúbliques de la Unió varen establir premis equivalents.
El successor del Premi Estatal de l'URSS a la Federació Russa des del 1991 és el Premi Estatal de la Federació Russa.
Guardonats amb el Premi Estatal de l'URSS en ciència i enginyeria per any Nota: Aquesta llista no està completa.
1967 Vladímir Txelomei: pel disseny de míssils Nikolai Fiódorovitx Makàrov: dissenyador soviètic d'armes de foc, molt destacat per la seva pistola Makàrov. Anatoli Gueórguievitx Vituixkin, amb l'Institut Svetklov de Matemàtiques, per una sèrie de treballs sobre variacions de conjunts i les seves aplicacions en estimacions de la complexitat dels algoritmes.
1968 Pàvel Soloviov: científic en el camp de la construcció de motors d'avions Birutė Kasperavičienė, Bronislovas Krūminis, Vaclovas Zubras, Ṧmuelis Liubeckis: per disseny del microdistricte residencial Žirmūnai Aleksei Isàiev, dissenyador de motors d'avió i coets. Víktor Makéiev, creador de l'escola de disseny científic de coets estratègics marins de la Unió Soviètica i Rússia, dissenyador general.
1969 Dmitri Likhatxov: per l'obra científica “Poètica de la vella literatura russa”, Olga Ladíjenskaia: matemàtica per una sèrie de treballs sobre problemes de valor de frontera per a equacions parabòliques lineals i quasilineals (1962-1967) Ievgueni Abramian: científic en el camp de la física experimental. Nikolai Rijkov, futur President del Consell de Ministres de l'URSS, per la creació i implementació de demostració complexa de soldadura mecanitzada en un bloc únic d'estructures d'enginyera soldades a Uralmaix (amb l'equip)
1970 Dmitri Okhotsimski: científic en el camp de la mecànica, per treballs relacionats amb el vol de la Luna 16 Aleksandr Berezniak: pel disseny dels míssils KSR-5 i Kh-28 Aleksandr Nudelman dissenyador d'armes d'avions Aleksandr Vixznevski: cirurgià soviètic, per la proposta, desenvolupament i implementació en la pràctica mèdica d'electro-polsoteràpia d'arrítmies cardíaques
1971 Aleksandr Berezniak: pel disseny del míssil Kh-22M Serguei Iliuixin: enginyeria aeronàutica
1972 Andrei Túpolev, per la creació dels avions de passatgers d'alta velocitat Tu-134 i les seves modificacions.
1973 Desenvolupament del transistor KT315. Desenvolupament de la xeroradiografia mèdica.referència Borís Nikolski, per una sèrie de treballs sobre la teoria d'un elèctrode de vidre i les propietats dels elèctrodes dels vidres. Aleksei Oklàdnikov, Víktor Xunkov, per l'obra científica de 5 volums “Història de Sibèria”, (1968-1969)
1974 Borís Babaian: científic soviètic i rus, professor, desenvolupador d'enginyeria informàtica, Vladímir Txelomei: pel disseny de míssils
1975 Ígor Selezniov: pel disseny del míssil Kh-22MA Serguei Vonsovski: física
1976 Arseni Mirónov: per les proves de vol i introducció en servei del bombarder tàctic Su-24. Konstantín Feoktístov, cosmonauta i enginyer espacial rus de l'època soviètica. Membre de la primera missió de més d'una persona en la història del vol espacial tripulat (juntament amb Vladímir Komarov i Borís Iegórov). Volodímir Lotàriov, dissenyador ucraïnès de motors d'avió de l'època soviètica. Nikolai Dol·lejal, científic energètic soviètic, dissenyador de reactors nuclears.
1977 Pàvel Txerenkov: física Iuri Knorozov: recerca lingüística Ígor Selezniov: pel disseny del míssil KSR-5P Aleksandr Iàkovlev: enginyeria aeronàutica
1978 Anatoli Andriànov, amb l'Institut Steklov de Matemàtiques, per una sèrie de treballs sobre la teoria de les funcions ζ de formes modulars multidimensionals (1969-1974) Leonid Tatàrinov, amb l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, per la monografia "Evolució morfològica dels teriodonts i qüestions generals de la filogenètica", (1976)
1979 Nikolai Rijkov, futur President del Consell de Ministres de l'URSS, per la creació i implementació de màquines de colada contínua de lloses d'alt rendiment per a complexos tipus acer corbat d'alta potència (amb l'equip) Arkadi Ostàixev, científic soviètic i rus, membre de l'equip de llançament del primer satèl·lit artificial de la Terra i del primer cosmonauta, candidat de ciències tècniques, docent.
1980 Grigori Aizenberg, pel desenvolupament i implementació de sistemes de guies d'ona d'antena per a sistemes de radar Víktor Kremeniuk – Institut d'estudis dels Estats Units i el Canadà (ISKRAN)
1981 Valentín Panteleímonovitx Smirnov, director de l'Institut de Fusió Nuclear del Centre de Ciències Rus de l'Institut Kurtxàtov Fiódor Andréievitx Kuznetsov: per la ciència dels materials
1982 Llista de nominats Aleksei Abrikóssov: física Vladímir Txelomei: pel disseny de míssils Serguei Txudínov, : física Biografia Serguei Vonsovski: física Nikolai Brandt: física Issaak Tsidilkovski, física Víktor Brúmberg: física Iuri Kopàiev: física
1983 Nikolai Bogoliúbov, cap de l'Institut Stetklov de Matemàtiques; Borís Sadóvnikov, cap del departament de física experimental i teòrica de la Universitat Estatal de Moscou per la sèrie de treballs "Mètodes matemàtics de la mecànica Estadística", (1962-1975) Ivan Vinogràdov, pel llibre de text "Fonaments de la teoria de nombres", (1981, 9a edició) Dmitri Kozlov, dissenyador soviètic i rus de coets espacials. Director general i dissenyador general del Centre nacional de recerca i producció "Progress" (TsSKB Progress).
