London Calling és el tercer àlbum del grup britànic The Clash, editat per CBS Records i publicat el de desembre de 1979 al Regne Unit i el gener de 1980 als Estats Units per Epic Records.
És un disc de rock de referència,, p. 486, i barreja diferents estils:, p. 537, ska, pop, new wave, rockabilly, jazz, soul i reggae. Els temes que s'hi evoquen i denuncien a les cançons són l'atur, el consum de drogues, els conflictes racials, la política així com les responsabilitats dels adults en la societat. Amb aquest àlbum doble, el grup busca de desmarcar-se del moviment punk que considera que està en decadència.
Va vendre gairebé dos milions d'exemplars en tot el món, es va certificar com a disc de platí als Estats Units i va permetre els Clash de sortir del microcosmos punk.
Gènesi i enregistrament Context Després d'un primer àlbum que CBS Records va trobar massa brut, el grup busca de tenir èxit a l'estranger, especialment als Estats Units., Terry Chimes, ex-bateria dels Clash : Amb un pressupost més important, decideixen marxar del Regne Unit i enregistrar el seu segon àlbum titulat Give 'Em Enough Rope amb Sandy Pearlman, conegut per haver fet de productor per Blue Öyster Cult, un grup de hard rock americà dels anys 1970. Malgrat la presència d'alguns títols emblemàtics com Tommy Gun i English Civil War, el disc no té èxit en el moment de la seva publicació, perquè se'l va considerar massa "americanitzat".
Després d'aquest segon àlbum, i tornant a Anglaterra, el grup se separa del seu mànager Bernard Rhodes. Gilbert, Pat (2005). Passion Is a Fashion: The Real Story of The Clash. Da Capo Press. . p. 212-213. Aquesta separació obliga el grup a canviar de locals per a l'enregistrament del seu següent disc. Deixen els estudis de Camden Town a Londres, i busquen un nou lloc per fer les gravacions.
Desenvolupament Durant l'estiu de 1979, el grup comença a treballar en les lletres i a compondre les cançons de l'àlbum, seguint les seves influències rockabilly, ska, reggae i jazz. Johnny Green, el nou mànager, troba per al grup un local al centre de Londres, a Pimlico, Westminster, per compondre i assajar les cançons. Joe Strummer fa les lletres i Mick Jones compon i fa els arranjaments. L'agost del mateix any, lloguen els estudis Wessex a Highbury, al centre-nord de la ciutat, amb el seu nou mànager. En aquests estudis hi havien gravat grups com els Rolling Stones, Queen, Sex Pistols o The Sinceros. Quan els Clash arriben a l'estudi u per gravar, The Damned en surt per passar a la fase de mescla del seu tercer disc Machine Gun Etiquette.
El grup demana a Guy Stevens que produeixi l'àlbum, per consternació de CBS Records. Stevens té problemes d'alcohol i de drogues i els seus mètodes de producció són famosos per la seva poca ortodòxia. L'ex-productor de Mott the Hoople refina el so del grup tot conservant la seva identitat i el disc es realitza ràpidament, en poques setmanes, perquè calen poques preses per enregistrar les pistes.
Joe Strummer va declarar sobre l'enregistrament de l'àlbum: "Vam viure tres mesos en un cau de rates a Pimlico. Estàvem malament: no teníem mànager! Però vam passar els dies escrivint i al final, vam treure un àlbum tan collonut que el vam gravar en tres setmanes i dos dies."
Característiques artístiques Estructura de l'àlbum Es van enregistrar dinou pistes per l'edició original de 1979, amb una durada total de seixanta-cinc minuts. Totes les cançons estan escrites per Mick Jones i Joe Strummer, excepte tres: Brand New Cadillac, The Guns of Brixton i Revolution Rock.
