Joan Sureda Bimet (Valldemosa, 27 de juliol de 1872 – Palma, 28 d'abril de 1947) va ser un mecenes de les lletres i les arts i un intel·lectual mallorquí. El seu fill va ser l'artista Jacobo Sureda.
Biografia Va néixer en el Palau de l'exCartoixa de Valldemossa a Mallorca i fou el sisè fill i hereu de Juan Sureda Vilallonga, personalitat destacada al món econòmic mallorquí del i de Celina Bimet Rouscada d'ascendència francesa. Va ser net de l'arquitecte mallorquí Joan Sureda Ripoll (1785-1865).
Començà els seus estudis al Col·legi San José de València, regentat per la Companyia de Jesús. Va estudiar a Madrid Filosofia i Lletres i Dret. Parlava francès, anglès, alemany i coneixia el llatí i el grec. A causa d'una sordesa que li va afectar des de jove no va exercir la seva professió i va orientar la seva vida a l'estudi i la reflexió de la filosofia, la història, la pintura i l'art.
El 19 d'octubre de 1896 es va casar amb Pilar Montaner Maturana, filla de l'Almirall Jaime Montaner, pertanyent a una família noble que posseïa excel·lents dots per a la pintura, a la qual va empènyer el 1906 a estudiar a Madrid amb Sorolla - acompanyada del pintor Antoni Gelabert amic de la família- i que va acabar convertint-se en una de les millors pintores espanyoles de la primera cambra de . Amb Pilar va tenir catorze fills, dels quals en van sobreviure onze. Quan va a Madrid per ampliar els seus estudis ja tenen set fills i ell al costat de la servitud assumeix les seves cures trencant amb el paper tradicional de la família.
El juliol de 1906 arriba a Valldemosa Antoni Maura i per cobrir l'estada del ministre a Mallorca arriba Azorín a qui Sureda acull a la seva casa. El mes de novembre coneix a Rubén Darío iniciant una important amistat fruit de l'admiració que el mallorquí sentia pel modernisme.
La Confraria de la Bellesa Les seves profundes conviccions intel·lectuals li van portar a crear, juntament amb els pintors John Singer Sargent, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i alguns erudits mallorquins, la Confraria de la Bellesa. Aquesta exclusiva associació tenia com a únics objectius l'exaltació de la naturalesa i l'estudi de la cultura, especialment en tot allò relacionat amb la pintura i la literatura. En el Palau del Rei Sanç de Valldemosa, la seva residència principal, van estar allotjats durant llargues temporades i amb totes les despeses pagades, escriptors famosos com Rubén Darío a la fi de 1913, Miguel de Unamuno el 1916, Osvaldo Bazil, Azorín, Jorge Guillén, Eugenio d'Ors, i pintors com Santiago Rusiñol, John Singer Sargent o Joaquín Sorolla. Amb tots ells mantindria una profunda amistat i una intensa relació epistolar.
El 1917 inicia una etapa com a conferenciant. El 25 d'abril en el Museu Diocesà intervé amb "L'Evolució de la pintura al segle XIX" i publica diversos articles a la revista Mallorca.
L'adveniment de la crisi a escala mundial, el balafiament i una mala gestió dels seus béns li van portar, no obstant això, a la ruïna, sent desnonat el 1931 del Palau del Rei Sanç, una de les seves últimes possessions, quan no va poder fer front a les hipoteques.
De fortes conviccions catòliques, va ser un conservador i un monàrquic convençut. Però profundament abatut per les pèrdues econòmiques, poc abans de la Guerra Civil espanyola, Joan Sureda es va afiliar a Falange Espanyola, on va tenir un paper de certa rellevància en el seguiment polític d'alguns intel·lectuals, com Georges Bernanos. Nous contratemps familiars i el desencantament amb el bàndol nacional el van fer també crític amb els vencedors, abandonant seguidament tota activitat política. Els últims anys de la seva vida els va passar en solitud i depenent d'ajudes familiars. Va morir a Palma el 1947.
La seva vida i el seu comportament extravagant van ser recollits en l'obra d'Azorín, Mario Verdaguer, Melanie Pflaum, Miguel de Unamuno o Rubén Darío i apareixen caricaturitzats en la novel·la L'Illa del Segon Rostre, d'Albert Vigoleis Thelen.
Vida personal El 1896 es va casar amb qui posteriorment seria una prestigiosa pintora modernista de principis del , Pilar Montaner Maturana. Van tenir catorze fills dels quals van sobreviure onze, entre ells el poeta ultraista Jacobo Sureda, el pintor Pedro Sureda o l'escultora Pazzis Sureda.
Referències
Bibliografia Bauzá F. (2009). La Vida Somiada; el Llegat Intel·lectual de D. Juan Sureda Bimet. Edicions La Foradada, Ajuntament de Valldemosa, Valldemosa. . Bosch C. (1991). La trajectòria política d'un intel·lectual mallorquí: Joan Sureda i Bimet. Randa, 28: 69-95. Bosch C. (2011). Pilar Montaner i Joan Sureda; Epistolari i Literatura. Ajuntament de Palma, Servei d'Arxiu, Palma. . Bosch C. & Quadrat P.I. (1987). Juan Sureda Bimet: una Cultura Centrífuga. Cal·ligrama, Revista Insular de Filologia, 2: 247-276. Massot J. (1990). Els escriptors i la Guerra Civil als Illes Balears. Abadia de Montserrat.
Enllaços externs Els Sureda de Valldemosa Felio Bauzá aprofundeix en la petjada de l'humanista Juan Sureda
Categoria:Valldemossins Categoria:Mecenes balears Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Morts a Palma Categoria:Morts el 1947 Categoria:Mallorquins del segle XIX Categoria:Nascuts el 1872