L'escriptura ogàmica, ogam o ogum (en irlandès i anglès, ogham) és un alfabet de l'alta edat mitjana utilitzat principalment per escriure la llengua gaèlica irlandesa primitiva (a les inscripcions "ortodoxes", segles IV al VI dC), i més tard la llengua irlandesa antiga (també anomenada ogham escolàstic, segles VI al IX). Hi ha aproximadament 400 inscripcions ortodoxes supervivents en monuments de pedra a tot Irlanda i Gal·les, a l'oest de Gran Bretanya, la majoria de les quals es troben a les zones meridionals de la província irlandesa de Munster.McManus (1991) is aware of a total of 382 orthodox inscriptions. The later scholastic inscriptions have no definite endpoint and continue into the Middle Irish and even Modern Irish periods, and record also names in other languages, such as Old Norse, (Old) Welsh, Latin and possibly Pictish. See Forsyth, K.; "Abstract: The Three Writing Systems of the Picts." in Black et al. Celtic Connections: Proceedings of the Tenth International Congress of Celtic Studies, Vol. 1. East Linton: Tuckwell Press (1999), p. 508; Richard A. V. Cox, The Language of the Ogam Inscriptions of Scotland, Dept. of Celtic, Aberdeen University ; See also The New Companion to the Literature of Wales, by Meic Stephens, p. 540. Els comtats de Cork i Kerry de Munster contenen el 60% de totes les pedres ogham irlandeses. El nombre més gran d'inscripcions fora d'Irlanda es troba a Sir Benfro, Gal·les.O'Kelly, Michael J., Early Ireland, an Introduction to Irish Prehistory, p. 251, Cambridge University Press, 1989
Morfologia Consisteix en un sistema de línies rectes pensades per ser gravades sobre pedra, metall, os o fusta. En la seua forma més simple, consta de quatre grups de traços o osques; cada conjunt inclou cinc lletres estructurades a partir d'una fins a cinc marques, i se'n creen així vint grafies. Un cinqué grup de cinc símbols anomenat forfeda ('lletres addicionals'), degué ser-ne un desenvolupament posterior.
La majoria de les inscripcions són curtes i consten només de noms. Dels més de 400 epígrafs coneguts, al voltant de 330 són d'Irlanda. Se n'ha trobat també, però, en regions angleses centrals, com Coventry, reforçant la idea d'intercanvi cultural i econòmic durant el primer mil·lenni.
Orígens i ús L'origen de l'alfabet ogam és atribuït, en El llibre de Ballymote, un manuscrit medieval irlandés, a “Ogma, Cara de Sol, fill de Brees”, un dels déus goidèlics (irlandesos) més antics. D'acord amb Llucià ( EC) Ogma era representat com Hèrcules, amb un mall i una capa de pell de lleó. miniatura|444x444px|El llibre de Ballymote Hi ha diverses versions de l'alfabet, amb variació en el nombre de lletres. Macalister suggereix que aquesta versió, amb les lletres extres, és semblant a un alfabet que ell considera anterior, amb influència semita, en què s'escriu de dreta a esquerra, de l'alfabet grec. Aquest alfabet, conegut com el Fornello-Cerveteri, es troba en un parell d'exemples en ceràmiques italianes del .
La pregunta seria si els alfabets ogam són anteriors o no a aquest. Macalister pensa que no, però Graves no hi està d'acord. Al seu parer, hi ha diversos factors que en suggereixen una antiguitat major. Primer: l'ordre de les lletres és diferent entre l'ogam i el grec, i segurament, si l'ogam fos derivat del grec, l'ordre seria el mateix o molt semblant. Segon, les lletres extres s'acumulen al final de l'alfabet ogam i es representen amb símbols molt diferents als de la resta de l'ogam (vegeu més a baix). Els sons que aquestes lletres semblen representar serien sons apareguts més tard en l'evolució del celta. Per exemple, hi ha una lletra per al so P, mentre que la resta de l'alfabet ogam sembla celta-Q, que hi és anterior. Així doncs, aquestes lletres extres fan l'efecte de ser afegits d'un altre abecedari (el grec?) a fi de representar alguns sons nous i simplement agregades a un alfabet ja existent.
Si fos així, l'alfabet ogam seria anterior al . D'aquesta època, però, no es coneix cap exemple escrit.
Això es podria deure a la manera en què l'alfabet s'usava. Juli Cèsar (a la seva Guerra de les Gàl·lies) diu que els druides usaven l'alfabet llatí o grec fins i tot en els seus escrits sagrats per “temor que (el d'ells) arribara a vulgaritzar-se i que la memòria dels savis (o estudiosos) decaiguera”. D'acord amb Graves, Macalister “demostra que l'ogam mai s'usà en inscripcions públiques fins que el druidisme començà a declinar”.
Sembla que els missatges en aquest llenguatge es consideraren una cosa molt reservada. Els exemples que coneixem d'ogam (vint lletres ordenades en cinc grups de quatre) suggereixen que s'usaven per poder comunicar-se secretament fins i tot en públic, assignant valors representatius a certes posicions o gests, per exemple, de les mans o dits. En cròniques celtes posteriors (com ara, el Llibre de Ballymote o el Llibre de Taliesin) es fan referències a Cos-ogham (ogam de la cama) i Sron-ogham (ogam del nas), que suggereixen que tal ús no es restringia a la mà o els dits.
Representació gràfica de l'alfabet miniatura|350px|Representació gràfica de l'alfabet ogam Aquesta representació és estàndard, però generalment és a l'inrevés: les primeres lletres són: B, L, N, etc. (per això alguns l'anomenen Bethluisnion en lloc d'abecedari).
