Arianta xatartii és una espècie de mol·lusc gastròpode terrestre família Helicidae endèmica del Pirineu oriental.
Morfologia miniatura|esquerra|Exemplars d'Arianta xatartii al museu d'història natural de Perpinyà miniatura|esquerra|Descripció d'Arianta xatartii al museu d'història natural de Perpinyà El 1834 Joseph Farines esmenta individus amb una closca d'una alçada de 11 mm i d'un diàmetre de 18 mm. En dona la descripció següent a l'edat adulta:
També dona una descripció dels individus joves:
Taxonomia L'espècie va ser descrita el 1834 per Joseph Farines (1792-1864), naturalista originari del departament dels Pirineus Orientals (o sigui Catalunya del Nord), sota el nom d'Helix xatartii. La dedica a un altre naturalista de la mateixa regió, Bartomeu Xatart i Boix (1774-1846), que vivia a Prats de Molló al Vallespir,Farines (Joseph-Nabor, Bonaventure) en d'on provenen els primers exemplars recol·lectats d'aquest cargol gràcies a les seves indicacions, tal com ho assenyala Farines a la seva publicació:Farines, J. N. 1834. Description de trois espèces nouvelles vivantes du Département des Pyrénées-Orientales. - p. 1-8, pl. . Perpignan. (Alzine). (lire en ligne)
El seu nom en francès és Hélice de Gérona,INPN que ve del nom en castellà de la ciutat de Girona, ubicada una mica més al sud al Principat de Catalunya, però fora de la seva àrea de distribució.Primer inclosa el 1834 per Joseph Farines al gènere Helix, l'espècie és desplaçada cap al gènere Arianta. El 2001, el malacòleg neerlandès Edmund Gittenberger considera que Arianta xatartii és una espècia vàlida, abans de fer-ne una subespècie de Arianta arbustorum el 2004, per tornar a validar-la com una espècie després d'haver fet el 2007 una nova anàlisi de les dades disponibles, i prendre en compte la història geològica pròpia del seu hàbitat.
Distribució Arianta xatartii és present a la part del Pirineu situada entre la part superior del Vallespir, vall més meridional del departament dels Pirineus Orientals i de la Catalunya del Nord a l'Estat francès, i l'Alt Empordà, comarca de Catalunya ubicada immediatament de l'altra banda de la frontera. La població principal d'aquesta espècie, difícil d'avaluar, és concentrada sobre un territori d'una superfície de 8 km², sota metres d'altitud, entre Prats de Molló i la Presta i Camprodon. Joseph Farines indica haver trobar els individus més nombrosos sobretot entre Prats de Molló prop de la frontera al coll de les Moles (1432 m), ubicada al sud-est del Coll d'Ares (Pirineu), i a Camprodon sobre el camí de Núria.
Més tard, el 1864, Lluís Companyó explica haver recol·lectat individus a altres llocs propers i sovint ubicats a més de 2000 m d'altitud, especialment cap al Cambra d'Ase, i a la vall d'Eina o la de Llo.Louis Companyo, Histoire naturelle du département des Pyrénées-Orientales, Perpignan, impr. de J.-B. Alzine, 1861-1864, XXXI-448, 939, 942, in-8 (BNF 30262524), p. 442-443
Degut a la seva àrea de distribució molt reduïda, aquesta espècie és inscrita a la Llista Vermella de la UICN dins la categoria vulnerable.
esquerra|miniatura|Distribució d'A. xatartii
Referències
Bibliografia Farines, J. N. 1834. Description de trois espèces nouvelles vivantes du Département des Pyrénées-Orientales. - pp. 1–8, pl. . Perpignan. (Alzine). (llegir en línia) Farines (Joseph-Nabor, Bonaventure) a
Enllaços externs
Arianta xatartii a AnimalBase
Categoria:Helícids Categoria:Caragols de terra