miniatura|Obra de Carl Andre miniatura|Obra de Sol LeWitt Minimalisme o art minimalista (originalment en anglès minimal art) és una tendència artística originada als Estats Units durant la dècada de 1960. El terme minimalisme ha evolucionat al llarg de l'últim mig segle i engloba un gran nombre de mitjans artístics. És la traducció de l'expressió anglesa Minimal art que va ser utilitzada per primera vegada el 1965 pel filòsof Richard Wollheim per referir-se a les obres d'art en què predominava la idea sobre la seva manufactura, les que estaven en la línia del readymade i de les obres de Marcel Duchamp o d'Ad Reinhardt, que és considerat un pioner de l'art minimalista. En rigor l'art minimalista o minimalisme, designa un moviment artístic nascut a la costa est dels Estats Units d'Amèrica, i especialment a la ciutat de Nova York en els anys 1960. Les seves principals figures - Donald Judd, Frank Stella, Robert Morris i Carl Andre - creen objectes que sovint es mouen entre els límits de la pintura i l'escultura, specific objects com van ser anomenats per Donald Judd.
Portant a l'extrem certs principis de la modernitat l'art minimalista vol donar als objectes artístics una absoluta autosuficiència, trencant amb tota idea de representació emfatitzant en l'anonimat de l'autor en la realització de l'obra que contrasta amb la forta expressivitat dels pintors de l'anterior generació de l'expressionisme abstracte, i intenten evitar associacions metafòriques, simbolismes i suggeriments espirituals transcendentals. Utilitza estructures i formes geomètriques elementals, sovint modulars i repetitives o elements lumínics com en el cas de Dan Flavin. L'èmfasi dels minimalistes a l'erradicació dels signes de l'autoria de l'obra va conduir, inevitablement, a la sensació que el significat de l'objecte no estava en ell mateix, sinó a la interacció de l'espectador amb l'objecte. Això va conduir a un renovat interès en l'espai físic que ocupava l'objecte com a part inseparable de l'obra d'art. L'obra minimalista arranca l'espectador d'un espai transcendental i el situa en l'aquí i ara de la percepció on l'apreciació dels objectes ve condicionada per les condicions ambientals. El minimalisme incorpora l'espai expositiu a la percepció de l'obra d'art, el que va esser vist pel crític Michael Fried com una teatralització de les pràctiques artístiques. La influència del minimalisme en el desenvolupament dels moviments artístics posteriors com l'art natura o l'art conceptual va ser determinant.
Arts visuals i art literalista esquerra|miniatura|Tony Smith, Free Ride, 1962, 6'8 x 6'8 x 6'8 El minimalisme en les arts visuals, de vegades anomenat art minimalista, art literalista, i ABC Art, fa referència a un moviment específic d'artistes que va sorgir a Nova York a principis dels anys seixanta en resposta a l'expressionisme abstracte. Exemples d'artistes que treballen en pintura i que s'associen amb el minimalisme inclouen Nassos Daphnis, Frank Stella, Kenneth Noland, Al Held, Ellsworth Kelly, Robert Ryman i David Smith, Anthony Caro i altres. El minimalisme en pintura es pot caracteritzar per l'ús de la vora dura, les línies lineals, les formes simples i l'èmfasi en dues dimensions. Els artistes minimalistes americans van estar molt influenciats pels primers moviments abstractes europeus. Durant aquell temps, Nova York acollia exposicions d'artistes alemanys de la Bauhaus, constructivistes russos i artistes holandesos de De Stijl. L'abstracció radical va ser inventada per cadascun d'aquests grups, i van animar artistes com Robert Morris, Dan Flavin i Donald Judd a seguir noves trajectòries artístiques. Per tal de proporcionar al públic una reacció instantània i purament visual, aquests artistes van intentar produir art que no tingués referències a res més que a si mateix. Per tal d'exposar els components objectius i visuals de l'art, es van eliminar els components subjectius i gestuals. El minimalisme en escultura es pot caracteritzar per formes geomètriques molt simples, sovint fetes de materials industrials com el plàstic, el metall, l'alumini, el formigó i la fibra de vidre; aquests materials se solen deixar en cru o pintats d'un color sòlid.
