Els mots populars de significació mèdica tenen una gran valor lexicogràfic, però tenen també un positiu interès per als metges perquè sovint expressen amb sorprenent precisió els fenòmens patològics més diversos. http://rodamots.cat/escreix/toni-beltran-les-dents/
Anatomia Cap i coll Tupí, magí, olla, bola: en sentit figurat cap d'una persona. Anyives: genives en algunes comarques pirinenques. Barra, barres, barram, barrament, barramenta, queix: mandíbula. Campaneta, gargamelló, gallet, neulella: úvula. Canyó, gargamella, gorja: la gola Cel de la boca: paladar. Closca: conjunt d'ossos que formen tota la volta del crani. Entrecella: espai entre les dues celles (cast. entrecejo). Ganyot: faringe-laringe, "el va agafar pel ganyot". Morros: amb el significat una mica despectiu de llavis grossos, inflats o pintats de manera exagerada. Nineta: pupil·la. Nou del coll: protuberància a la part anterior del coll formada pel cartílag tiroide de la laringe. Pell de l'ull, pipella: parpella. Polsos: la templa, part de la cara entre l'ull i l'orella (cast. sien). Tel de la llengua: fre lingual. Vedat: glotis.
Nas Aletes del nas: cada un dels cartílags que serveixen de parets externes als forats del nas. Badiu: nariu (forat del nas). Envà del nas: el septe nasal (paret que separa les dues cavitats nasals), (cast. tabique).
Dents dentada, dentam, dentament, dentat, dentatge: dentadura (dentada: acte de dentar o posar dents) Dents de llet: les del primer dentadura. Pales: incisives grosses del davant. Queixal del seny: tercera dent molar que surt més tard que les altres. Ferramenta: dentam d'una persona o animal.
Orelles Cau o forat: el conducte auditiu extern Platgeta o medalleta: (lòbul) "ja porta més de tres forats d'arracada a la platgeta de l'orella". Soca o arrel: part que està agafada a la cara.
Tronc Arbrer: esòfag especialment d'animal però també referit a les persones. Boca del cor, boca del ventrell, boca de l'estómac: en referència a la zona epigàstrica, "sento un doloret a la boca de l'estómac". Bufeta del fel: o vesícula biliar. Canya (del pulmó): tràquea. Espinada, espina, rastell de l'esquena, carriscle: columna vertebral. Guier (Pallars, Rosselló) i gavatx (Mallorca) són sinònims de pap. Neulella: apèndix xifoide (extrem inferior de l'estèrnum). Os pedrer: fa referència a l'os sacre; es fa servir en l'exclamació "me càsum l'os pedrer" per a manifestar contrarietat o desacord. Pap: bossa o dilatació de l'esòfag dels ocells (cast. buche); en significat figurat, ventrell o estómac d'una persona. Ring-ring: melic o llombrígol en llenguatge infantil. Ronyonada, corrons, reble: regió lumbar, "de tant aixecar mobles em fa mal la ronyonada".
Part inferior Baix ventre: part baixa de l'abdomen. Engonal: part del cos en què s'ajunta cada cuixa amb el ventre (cast. ingle). Entrecuix: part del cos a on s'uneixen les dues cuixes. Os de la cua, os bertran: el còccix; Recte o anus. Ses: extrem inferior del recte, anus; Ull negre, ull del cul, ull de l'anca, ull de les quaranta arrugues: eufemismes de l'anus.
Genitals masculins Els atributs, les parts, les vergonyes, els bemols (fan referència als genitals i també als pits de la dona).
Altres per reforçar el significat: la caixa de les eines, el paquet, els contrapesos, allò que no sona.
Tenir l'ocell vestit: aparició de pèl al pubis en un noi a la pubertat.
Penis és reconegut a través d'una colla de símbols; abasten des d'ocells o animalons, verdures, armes, instruments musicals, objectes llargaruts: Aliments o llegums: fava, espàrrec, nap, api, pastanaga.. Ocells i animalons: piula, pardal, ocellet, tita, canari, sardina, ninola (sardina petita), cigala, titot…. Objectes llargaruts: estaca, mànec, bengala, gaiato, tràmec, carall, l'espasa (anar ben armat), el flabiol, el ciri, el carall…. Eufemismes de carall: carai, caratxos, caram…. Altres: titola, pixa, el germanet petit….. Penis gros: tranca, tralla, semaler (el semal era un pal llarg que servia per a transportar els semals o portadores de raïm). En llenguatge infantil: pirula, piua, minina, cueta….. Tafarra: en origen, membre de l'ase, present en expressions com ara tocar la tafarra (emprenyar algú), calfar-se la tafarra (excitar-se)... Pressumiblement, penis llarg o gros, lligat amb significats de vanitat o presumpció. Quirra: vulgarisme per a fer referència al penis.
