El Circ de Colomèrs és un circ glacial al vessant nord del Pirineu axial, que forma la capçalera de la Vall d'Aiguamòg. És al sud-est de la Vall d'Aran, al municipi de Naut Aran, dintre de la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El circ de Colomèrs és flanquejat de muntanyes amb altituds d'entre 2.500 i 2.900 metres excepte en l'obertura cap al nord, on descendeix i es transforma en vall glacial. Una carena central en sentit nord-sud divideix el Circ en dues conques.
Està compost en gran part per roques granítiques, i atès l'altitud i el clima, hi ha molt poca vegetació arbòria excepte al nord-est del Circ. És un espai un espai d'alt valor geològic perquè conserva una mostra excepcional de l'acció de la glaciació del Quaternari que van modelar els Pirineus i van excavar valls, van donar forma als estanys i muntanyes d'aquesta zona, i com, des de llavors, el paisatge s'ha anat transformant per efectes naturals com l'erosió, l'aigua i la vegetació.
El Circ de Colomèrs és el paratge del Pirineu amb una major concentració d'estanys, els quals han estat originats per sobreexcavació de la glacera original, i són bastant profunds. N'hi ha 42, dels quals 32 tenen més de mitja hectàrea de superfície i alguns són connectats artificialment amb canals subterranis que desaigüen a l'estany Major de Colomèrs, des d'on continuen fins a abastir la Central d'Arties.
Al límit nord del Circ de Colomèrs, a l'indret conegut com a Aigüestortes, naix la riera d'Aiguamòg, a la qual es barreja amb el riu de Montanheta. El riu Aiguamòg acaba desaiguant en el riu Garona a Tredós després de passar per l'embassament d'Aiguamog.
El circ fou explorat el 1838 per l'enginyer nascut a França de pares vigatans Charles-Joseph Colomès de Juillan (1799-1870). El circ va passar a ser anomenat amb el seu cognom, i més tard aquest ha derivat en Colomèrs.
El refugi de Colomers és a l'oest de l'estany Major de Colomèrs a 2.135 metres d'altitud.
Geografia miniatura|upright=1.3|Conca Oriental del Circ de Colomèrs, des del Pic de Bergús (imatge amb notes)
Descripció general i límits Pel vessant oriental el Circ de Colomèrs limita amb el Circ de Saboredo, al sud amb la vall de Ratera del Pallars Sobirà i Circ de Bergús que geogràficament pertany a la conca del Noguera Ribagorçana però pertany al municipi d'Espot al Pallars Sobirà. A l'oest limita amb la Vall de Colieto i la Capçalera de Caldes, les dues a l'Alta Ribagorça, i la Serra de Ribèra de Ribereta el separa dels estanys de Ribereta, ja a la Vall d'Aran. Al nord limita amb les Planhòles dera Lòssa, que és una planúria situada a menor altitud que el Circ i poblada amb prats i estanyets situada al nord de l'estany Major de Colomèrs i a 2.040 metres d'altitud, i on s'ajunten les aigües dels cursos de l'Aiguamòg i Montanheta. En resum, el Circ de Colomers està rodejat per set valls diferents que pertanyen a tres comarques.
El relleu del Circ va augmentant d'altitud a mesura que s'apropa al seu límit meridional. Als peus de la conca del circ es troba l'estany Major de Colomèrs, a una altitud de 2.135 metres, mentre que el Coll de Pòdo, més al sud, és a 2.607 metres. El mateix passa amb les muntanyes que envolten el circ: en el límit nord el Tuc de Pishader es troba de 2.539 metres, mentre que a l'extrem sud es troba el pic més alta del Circ, el Gran Tuc de Colomèrs, de 2.895 metres.
Una carena travessa el Circ per la meitat, dividint-lo en dues conques lacustres.
Cims, serres i colls En el sentit de les agulles del rellotge, començant en el punt més al nord i a l'est, es troben els següents elements geogràfics:
Vessant oriental (E) Separa el circ de Colomèrs del circ de Saboredo. En ordre de nord cap a sud, els accidents orogràfics més rellevants són els següents: Tuc de Pishader, de 2.539 metres ubicat a la Sèrra de Sendrosa. Coll del Tuc Gran de Sendrosa, situat a 2.450,7 metres. Enllaça el Circ de Colomèrs i el Circ de Saboredo situat a l'est. Hi passa el sender del recorregut de Carros de foc. Tuc Gran de Sendrosa, de 2.703 metres, La cresta avança cap al sud, descendint fins a permetre còmodament el pas provinent del Port de Ratera, per tornar a ascendir de forma brusca.