El minimalisme va ser en part una reacció contra la subjectivitat pictòrica de l'expressionisme abstracte que havia estat dominant a l'Escola de Nova York durant les dècades del 1940 i el 1950. Insatisfet amb les qualitats intuïtives i espontànies de la pintura d'acció i, en general, de l'expressionisme abstracte, el minimalisme com a moviment artístic afirmava que una obra d'art no havia de referir-se a res més que a si mateixa i havia d'ometre qualsevol associació extravisual.
L'obra de Donald Judd es va exposar el 1964 a la Green Gallery de Manhattan, igual que les primeres obres de llum fluorescent de Flavin, mentre que altres galeries importants de Manhattan com la Leo Castelli Gallery i la Pace Gallery també van començar a exhibir artistes centrats en idees minimalistes.
Minimalisme en les arts visuals en general En un sentit més general, el minimalisme com a estratègia visual es pot trobar en les abstraccions geomètriques dels pintors associats amb el moviment Bauhaus, en les obres de Kazimir Malèvitx, Piet Mondrian i altres artistes associats amb el moviment De Stijl, el moviment constructivista rus i en l'obra de l'escultor romanès Constantin Brâncuși.
El minimalisme com a estratègia formal s'ha desplegat en les pintures de Barnett Newman, Ad Reinhardt, Josef Albers i en les obres d'artistes tan diversos com Pablo Picasso, Yayoi Kusama, Giorgio Morandi. Yves Klein va explorar el concepte mitjançant els seus quadres monocroms el 1949 i va fer la primera exposició privada d'aquesta obra el 1950, però la seva primera exposició pública va ser la publicació del llibre de l'artista Yves: Peintures el novembre de 1954.Hannah Weitemeier, Yves Klein, 1928–1962: International Klein Blue, Original-Ausgabe (Cologne: Taschen, 1994), 15.
Literalisme miniatura|Sense títol de Donald Judd
Michael Fried va anomenar els artistes minimalistes literalistes i va utilitzar el literalisme com a pejoratiu a causa de la seva posició que l'art havia de proporcionar una experiència transcendental amb metàfores, simbolisme i estilització. Segons el punt de vista (controvertit) de Fried, l'art literalista necessita un espectador que el validi com a art: un objecte en una situació només esdevé art als ulls d'un observador. Per exemple, per a una escultura normal, la seva ubicació física és irrellevant, i el seu estatus com a obra d'art es manté fins i tot quan no es veu. Les peces de Donald Judd (vegeu la foto), en canvi, són només objectes asseguts al sol del desert que esperen que un visitant les descobreixi i les accepti com a art.
Disseny, arquitectura i espais miniatura|La reconstrucció del Pavelló Alemany de Ludwig Mies van der Rohe a Barcelona
El terme minimalisme també s'utilitza per descriure una tendència en disseny i arquitectura, en què el tema es redueix als seus elements necessaris. Els dissenyadors arquitectònics minimalistes se centren en l'ús eficaç de l'espai buit, els colors neutres i l'eliminació de la decoració, emfatitzant la materialitat, la tactilitat, la textura, el pes i la densitat. L'arquitectura minimalista es va popularitzar a finals dels anys vuitanta a Londres i Nova York, on arquitectes i dissenyadors de moda van treballar junts a les botigues per aconseguir la simplicitat, utilitzant elements blancs, il·luminació freda i espais amplis amb mobiliari mínim i pocs elements decoratius.