1984 Jorès Alfiórov: per la sèrie de treballs “Estudis fonamentals dels processos de formació i propietats d'heterostructures amb punts quàntics i la creació de làsers basats en ells", Nikolai Bogoliúbov, per la sèrie de treballs "Mètode del grup de renormalització en la teoria de camps", (1955-1956) Ígor Selezniov: pel disseny del míssil Kh-59 Ília Vèkua, acadèmic: per la monografia “Alguns mètodes generals per a construir variants de la teoria dels sòlids deformables” Iuri Gleba: biologia Algis Petras Piskarskas: òptica no lineal Eugen Doga: Compositor.
1985 Anatoli Morózov Per al desenvolupament i implementació de xarxes de llarg abast. Fiódor Viléssov, Volodímir Nemoixkalenko pel desenvolupament del mètode d'espectroscòpia fotoelectrònica i la seva aplicació en ciència i tecnologia.
1986 Əhliman Əmiraslanov, oncòleg Gennadi Leónov, matemàtiques
1987 Iuri Glazkov, cosmonauta de la Soiuz 24 Ielena Lukiànova, pel desenvolupament i la implementació de mètodes moderns d'examen endoscòpic dels òrgans digestius en nens. Nail H. Ibragimov: matemàtiques Aleksandr Nadiradze: dissenyador soviètic de sistemes de coets, especialista en el camp de la mecànica aplicada i l'enginyeria mecànica i científica.
1988 Iuri Kopàiev: física Grigori Pikus: física Vladímir Démikhov: metge, pioner del trasplantament
1989 Nikolai Bàssov: física Aleksei Fridman, Nikolai Gorkavi: ciència i tecnologia, per predir el sistema de nous satèl·lits d'Urà basat en la teoria dels processos col·lectius en entorns planetaris. Oleg Atkov, cosmonauta
1990 Vladímir Sokolov, Director de l'Institut d'Ecologia i Evolució A. N. Severtsov, Acadèmia Russa de les Ciències . Aleksandr Serguéievitx Gúrvitx, cap de departament de l'Institut de Física Atmosfèrica. Nikolai Alekséievitx Lopatkin, uròleg i nefròleg soviètic i rus, primer cap (1978 - 2007) de l'Institut de Recerca d'Urologia del Ministeri de Salut de la RSFSR
1991 Borís Deriaguin, assessor de la direcció de l'IFHAN, per la creació de la teoria de l'estabilitat de col·loides i pel·lícules primes. Maria Iàkolevna Ratner, , amb l'Institut de Recerca de Transplantologia i Órgans Artificials, per investigacions fonamentals sobre el problema de la glomerulonefritis.
Guardonats amb el Premi Estatal de l'URSS en el camp de la literatura, l'art i l'arquitectura per any Nota: Aquesta llista no està completa.
1967 Irakli Andrónikov, pel llibre "Lérmontov. Recerca i troballes", (1964) Mirdza Ķempe, pel llibre de poemes "L'eternitat dels moments", (1964) Otar Taktakixvili, compositor, per l'oratori “Rere les passes de Rustaveli” (text d'Irakli Abaixidze) Iaroslav Smeliakov, pel cicle de poemes "Dia de Rússia", (1967)
1968 Dmitri Xostakóvitx, compositor, pel poema vocal i simfònic "Execució de Stepan Razin" per a baix, cor i orquestra (1964) Gueorgui Svirídov, compositor, per les "Cançons de Kursk", , per a cor i orquestra Tahir Salahov: pintor i dibuixant, pel seu "Retrat del compositor Garà Garàiev".
1970 Pavlò Virski, coreògraf, director artístic - pels programes de concerts de 1966-1969 al Teatre Estatal d'Ucraïna Nazib Jigànov, per la segona simfonia "Sabantui", (1968) Borís Livànov, per la seva tasca d'actuació i direcció en els darrers anys en teatre i cinema Zurab Tsereteli, per les seves composicions de mosaics a Tbilisi i Uliànovsk
1971 Aleksandr Tvardovski, per la col·lecció poètica "De les lletres d'aquests anys", (1959-1967) Serguei Gueràssimov, Vladímir Rapoport, Piotr Galadjev, Oleg Jàkov, Vassili Xukxín i Natàlia Belokhvóstikova pel llargmetratge A la vora del llac Aram Khatxaturian, per la tríada de concerts de rapsòdia (per a violí i orquestra, per a violoncel i orquestra, per a piano i orquestra) Vadim Kojévnikov, per les novel·les "Piotr Riabinink", (1968) i "Unitat especial", (1969)
1972 Mustai Karim, per la col·lecció de poemes lírics “Després d'anys”, (1971) Rodion Sxedrín, per l'oratori "Lenin al cor de la gent", i l'òpera "No només l'amor", (1961, nova edició) Borís Iefímov, pels cartells i caricatures polítiques (1970-1971)
1973 Vera Dúlova, arpista, pels seus programes de concerts (1969-1970) i (1971-1972) Mikhaïl Lukonin, pel llibre de poemes "La necessitat", (1969) Mikhaïl Savitski, pel cicle de pintures "Heroica Belarús" (pintures "La madonna partisana", "La porta de Vítebsk", "Al camp") i les pintures murals "La Gran Guerra Patriòtica. 1944" al Museu de la Gran Guerra Patriòtica de Minsk
1974 Leonid Martínov, per a la col·lecció de poemes "Hipèrboles", (1972)