Vessant meridional (S) Separa el circ de Colomèrs de la vall de Ratera i la vall de Contraix, aquesta última subsidiària de la Ribera de Sant Nicolau. Començant des de l'est, el vessant està compost dels següents pics: Port de Ratera, a 2.590 metres. És l'ampla collada que enllaça els circs de Colomèrs i Saboredo pel vessant nord, i la vall de Ratera que vessa a l'estany de Sant Maurici pel sud. Hi passa el sender GR-11 i el recorregut de Carros de foc. Tuc de Ratera, de 2.859 metres, on s'inicia una abrupta cresta que enllaça els successius pics. Tuc del Bergús, de 2.844 metres. Gran Tuc de Colomèrs, de 2.895 metres. És el pic més alt del circ. Tuc Blanc, de 2.879 metres. La Creu de Colomèrs, de 2.895 metres.
Vessant occidental (O) miniatura|upright=1.3|Coma del Port de Caldes; estanys Mòrt i Cabidornats.Gran Tuc de Sendrosa a l'esquerra i la cara nord del Tuc de Ratera a la dreta Separa el circ de Colomèrs de les valls ribagorçanes de Colieto i capçalera de Caldes i l'aranès Circ deth Montardo. En ordre de sud cap a nord, els accidents orogràfics més rellevants són els següents: Port de Colomèrs, situat a 2.603 metres. Enllaça els estanys del Port del Circ de Colomèrs amb els estanys de Colieto de la Vall de Colieto a l'Alta Ribagorça. Pic de la Tallada Llarga, de 2.753 metres Tuc de Lluçà, de 2.778 metres Pic de Travessani, de 2.755 metres Tuc del Port de Caldes, de 2.783 metres Port de Caldes, situat a 2.567 metres. Enllaça la Coma del Port de Caldes del Circ de Colomèrs i la Capçalera de Caldes, ja l'Alta Ribagorça. Hi passen els senders del recorregut de Carros de foc i del GR-11-18. Tuc del Cap del Port de Caldes, de 2.671 metres Serra de Ribèra de Ribereta, amb una elevació màxima de 2.571,6 metres. Port Era Passada de Ribereta, que enllaça la part baixa del Circ de Colomèrs amb els estanys de Montcasau.
Límit nord (N) miniatura|upright=1.3|Pla de la Lòssa El circ de Colomèrs perd altitud a mesura que avança cap al nord i s'integra dins de la vall d'Aiguamòg, de la qual és la capçalera. El límit nord del circ es troba al Pla de la Lòssa, una planúria ubicada a 2.040 metres d'altitud amb prats i estanyets, situada al nord de l'estany Major de Colomèrs. En el Pla de la Lòssa el riu Montanheta forma l'estany de la Lòssa, envoltat d'aiguamolls i situat a 2.040 metres d'altitud. El seu emissari continua el curs cap al nord per unir-se al riu Aiguamòg.
Cims interiors A la carena orientada en sentit sud-nord i que divideix el circ en dues conques hi destaquen dos cims, el Tossal dels Ossos que té una elevació màxima de 2.626 metres, i el Tuc de Pòdo, de 2.729 metres, al nord del Gran Tuc de Colomèrs i a l'est de l'estany Gelat de Colomèrs.
Estanys i rius Les aigües dels estanys presenten un característic color blau fosc, i generalment són molt pobres en nutrients. La baixa densitat de plàncton existent fa que les aigües siguin extraordinàriament transparents i les espècies que es troben són típiques d'aquests ambients tan pobres, anomenats oligotròfics. Les causes cal cercar-les en les característiques de la roca mare (majoritàriament granit, una roca molt insoluble), les baixes temperatures que inhibeixen la descomposició de la matèria orgànica i l'absència de contaminació antropogènica.