Edició original de 1979 n° Cara U Cara Dos Cara Tres Cara Quatre 1 London Calling 3:20 Spanish Bombs 3:18 Wrong 'Em Boyo 3:10 Lover's Rock 4:03 2 Brand New Cadillac 2:08 The Right Profile 3:54 Death or Glory 3:55 Four Horsemen 2:55 3 Jimmy Jazz 3:54 Lost in the Supermarket 3:47 Koka Kola 1:47 I'm Not Down 3:06 4 Hateful 2:44 Clampdown 3:49 The Card Cheat 3:49 Revolution Rock 5:33 5 Rudie Can't Fail 3:29 The Guns of Brixton 3:09 - - Train in Vain (Stand by Me) 3:09
Musicalitat i compromís London Calling es considera un manifest social d'Anglaterra. L'àlbum en dona de fet una descripció precisa i coherent. El grup, mitjançant la lletra i la música, vol transmetre un missatge utilitzant la fusió de gèneres musicals, de vegades inèdita, perquè barreja rock, punk, rockabilly, funk, reggae, pop, rhythm and blues i jazz. Fins i tot les cançons menys importants ajuden a completar l'àlbum., p. 272,
A semblança dels dos primers àlbums del grup, London Calling encara arriba més lluny en l'eclecticisme musical i s'allunya del so punk pur. En aquesta obra, cada membre del grup hi aporta el seu toc personal. Hi ha voluntat de tocar diferents estils musicals., p. 45,
miniatura|La Central nuclear de Three Mile Island, dues setmanes després de l'incident que es tracta a London Calling
Cara U La primera cançó, i un dels singles importants, London Calling, parla de diverses temàtiques. Al principi, la lletra reflecteix la inquietud i l'escepticisme de Joe Strummer amb la situació mundial. Se cita l'accident de Three Mile Island, que va passar la primavera de 1979, com a nuclear error,, p. 308, i d'altres catàstrofes. També es parla dels perills d'inundació de Londres que van provocar la construcció de la barrera del Tàmesi.
La lletra també fa mofa del "star system" que va seguir l'explosió del punk, moviment que ja semblava que s'acabava: .
miniatura|Retrat de Vince Taylor, intèrpret original de Brand New Cadillac La segona cançó, titulada Brand New Cadillac, és una versió de Vince Taylor. Aquest cantant de rock anglès, que va ser popular fins a mitjans dels anys 1960, es troba en una llarga travessa del desert degut als seus problemes d'alcohol i drogues., p. 172, El grup qualifica aquesta cançó com a un dels primers enregistraments del rock'n'roll i Mick Jones espera que els royalties d'aquesta versió podran ajudar en Taylor. Aquesta cançó, com indica el títol, un home explica que la seva noia porta un "Cadillac nou de trinca" (Brand New Cadillac) Lletra : i que des que la té, ja no li fa cas. La lletra explica que ja no ha tornat més amb ell. Lletra de l'última estrofa, amb el text repetit tres vegades:
Jimmy Jazz, l'única cançó que denota les influències jazz del grup, presents especialment al swing dels instruments,, p. 253, parla d'un personatge que està buscant la policia. Amb un ritme gairebé de vegades més ska i reggae que jazz, el missatge de la tercera cançó de l'àlbum és la denúncia de l'actitud i els mètodes bàrbars de les forces de l'ordre., p. 150,
Hateful és una cançó influïda pel ritme de les composicions de Bo Diddley, que d'altra banda els havia fet de teloner durant la seva gira pels Estats Units a principis de 1979., p. 120, En aquest títol, el narrador explica la relació ambigua que té amb el seu camell: (« Oh, tot el que vull, ell m'ho dona / Tot el que vull, ell ho dona, però no pas de franc. És odiós »).
Rudie Can't Fail és la cinquena i última cançó de la cara u. Defensant l'hedonisme, és protagonitzat per un joveRudie fa referència a l'expressió Rude boys. criticat per la seva incapacitat de convertir-se en adult responsable. S'hi fusionen diversos gèneres musicals: hi ha elements de música pop barrejats amb soul i reggae., p. 313, Com en moltes de les seves cançons, la lletra fa referència a un cantant reggae: But I tell you that I can't live in service / Like the doctor who was born for a purpose (« Però et dic que no puc viure per servir / Com el metge que va néixer per un fi »). De fet, a l'època, Doctor Alimantado i la seva cançó Born for a Purpose són populars dins del moviment punk mitjançant Johnny Rotten.