El nom de les lletres correspon en general a noms d'arbres. Com a conseqüència, és també anomenat "alfabet dels arbres". Segons Robert Graves, açò es deu al fet que el sistema d'escriptura ogam es basava en una sèrie de ressonàncies i correspondències el coneixement de les quals es reservava per als savis i en la pràctica significava que saber escriure requeria nivells profunds del cos de coneixement (mitologia, tècnica, ciència, etc.) celta. Aquest costum continua fins al present: el nom de les lletres en irlandés modern encara és el nom d'arbres (i en la majoria corresponen als noms tradicionals).
Lletres, els seus noms i significats
L'ús de l'ogam sembla haver estat considerat un secret, reservat quasi exclusivament per a comunicacions entre els "savis entre els savis" dels celtes (ja sigui els druides o els bards) perquè se suposava que donava accés a secrets profunds. Així, per exemple, fins i tot el nom de les lletres no és donat directament, si no amb una sèrie de kennings (coneixement o endevinalles) que dona a l'estudiant accés a aquest coneixement. Els kennings s'organitzen en Bríatharogam ('Ogam paraula') dels quals es coneixen tres exemples. Els "kenings" es donen en l'original irlandés, amb glossa catalana. A l'esquerra es dona, primer, la lletra que se suposa que hi correspon i, després, el nom. Aquests noms en la majoria són noms d'arbres.
Les cinc lletres del final de l'alfabet són les forfeda o lletres addicionals, desenvolupades molt posteriorment.
Lletra Significat Bríatharogam Morainn mac Moín Bríatharogam Maic ind Óc Bríatharogam Con Culainn ᚁ B Beithe Bedoll féochos foltchainpeu marcit amb pèl fi glaisem cnisla pell més grisa maise malachbellesa de la cella ᚂ L Luis Flama/herba lí súlalluentor de l'ull carae cethraeamic del bestiar lúth cethraealiment del bestiar ᚃ F Fern Vern airenach fíanavantguarda de guerrers comét lachtacontenidor de llet dín cridiprotecció del cor ᚄ S Sail Salze lí ambipal·lidesa d'algú sense vida lúth bechaliment d'abelles tosach melacomençament de la mel ᚅ N Nin Freixe costud sídeestabliment de la pau bág banvanaglòria de dones bág maisevanaglòria de la bellesa ᚆ H Úath Albespí condál cúanmunió de gossades bánad gnúisepal·lidesa de cares ansam aidchemés difícil a la nit ᚇ D Dair Roure ardam dosael'arbre més alt grés sotaírhabilitat de l'artesà slechtam sotaírel'artesania més ben decorada ᚈ T Tinne Grèvol trian roithun terç de la roda smiur gúaileel moll del carbó trian n-airmun terç d'una arma ᚉ C Coll Avellaner caíniu fedaibl'arbre més bell carae blóescamic de les nous milsem fedol'arbre més dolç ᚊ Q Cert Pomer clithar baiscillrefugi d'un [llunàtic?] bríg anduinisubstància d'algú insignificant dígu fethailborrissol de la roba ᚋ M Muin Vinya tressam fedmaeel més fort en l'esforç árusc n-airligproverbi de la matança conar gothacamí de la veu ᚌ G Gort Heura milsiu féraibla pastura més dolça ined ercun lloc adient per a les vaques sásad ilealiment de multituds ᚍ GG Gétal Ginesta/falguera lúth llegoaliment de sangonera étiud midachroba dels metges tosach n-échtocomençament de la matança ᚎ Z Straif Aranyoner tressam rúamnaiel colorant més fort mórad rúnaugment de secrets saigid nélcerca de núvols ᚏ R Ruis Saüc tindem rucciel rubor més fort rúamnae drechenrogiment de cares bruth fergaebrillantor de la ràbia ᚐ A Ailm Avet?/Pi? ardam íachtala queixa més forta tosach frecraicomençament de resposta tosach garmaecomençament de l'avís ᚑ O Onn Freixe/Gatosa congnaid echqui fereix els cavalls féthem sotaíreartesania més fina lúth fían[eina] de bandes de guerrers ᚒ U Úr Bruc úaraib adbaiben cases fredes sílad clandpropagació de les plantes forbbaid ambísudari d'algú sense vida ᚓ E Edad Àlber blanc érgnaid fidarbre amb enteniment commaín caratcanvi d'amics bráthair bethi (?)germà del bedoll (?) ᚔ I Idad Teix sinem fedol'arbre més vell caínem senl'ancià més bell lúth lobair (?)energia del malalt (?) ᚕ EA Ébad ? snámchaín fedala lletra que neda bé cosc lobair[advertiment?] del malalt caínem écoel peix més bell ᚖ OI Óir Or?/Boneter? sruithem aicdesubstància venerable lí crothaesplendor de la forma ᚗ UI Uillenn Colze?/xuclamel? túthmar fidarbre olorós cubat ollgran colze/avantbraç ᚘ IO Iphín Espina?/agrassó? milsem fedoarbre més dolç amram mlaissabor magnífic ᚙ AE Emancholl Avellana bessona? lúad sáethaigqueixa del malalt mol galraigqueixa del malalt
Vegeu també Pictes Llengües cèltiques Alfabet rúnic
Referències
Fonts Robert Graves:The White Goddess, Faber & Faber, Londres, 1948. (Diverses edicions castellanes: Aliança Editorial: "La deessa blanca"). McManus, Damian. 1991. A guide to Ogham. (Maynooth Monograph; 4) Maynooth: An Sagart. ; (en anglés). Robert Macalister.- Secret Languages of Ireland. Celtic Linguistics, 1700-1850 (2000). London; New York: Routledge. 8 volums que inclouen 15 textos originalment publicats entre 1706 i 1844 (en anglés).
Categoria:Pictes Categoria:Gaèlic irlandès Categoria:Alfabets Categoria:Llengües celtes