Testicles i escrot Collons és la paraula estrella. Ous. Pebrots. Pilotes. D'altres serien: els daixonsis i els dallonsis, la carn d'olla. Els mots usats per suavitzar l'efecte: cordons, conxos, codonys, cordills….. Gandumbes (testicles grossos i, per extensió, persona mandrosa).
Genitals femenins En conjunt es podem dir: Els baixos: ”als quaranta anys em van operar dels baixos”. Cony, és el mot estrella; conxo: un eufemisme de cony. Del mon vegetal: patata, figa, albergínia, bajoca, carxofa, castanya, magrana, parrús (o parrufa), albercoc… “tantes figues que es fan malbé i tants pardals que passen gana”, és el lament dels homes fadrins en veure un munt de dones sense parella. Del món animal: bacallà, musclo, conillet, cotorrona… Altres: xona (la més coneguda), trau, clivella, tavella, la vergonyosa o les vergonyes, clenxa, xot, l'escletxa, el piló, el forat de baix, el forat de l'alegria, el forat secret, la clica, la maquineta de fer punta al llapis. Castellanismes: txotxo, txomino, almeja.
Clítoris: la campaneta, el caparró, el garrofí, el borró o borronet...
Vagina: El cau, la cova, la casa santa, la capella, la gàbia: en referència a la vagina com a refugi acollidor.
Mames o mamelles En diuen pits, però també metes, popes, tetes, cantimplores, bufes, pitongues (vulgarisme)...
Pitrera: part anterior del pit i conjunt dels pits o mamelles. Mametes pits d'una nena petita. Tenir un bon pitram, un bon replà, uns bons atuells, estar ben dotada, tenir unes mamelles generoses, gatzumbes (pits grossos), mamellots, tenir-les (les mamelles) com a sàr(r)ies... D'algú que té les mamelles grosses, hom en diu mamellut o mamelluda; d'algú que els té inflats, apitoflat o apitoflada. També, existeix l'expressió fer mostra, que també pot fer referència al volum general de la persona; i fer pits. Espitregat, qui porta la camisa oberta ensenyant el pit, ”sempre va espitregat i al final es constipa”. Macarró o pitó: mugró. Regatera, solc o la canal entre els dos pits.
Extremitat superior Os de la musica (sic): os de la punta del colze molt sensible als cops secs. Pala: part ampla i prima de diferents parts del cos; pala del braç: avantbraç; pala o paleta: omòplat (cast. paletilla); pala o post del pit: estern; pales: els dues incisives grosses del davant. Tou o palpís/polpís del dit: polpa o part tova del cap del dit (cast. yema, pulpejo).
Extremitat inferior Part superior Anques, galtes del cul: natges (cast. nalgas), "m’ha sortit un gra a la galta del cul". Pompis, tafaneri, pandero: el cul. Regatera: solc entre les dues anques o entre els pits d'una dona. Trasero, el detràs (castellanismes), "qui té un bon nas, té un bon detràs". Anca, natja: part posterolateral de l'arrel de l'extremitat inferior. Ballador, jugador: articulació mòbil dels ossos; referida sobretot al ballador de l'anca (articulació coxofemoral). Resta Canya o séc de la cama: part davantera de la cama (cast. espinilla) Cassoleta: la ròtula. Clavilla (clavia): turmell. Os de la cuixa: fèmur. Sofraja: part posterior de la cama oposada al genoll (cast. corva). Ventre, tou de la cama: el panxell o part de darrere de la cama (cast. pantorrilla).
Histologia/Miscel·lània Carcanada, ossada, ossamenta: aplec d'ossos del cos humà. Frontisses, xarneres: en significat figurat, el moviment de les articulacions, "tinc les frontisses ben rovellades". Junt: línia d'unió entre dues coses; sinònim d'articulació; "em fa mal el junt de la cama". Molsut: polpós, que té molta carn. "Uns llavis molsuts", (cast. rollizo). Pèl moixí: borrissol, pèl suau i curt com el primer que surt a la barba. Sacsó: replec cutani que es forma en persones grasses. Tendrum: cartílag (exemples: carnots, menisc, pavelló de les orelles, aletes del nas..)
