La història de La Corunya comença amb l'evidència d'assentaments preromans com el del castre d'Elviña. La tribu dels àrtabres eren els pobladors de la zona que comprén la ria de La Corunya o ria del Burg i la ria de Ferrol. Se suposa que la població local mantindria en algun moment relacions comercials amb els fenicis (i cartaginesos) i amb les Illes britàniques per la ruta de l'estany.
Segons Cassi Dió, al 62 ae, una esquadra romana dirigida per Juli Cèsar arriba a l'indret que les fonts clàssiques denominen Brigantium o Brigantum. Aquest és l'esment més antic de la zona, tot i que cal dir que Cassi Dió visqué entre els s. I i II de, i els fets que narra van ocórrer més de 200 anys abans.
Hi ha una disputa no resolta sobre si realment Brigantium fa referència a La Corunya (antics castres com els d'Elviña i Nostián), doncs hi ha estudis que contradiuen aquesta opinió i la situen a l'actual Betanzos (antic Castro de Untia): aquesta és la capital (Flavium Brigantium) d'un extens territori que encloïa el port de Pharum Brigantium, l'actual Torre d'Hèrcules (que al seu torn s'associa amb la llegenda de la Torre de Breogan). La ria de Betanzos en l'antiguitat era navegable fins a l'interior del poble per vaixells de gran importància (deixà de ser-ho a partir de l'edat mitjana per l'augment en la deposició de sediments al seu jaç), i per això és versemblant un esment com aquest:
Al segle II de, els romans edificaren el far conegut hui com la Torre d'Hèrcules, i això mostra la importància del moviment comercial en aquestes aigües. Encara continua funcionant: és l'únic far d'origen romà que queda en peus actiu en tot el món: fou mitificat en diverses llegendes que pretenen explicar l'origen de la ciutat: segons una, Hèrcules alçà la torre sobre el cadàver del seu enemic Gerió, a qui venia perseguint des de Tartessos, i fundà una ciutat, a la manera grega, per concentrar la població disseminada a la zona circumdant (La Corunya seria la primera o la més bella, de la qual Hèrcules s'enamorà); segons una altra llegenda, és la torre que construí l'heroi celta Breogán a la mítica ciutat de Brigantia, per poder veure des de dalt les costes britàniques. També es vol veure en "Coruña" un derivat fonètic de "columna", i això evoca alhora la forma de la torre i les columnes d'Hèrcules (l'estret de Gibraltar, d'on prové tant l'heroi grec com el conqueridor romà), a més dels penya-segats de Cornualla (on es dirigeix la mirada del rei celta).Maurice's Indian Antiquities vol. VI - The British Critic: And Quarterly Theological Review, 1797, vol. 9, pg. 393.
Una teoria més recent de Theo Vennemann (Oberhausen-Sterkrade, 1937), professor emèrit de la Universitat Ludwig Maximilian de Múnic, indica que el topònim Coruña deriva d'una paraula fenícia "Karn", el significat de la qual és 'banya'. Al·ludiria d'aquesta manera a la forma de la península que es forma entre el port i les platges de Riazor i Orzán, dins les quals hi ha la Torre d'Hèrcules. L'explicació etimològica seria la següent: l'esquelet consonàntic de Coruña seria "krn", semblant al que es produeix a Cadis, el nom del qual prové etimològicament de "Gdr", que significa 'fortificació'. Segons això, La Corunya va ser nomenada per navegants anteriors a l'època romana, molt probablement fenicis.Segons aquest professor la forma fenícia «‘a Karn» hauria evolucionat a «Caronium» en l'època romana.lavozdegalicia/03-07-2017
El topònim Brigantium, d'origen celta (l'arrel briga, molt comuna a les ciutats celtes de la península Ibèrica, significa 'lloc alt'), podria no correspondre a l'actual ciutat, i devia representar en l'antiguitat no una localitat, sinó una àrea més àmplia del nord de l'actual província de la Corunya (com la ria de Betanzos o la comarca de Bergantiños).Pierre Malvezin (1903). Dictionnaire des racines celtiques. París: Société Filologique Française.