Cara dos El text de Spanish Bombs és un homenatge als revolucionaris i republicans que van combatre amb el Front Popular durant la Guerra civil espanyola., p. 143, És la primera cançó dels Clash que parla de temes socials que no estan relacionats amb la realitat local del Regne Unit. La idea d'escriure-la va venir pel terrorisme d'Irlanda del Nord i d'Espanya,Sweeting, Adam. Death or Glory a Uncut. Octobre 2004. p. 67 a partir de llargues converses sobre ETA entre Strummer i la seva companya Gaby Salter.
La cançó té trossos en castellà. Entre les estrofes, cantades en anglès, la tornada diu Spanish Bombs i seguidament venen cors en castellà que contesten Yo te quiero infinito. Yo te quiero, oh mi corazón. (Jo t'estimo infinit. T'estimo, oh cor meu) La cançó lloa l'heroisme dels republicans i en concret dels anarquistes en aquell període, i també menciona Granada, on vivia Federico García Lorca i on hi van haver violents combats.
Després de llegir la biografia de Montgomery Clift de Bosworth que li va deixar en Guy Stevens, Joe Strummer va decidir de compondre The Right Profile. La setena cançó es basa en la vida caòtica d'aquest actor, concentrant-se en els seus problemes d'abús de l'alcohol i de medicaments. En un principi s'havia titulat Canalside Walk, però el títol definitiu fa referència al fet que després d'un accident de cotxe que va tenir el 1956, Clift va acabar el rodatge de L'arbre de la vida deixant-se filmar només el seu perfil dret., p. 16, Segons el roadie Johnny Green, la cançó també és un homenatge a Guy Stevens, que tenia un estil de vida semblant al de Montgomery Clift., p. 315,
La vuitena cançó de l'àlbum, Lost in the Supermarket, amb lletra de Joe Strummer, imagina la infantesa de Mick Jones creixent als suburbis, en companyia de la seva mare i l'àvia., p. 239, La canta aquest últim, com solia fer el grup en les cançons més intimistes. És més lenta que la majoria de les altres del disc, i la lletra crida a combatre el consumisme rampant que cada vegada es desenvolupa més, criticant radicalment la invasió de la publicitat.,
Començant com un títol instrumental titulat Working and Waiting, la cançó Clampdown (literalement repressió) descriu la deriva de la societat capitalista i l'absència d'objectius de la joventut que provoquen l'augment de l'extremisme. Com passa sovint als textos de Joe Strummer, la cançó crida la joventut de la classe obrera a combatre l'statu quo. Així, es denuncia el feixisme amb referències com la de començar a portar blau i marró., p. 185, Això és una al·lusió als colors que porten sovint els feixistes als seus uniformes militars, per exemple les camises marrons de la SA a Alemanya, les camises blaves de la Falange Espanyola, del partit francista dirigit per Marcel Bucard o els Blueshirts, el sobrenom del moviment feixista fundat per par Eoin O'Duffy a Irlanda.
The Guns of Brixton fou la primera cançó escrita i composta per Paul Simonon, i continua la seva exploració del món del dub., p. 24, Molt influïda pel reggae i la comunitat jamaicana de Londres,, p. 148, hi explica la seva experiència i descriu la violència policial en aquests barris populars. En aquest títol, la lletra cita per exemple Ivan, el personatge principal de la pel·lícula The Harder They Come, interpretada pel jamaicà Jimmy Cliff. Per aquesta cançó, Simonon té al principi dubtes sobre la lletra d'aquesta cançó però s'anima a treballar-hi. La crònica negra de la violència policial es remarca per la veu del baixista, que li deixava el baix a Joe Strummer per aquesta cançó als concerts.
Cara Tres miniatura|Joe Strummer, cantant i lletrista dels Clash