Fisiologia Memòria Ara que hi penso, ara que ho dius: expressions que fem servir quan recordem de sobte un fet, "ara que ho dius demà tinc hora per fer-me les anàlisis". Caure-hi: en el sentit de recordar, "ara no caic qui pot ser". Com una escopetada: recordar una cosa sobtadament. D'ençà que es té memòria: des de petit. Encendre's la llumeta: recordar de cop una cosa mig oblidada. Enrecordar: forma dialectal de recordar. Fer memòria, refrescar la memòria: intentar recordar algú o alguna cosa, "demà tinc hora a l'especialista, fes-me'n memòria. Fer pensar: fer venir una cosa a la memòria, "em fas pensar amb el teu germà" (per la fesomia, la manera de parlar…). Fugir, anar-se'n del cap: oblidar-se d'alguna cosa. Ja ho diré demà, ja ho diré cantant: no recordar allò que precisament s'anava a dir, (cast. irse el santo al cielo). "Menja panses i hi pensaràs": la persuasió que menjar cues de pansa va bé per no perdre la memòria és una de les creences populars més arrelades i simpàtiques. Quedar ben pansit: ensopit, mancat de delit. Quedar en blanc, in albis, perdre el fil: incapaç de recordar alguna cosa. "Qui no té cap ha de tenir cames": qui s'oblida d'una cosa després i per força ha de fer moltes anades i vingudes. Recordar com si fos ara: recordar vivament un fet, una situació. Saber de cor: saber-ho de memòria. Ser viu en la memòria: recordar vivament un fet o persona. Tenir (alguna cosa) a la punta de la llengua: a punt de recordar-la. Tenir memòria de mosquit: tenir-ne molt poca . Tenir memòria d'elefant: tenir-ne molta. Venir, tenir l'acudit: "va tenir l'acudit de saltar de cap des de les roques i s'ha fet mal a l'esquena".
Digestiva Dents Posar les dents, dentar: es diu de sortir les dents a una criatura. Cruixir, petar de dents: batre unes contra les altres a causa del fred, febre, por... Xerricar, carrisquejar, escarritxar les dents: fregar les dents de baix contra les de dalt.
Saliva Bromera, barrumera, escuma: bombolles que es formen a la boca amb la saliva, "després de l'atac, li va començar a sortir bromera per la boca". Bava, bavalles: saliva abundant que cau o penja de la boca especialment en infants i en certs malalts. No poder ensalivar (enxulivar): tenir dificultats per empassar o engolir. Escopinada, escopinyada: saliva que s'escup d'un sol cop per la boca. Gargall, gargaix: saliva espessa barrejada amb mucositat de la gola o dels bronquis. Sèpia, barderada: escopinada grossa amb gran secreció de moc. Tirar capellans: es diu de la persona que quan parla llança esquitxos de saliva.
Deglució Encanyonar: empassar, fer la deglució. Engorjar, engargullar: entaforar, fer empassar a la força (un aliment, un medicament). Enviar, engolir, anar coll avall, fer un cop de coll: sinònims d'empassar. Papar i empapussar: engolir un aliment sense mastegar.
Boca i gola Glopejar: remoure un glop de líquid a la boca amb efectes higiènics o medicinals (cast.enjuagar). Fer gàrgares, gargarismes: mantenir un líquid a la boca i moure'l en diferents direccions.
Gana i ingesta alimentària Anar magre d'escaldum: menjar malament, poc alimentat (l'escaldum era un guisat a base de gallina i patates). Cori-mori (mal de cor): debilitat per falta de menjar. Decandir, decandiment: perdre forces o vigor; per extensió defalliment per manca de menjar, "s'ha anat decandint i ja no té més que pell i os". Desmenjat: que no té ganes de menjar (cast. desganado). Estar-se: abstenir-se, privar-se, "el metge m'ha ordenat que m'estigui de menjar porc". Halar: menjar (origen caló). Llepafils: escrupolós, primmirat amb el menjar; llamenc, llefec: varietats dialectals de llepafils. Mal de cor: defalliment, sensació de buidor a l'estómac a causa de tenir gana.