Monistrol d'Anoia és un nucli de població del municipi de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). Es troba a 139 m sobre el nivell del mar, a l'esquerra de l'Anoia, davant l'aiguabarreig amb la riera de Mediona.
Història El 917, Ermenard, vescomte de Barcelona, i Udulard, fills d'Udulard, atenent la súplica de l'abat li donaren lloc prop del riu Anoia, on hi ha edificada l'església de Santa Maria, St. Pere i St. Joan. El 986, el lloc de Monistrol apareix en una donació feta al monestir de Sant Cugat del Vallès per Senifred i la seva muller Adelaida.
Cap al 1125 consta que hi havia una torre, i el 1476, Bernat de Rocacrespa, coadjutor del monestir de Sant Cugat, establí en emfiteusi la quadra de Monistrol al monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, que el 1530 la vengué a Frederic Honrat de Gualbes i Vallseca, vicecanceller de Catalunya. Era casat amb Estefania Joana Sapila, amb qui tingué almenys cinc fills: Anna, casada amb Pere de Rocabertí, senyor de Cabrenys; Jerònima, religiosa al monestir de Santa Maria de Jerusalem; Isabel, casada amb Lluís Vilana i Costera; Gaspar; i Caterina, casada amb Joan Sunyer, doctor del Consell Reial i fill del donzell Gabriel Sunyer.
El 1593, Frederic Vilana i de Gualbes va guanyar el litigi a la Reial Audiència per l'herència de la seva tia Anna, i el 1596 prengué possessió de la quadra de Monistrol.AHPB, notari Montserrat Rialp, 05-10-1596.AHPB, notari 992/27, f. 606-612v, 15-11-1760. Creació de censal per Francesc de Marí-Vilana i de Vilamala i Maria Teresa de Montserrat, i Francesc Fèlix de Dusai i Teresa de Marí a favor del rector i comunitat de preveres de Santa Maria del Pi, amb hipoteca de la quadra i terme de Monistrol d'Anoia. El 1599, Felip III li concedí el privilegi de noble, i el 1615 obtingué del monestir de Sant Cugat la jurisdicció sobre el terme. Casat amb Isabel de Martí, fou succeït pel seu fill Francesc Vilana i Martí, que es va casar en primeres noces amb Macianna de Peguera i Clarís, filla del jurista Lluís de Peguera.
L'hereu Felip Vilana i de Peguera es va casar amb Maria Boixadors i Riera, filla del comerciant Onofre Boixadors. El matrimoni va tenir cinc fills, dels quals l'hereu Francesc Vilana i Boixadors es va casar amb Jerònima de Vilamala i Puigmarí, essent succeït pel seu fill Francesc Vilana i de Vilamala. Casat amb la seva cosina Anna Vilana i de Cordelles-Giudice, va morir sense fills el 1751. Aleshores, el seu nebot Francesc de Marí-Vilana i de Vilamala (1696-1765), fill del militar Francesc de Marí i Genovès, mestre de camp del terç de Barcelona, i de Maria Gràcia Vilana i de Vilamala, va iniciar un litigi contra la vídua per l'herència, i el 1755, morta ja aquesta, va prendre possessió de la torre i del lloc de Monistrol.
El 1757, la seva filla Teresa de Marí i de Montserrat (1736-1793) es va casar amb Francesc Fèlix de Dusai i de Fivaller (1730-1793), amb qui tingué Francesc de Paula de Dusai i de Marí (1758-1825), que el 1796 va obtenir el títol de marquès de Dusai, posteriorment de Monistrol d'Anoia. Casat amb Josepa de Fivaller i de Bru (†1810), fou succeït per la seva filla Maria Francesca de Dusai i de Fivaller (1802-1854), segona marquesa de Monistrol, que es va casar amb Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, baró de Beniparell, Argeleta i Prullans. La marquesa va morir a la Torreblanca durant l'epidèmia de còlera de 1854, i fou succeïda pel seu fill Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai (1825-1890), tercer marquès de Monistrol i baró de Beniparell, Argeleta i Prullans.
El 1845, la quadra de Monistrol va ser incorporada al municipi de Sant Sadurní d'Anoia.
Bibliografia
Referències
Vegeu també Santa Maria de Monistrol (Sant Sadurní d'Anoia) Palau del Marquès de Monistrol (Barcelona) Casa Dusai
Bibliografia
Categoria:Entitats de població de l'Alt Penedès Categoria:Geografia de Sant Sadurní d'Anoia