Emmanuelle Haïm (; París, 11 de maig de 1962) és una clavecinista i directora d'orquestra francesa, especialitzada en música antiga i música barroca.
Primers anys Haïm va créixer a París i la seva educació musical va començar ben aviat, després de la compra d'un piano per part del seu pare i de la visita a la seva família de Zoltán Kocsis quan tenia 8 anys. Haïm estava interessada en la dansa, de petita, però li van diagnosticar una desviació de columna vertebral als 10 anys que l'obligà a dur una cotilla del cos durant deu anys.
Haïm va passar 13 anys inscrita al Conservatoire de Paris, on va estudiar piano amb Yvonne Lefébure i orgue amb André Isoir. Es va concentrar en el clavicèmbal, que va estudiar amb Kenneth Gilbert i Christophe Rousset, i va rebre cinc primers premis al conservatori. William Christie la va convidar a treballar amb el seu conjunt Les Arts Florissants, com a intèrpret de baix continu i ajudant musical. Per recomanació de Christie, després va treballar com a ajudant de Simon RattleRichard Wigmore, "Belle of the Baroque". BBC Music Magazine, April 2004. i com a artista convidada amb Rattle.
Direcció d'orquestra Després d'uns quants anys, Haïm va deixar Les Arts Florissants per convertir-se en directora d'orquestra. L'any 2000 va formar el seu propi conjunt d'època barroca, Le Concert d'Astrée, amb el qual dirigeix i actua regularment. Paral·lelament, ha actuat com a directora convidada amb prestigioses orquestres modernes: la Filharmònica de Nova York, la Filharmònica de Los Angeles, la Filharmònica de Berlín, l'Òpera de l'Estat de Viena, l'Orquestra Reial del Concertgebouw...
El debut de Haïm com a directora el 2001 al Festival de Glyndebourne, en una producció de Rodelinda, de Händel, la va donar a conèixer. Va tornar a Glyndebourne el 2006 per dirigir la seva producció de Giulio Cesare. La seva primera aparició a The Proms va ser el juliol de 2008. El seu debut a la direcció als Estats Units va ser el 2003, al Chicago Opera Theatre. El 2 de novembre de 2007 es va convertir en la primera dona que dirigia l'Òpera Lírica de Chicago, amb Giulio Cesare.Program, Giulio Cesare, Lyric Opera of Chicago 2007/8 season, page 29. La seva primera aparició als Estats Units amb una orquestra simfònica va ser el novembre de 2011 a Los Angeles.
El 2023, Haïm va dirigir Giulio Cesare, de George Frideric Handel, en una nova producció de Calixto Bieito per a la Òpera Nacional Holandesa amb Le Concert d'Astrée, The Indian Queen, de Henry Purcell, al Gran Teatre de Luxemburg, una nova producció de Don Giovanni, de Wolfgang Amadeus Mozart, dirigida per Guy Cassiers amb l'Òpera de Lille, i una nova producció de Platée, de Jean-Philippe Rameau, per a l'Òpera de Zúric dirigida per Jetske Mijnssen.
Haïm està divorciadaMidgette, Anne, "L'Haïm" (July 2005). Opera News, 70 (1): p. 38041. i és mare d'una filla, Louise, de la seva relació amb l'oboista Laurent Decker.
Discografia Haïm té un contracte de gravacions amb Virgin Classics. Entre els seus col·laboradors hi ha Natalie Dessay, Ian Bostridge, Rolando Villazón, Philippe Jaroussky, Susan Graham, i Laurent Naouri.
Una selecció Händel, Arcadian Duets amb Natalie Dessay, Laura Claycomb, Véronique Gens et al. (2002, Virgin Classics) Purcell, Dido and Aenas, amb Susan Graham, Ian Bostridge et al. (2003, Virgin Classics) Monteverdi, L'Orfeo, amb Ian Bostridge, Natalie Dessay, Véronique Gens et al. (2004, Virgin Classics) Händel, Delirio, amb Natalie Dessay (2005, Virgin Classics) Monteverdi, Il Combatimento Di Tancredi I Clorinda, amb Rolando Villazón et al. (2006, Virgin Classics) Händel, Il Trionfo del tempo e del disinganno, amb Natalie Dessay, Ann Hallenberg et al. (2007, Virgin Classics) Lamenti, amb Rolando Villazón, Natalie Dessay, Véronique Gens, Joyce DiDonato et al. (2008, Virgin Classics) Bach, Cantatas, amb Natalie Dessay (2008, Virgin Classics) Händel, Cleopatra, amb Natalie Dessay (2011, Virgin Classics) Une fête baroque, amb Natalie Dessay, Ann Hallenberg, Philippe Jaroussky, Rolando Villazón et al. (2012, Virgin Classics)
Premis i honors Emmanuelle Haïm va ser nomenada cavaller de la Légion d'Honneur el 2009 i és cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres. El 2007 va ser nomenada membre honorària de la Royal Academy of Music de Londres. El juny de 2018, el ministeri de cultura de França li concedí el títol d'oficial de l'Orde Nacional del Mèrit.
Referències
Bibliografia complementària Joel Kasow, "Emmanuelle Haim: Beauty and the Baroque". CultureKiosque, 6 June 2007 Mark Swed, "Music review: Emmanuelle Haim makes her L.A. Phil debut". Los Angeles Times, 18 November 2011. Laurence Vittes, "Getting Off on Handel With Emmanuelle Haim and LA Phil". The Huffington Post, 21 November 2011.
Enllaços externs
Emmanuelle Haïm a France Musique
Categoria:Clavicembalistes Categoria:Clavicembalistes parisencs Categoria:Organistes Categoria:Organistes parisencs Categoria:Directors d'orquestra parisencs Categoria:Directores d'orquestra Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Nascuts el 1962