Les obres dels artistes de De Stijl són una referència important: De Stijl va ampliar les idees d'expressió organitzant meticulosament elements bàsics com ara línies i plans. El 1924, Truus Schröder-Schräder va encarregar The Rietveld Schroder House, un precursor del minimalisme. La casa emfatitza les seves lloses, bigues i pilars reflectint la filosofia de De Stijl sobre la relació entre forma i funció. Pel que fa al disseny de la llar, els dissenys minimalistes més atractius no són realment minimalistes perquè són més grans i utilitzen materials de construcció i acabats més cars.
miniatura|330 North Wabash a Chicago, un edifici minimalista de Ludwig Mies van der Rohe
El disseny minimalista ha estat molt influenciat pel disseny i l'arquitectura tradicionals japonesos. Hi ha observadors. que descriuen l'aparició del minimalisme com una resposta a la descarada i el caos de la vida urbana. Per exemple, l'arquitectura minimalista va començar a guanyar força al Japó dels anys vuitanta com a resultat de l'augment de la població del país i la ràpida expansió de les ciutats. El disseny es va considerar un antídot a la presència aclaparadora de trànsit, publicitat, escales d'edificis desordenades i carreteres imponents. L'entorn caòtic no només va ser impulsat per la urbanització, la industrialització i la tecnologia, sinó també per l'experiència japonesa de haver de demolir constantment estructures a causa de la destrucció causada per la Segona Guerra Mundial i els terratrèmols, incloses les calamitats que comporta, com ara els incendis. La filosofia del disseny minimalista no va arribar al Japó a través d'un altre país, ja que ja formava part de la cultura japonesa arrelada en la filosofia zen. Hi ha qui atribueix específicament el moviment del disseny a l'espiritualitat i la visió de la natura del Japó.
L'arquitecte Ludwig Mies van der Rohe (1886–1969) va adoptar el lema Menys és més per descriure la seva estètica.. La seva tàctica era organitzar els components necessaris d'un edifici per crear una impressió de simplicitat extrema: va utilitzar tots els elements i detalls per a múltiples finalitats visuals i funcionals; per exemple, dissenyar un terra que també servís de radiador o una xemeneia enorme que també allotgés el bany. El dissenyador Buckminster Fuller (1895–1983) va adoptar l'objectiu de l'enginyer de fer més amb menys, però les seves preocupacions estaven orientades cap a la tecnologia i l'enginyeria més que no pas cap a l'estètica.
Conceptes i elements de disseny El concepte de l'arquitectura minimalista és reduir-ho tot a la seva qualitat essencial i aconseguir la simplicitat. La idea no està completament exempta d'ornamentació, sinó que totes les parts, detalls i unions es consideren reduïts a un estat en què ningú pot treure res més per millorar el disseny.
Les consideracions per a les essències són la llum, la forma, el detall del material, l'espai, el lloc i la condició humana. Els arquitectes minimalistes no només consideren les qualitats físiques de l'edifici. Consideren la dimensió espiritual i l'invisible, escoltant la figura i prestant atenció als detalls, les persones, l'espai, la natura i els materials, creient que això revela la qualitat abstracta d'alguna cosa invisible i ajuda a la cerca de l'essència d'aquestes qualitats invisibles, com ara la llum natural, el cel, la terra i l'aire. A més, obren un diàleg amb l'entorn circumdant per decidir els materials més essencials per a la construcció i crear relacions entre edificis i llocs.
En l'arquitectura minimalista, els elements de disseny s'esforcen per transmetre el missatge de simplicitat. Les formes geomètriques bàsiques, els elements sense decoració, els materials simples i les repeticions d'estructures representen una sensació d'ordre i qualitat essencial. El moviment de la llum natural als edificis revela espais senzills i nets. A finals del , a mesura que el moviment d'arts i oficis es va popularitzar a Gran Bretanya, la gent va valorar l'actitud de veritat envers els materials respecte a les característiques profundes i innates dels materials. Els arquitectes minimalistes escolten humilment la figura, buscant l'essència i la simplicitat redescobrint les valuoses qualitats dels materials simples i comuns.
Influències de la tradició japonesa