Conca oriental miniatura|upright=1.3|Conca oriental de la zona lacustre del Circ de Colomèrs La conca drena en el riu de Montanheta, el qual s'unirà poc després al riu Aiguamòg, al Plà de Lossa. De sud a nord, els estanys més representatius de la conca oriental del Circ són els següents: Cap de Colomèrs (1), a 2.528 metres d'altitud. Ratera de Colomèrs (2) a 2.489 metres.Rep les aigües del Cap de Colomers. Pòdo (3) a 2.455 metres. És l'estany més gran d'un indret amb diversos estanyets i basses. Obago (4) a 2.230 metres. Una canalització soterrada transfereix aigua del Lac de Baish del Circ de Saboredo (2.267 metres) a l'estany Obago. Al nord de l'estany es troben les restes d'una cabana. L'Obago rep de manera natural les aigües dels emissaris dels estanys de Pòdo i Ratera de Colomérs. Gargolhes (5) a 2.300 metres. Està situat a la línia divisòria entre les conques oriental i occidental del Circ. Estany de Cabidornats, o estany Plan, (6) a 2.188 metres. Està enmig de la carena que separa les dues conques del circ de Colomèrs. Des de la riba nord hi ha una excel·lent panoràmica sobre tot el circ. Redon (7) a 2.170 metres. Rep les aigües dels estanys de Gargolhes i Obago. Long de Colomèrs (8) a 2.168 metres. Rep les aigües del estany Redon i, a través de petits estanys intermedis, del Cabidornats. Manhèra (9) a 2.188 metres. Clòto de Naut (10) a 2.144 metres. Rep les aigües del estany de Manhèra. Clòto de Baih (11) a 2.141 metres. Rep les aigües dels estanys de Long de Colomèrs i Clòto de Naut.
Conca occidental miniatura|upright=1.3|Conca Occidental del Circ de Colomèrs Aquesta conca és més ampla que l'oriental, i permet que fins a tres conjunts separats d'estanys desaigüin de forma independent a l'estany Major de Colomèrs. Es relacionen els conjunts en sentit est a oest:
Conjunt d'alimentació de l'estany Garguilhs de Jos.
Un primer subconjunt alimenta al Garguilhs de Jos per l'est, i està compost dels següents estanys: Gelat de Colomèrs (1), a 2.588 metres d'altitud. Situat a l'oest del Tuc de Pòdo. Estany del Port de Colomèrs (2), a 2.414 metres. És un conjunt d'estanys que rep les aigües de l'estany Gelat. Estanyets del Port (3). Conjunt de petits estanys situats en un pla a 2.379 metres. Reben les aigües de l'estany del Port de Colomèrs Garguilhs de Sus (4), a 2.313 metres. Rep les aigües dels Estanyets del Port. No confondre amb l'estany de Cabidornats de la conca oriental. Per acabar d'adobar-ho, en alguns mapes apareix amb el nom de Lac de Sus. Garguilhs de Jos (5), a 2.203 metres. Conjunt d'estany que rep les aigües tant de l'estany Mur com del Lac de Cabidornats, i desaigua en el Major de Colomèrs
Un segon subconjunt està situat més a l'oest, i alimenta també al Garguilhs de Jos Tort, a 2.440 metres (6). Mur, a 2.342 metres (7). Rep les aigües de l'estany Tort.
Conjunt de l'estany Plan Cabos, a 2.310 metres (8). Plan, a 2.273 metres (9). Rep les aigües de l'estany Cabos, i alimenta l'estany Major de Colomèrs.
Conjunt de l'estany Mòrt. Mòrt, a 2.208 metres (10), ubicat al peu de la Coma del Port de Caldes, desaigua a l'estany Major de Colomèrs
Resta aïllat el Lac deth Pòrt de Caldes (11), a 2.472 metres. Situat a l'oest del Circ, en plena Coma del Port de Caldes. Una mica més avall de l'estany neix el riu Coma del Port de Caldes que desaigua a l'estany Major de Colomèrs
Tots aquests estanys i rius desaigüen a l'estany Major de Colomèrs (12), que a 2.118 metres rep aigües dels estanys Garguilhs de Jos, Plan i Mort i del riu Coma del Port de Caldes. També rep diverses canalitzacions subterrànies d'aigua.
Clima El clima del Circ de Colomèrs és d'alta muntanya al vessant atlàntic dels Pirineus. La precipitació mitja anual a l'estany Major de Colomèrs és de 1.471 mm; a l'hivern sobretot en forma de neu. La coberta nivosa sol ser més o menys contínua de gener a maig.
Excursions i travesses Refugi de Colomérs miniatura|upright=1.3|Estany Major de Colomèrs i refugi El Circ permet realitzar múltiples excursions i travesses en qualsevol època de l'any. Disposa d'un refugi guardat durant l'estiu que permet pernoctar amb comoditat. És a l'oest de l'estany Major de Colomèrs, i és una bona base per qualsevol activitat que es faci al Circ.