Tabernanthe iboga és una planta que pertany a la família Apocynaceae. Prolifera als boscos de Gabon, Congo i l'oest d'Àfrica. Aquest arbust creix a Gabon i altres països de l'Àfrica central. En la medicina i els rituals tradicionals africans, l'arrel o l'escorça groguenca s'utilitza per produir al·lucinacions i resultats propers a la mort, amb algunes morts. En dosis altes, la ibogaïna es considera tòxica i ha causat comorbiditats greus quan s'utilitza amb opioides o medicaments amb recepta. L'Administració de Control de Drogues dels Estats Units (DEA) inclou la ibogaïna com a substància controlada de la Llei de Substàncies Controlades.

Descripció La T. iboga és originària dels boscos tropicals i prefereix sòls humits a l'ombra parcial. Té fulles estretes de color verd fosc i raïms de flors tubulars en una tija erecta i ramificada, amb fruits groc-taronja que s'assemblen al Bitxo.

Normalment creix fins a una alçada de 2 m, T. iboga pot arribar a créixer fins a convertir-se en un petit arbre de fins a 10 m d'alçada, si es donen les condicions adequades. Les flors són de color blanc groguenc o rosa i van seguides d'un fruit, taronja a la maduresa, que pot ser globós o fusiforme. Les seves arrels de carn groga contenen diversos alcaloides indol, sobretot la ibogaïna, que es troba en la concentració més alta a l'escorça de les arrels. El material de l'arrel, de sabor amarg, provoca un cert grau d'anestèsia a la boca, així com un entumiment sistèmic de la pell.

Morfologia És un arbust d'1 a 1,5 m d'altura, té un làtex copiós, blanc i d'olor desagradable. Les fulles són ovalades, generalment de 9 a 10 cm d'ample i d'un color verd-groc a l'anvers. Les flors creixen amb grups de 5 a 12 flors i tenen una corol·la amb forma de tub, es fa més ampla a la boca. Són de color groc, roses o blanques amb taques rosa. El fruit és ovoide, amb la punta d'un groc ataronjat i es presenta a parells, poden arribar a ser grans com olives.

Etnologia L'arbre d'iboga és fonamental per a les pràctiques espirituals del Bwiti a l'Àfrica Centre-Occidental, principalment al Gabon, el Camerun i la República del Congo, on les arrels o l'escorça que contenen alcaloides s'utilitzen en diverses cerimònies, de vegades per crear una experiència propera a la mort. Els iniciats d'aquesta pràctica espiritual prenen iboga en dosis massives, i de manera més regular es menja en dosis més petites en relació amb rituals i danses tribals que es realitzen a la nit. Utilitzen aquesta arrel pel seu efecte hipnòfug i la seva capacitat d'augmentar la resistència al cansament.

Mentre que en dosis més baixes l'iboga té un efecte estimulant i s'utilitza per mantenir l'alerta durant la caça, en dosis moderades o altes, l'iboga indueix estats semblants a somnis amb visions vívides i al·lucinacions.

Toxicologia La part tòxica de la planta és l'arrel. La ibogaïna pot induir nàusees, vòmits, tremolors i mals de cap. Quan la ibogaïna s'utilitza crònicament, es poden produir episodis maníacs que duren diversos dies, acompanyats d'insomni, irritabilitat, deliris, comportament agressiu i pensaments suïcides, entre altres efectes.

La iboga està prohibida o restringida a Bèlgica, Polònia, Dinamarca, Croàcia, França, Suècia i Suïssa. Als Estats Units, la ibogaïna està classificada per la Llei de substàncies controlades a la llista de drogues de la llista I, tot i que la planta en si continua sense estar catalogada.

Referències

Categoria:Plantes amb efecte al·lucinogen Categoria:Plantes medicinals gencianals Categoria:Apocinàcies