Claudi Ptolemeu qualificà de "gran port" Brigantium Flavium (la denominació Flavium la relaciona amb la dinastia Flàvia -any 69 al 76-). Pau Orosi indica: Brigantia Callaetiae civitas altissimam Pharum erigit. Aethicus d'ÍstriaAethicus de Istria, autor d'una Cosmographia en l'antiguitat tardana (s. IV o s. VII-VIII): The Cosmograpahy of Aethicus Ister: Text, Translation, and Commentary, ed. Michael W. Herren, Publications of the Journal of Medieval Latin 8 (Turnhout: Brepols, 2011).:en:Aethicus Ister i Estrabó parlen del port Brigantio. L'itinerari d'Antoní recull una Brigantium portuària. La identificació d'aquests testimoniatges com una ciutat o una altra de l'entorn, costanera o situada més a l'interior, ha estat objecte de debat des de molt antic.Gregori Maians, Pare Mariana, Beuter, Pare Risco, Gerónimo Zurita i altres citats en Miguel Cortés, Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana, con la correspondencia de sus regiones, ciudades, etc., á las conocidas en nuestros días, Imprenta Real, 1836, vol. 2, pg. 255-256.
Brigantium persistiria fins a finals del s. X, quan fou destruïda durant les ràtzies d'Almansor pel nord-oest peninsular (la del 997 afectà Braga i Santiago de Compostel·la); als segles anteriors ja hauria sofert els atacs dels vikings o normands (particularment, un desembarcament datat l'any 846). La població se'n traslladà a un lloc més protegit, terra endins, a l'extrem sud de la ria del Burg, l'actual municipi de Culleredo. La localitat desapareix quasi completament dels registres històrics fins que al 1208 Alfons IX n'ordena la refundació i li atorga privilegis econòmics.
Edat antiga miniatura|Els romans van construir la Torre d'Hèrcules al s. II Es coneixen dos assentaments preromans en l'actual municipi de la Corunya, el castre de Elviña i el castre de Nostián.
Els romans arribaren a la zona de la Corunya al 62 ae amb una esquadra comandada per Juli Cèsar en persona segons Cassi Dió; algun autor vuitcentista, però, atribuí a Dècim Juni Brut Galaic la fundació d'un port anomenat Ardobicum CoruniumRichard Ford, Manual para viajeros por España y lectores en casa, Turner, 2012, , pg. 29. Versión original inglesa: A Handbook for Travellers in Spain, 1855, pg. 593. durant una incursió pel sud de Galícia al 136 ae. Si els romans arribaren a la zona, fou, com abans que ells fenicis i cartaginesos (és dubtós que arribessin els grecs, tot i que així ho afirma el periple de Píteas), atrets per les riqueses minerals, tant per les locals com l'estany de les Cassitèrides (illes de difícil identificació, ja que no sembla probable que hi haguera estany a les illes de les ries gallegues a no ser pel comerç, i no hi ha illes més allunyades de la costa fins a les britàniques) o l'or que després s'obtingué de manera massiva a Les Mèdules. La colonització amb finalitats de producció agrícola no responia a les condicions geogràfiques, i potser era més interessant el reclutament de soldats. En tot cas, la romanització hi fou prou profunda com per deixar la petjada en la llengua, la religió i altres trets culturals.
Edat mitjana Dels segles posteriors a l'abandó de l'ocupació romana no hi ha dades escrites. En aquesta fosca època se suposa que la ciutat fou envaïda pels mateixos pobles septentrionals que entraren a la península al s. V.
Durant l'edat mitjana la població caigué sota un fugaç domini àrab, de poca repercussió en aquesta zona. Cal destacar el desembarcament de normands al Far de Brigantium l'any 846. Els continus atacs vikings acaben produint el despoblament de l'enclavament fins que el rei de Lleó Alfons IX n'ordena la refundació i trasllada la població que residia a Burg a la nova vila de la Corunya, i atorga als habitants al 1208 el fur de Benavent. Alfons X els concedeix el privilegi de desembarcar i vendre sal sense pagar imposts, i això dugué prosperitat a la vila, que viu una expansió econòmica per la reactivació del comerç marítim. Es produeix també en aquesta època l'agrupació de gremis per carrers, que segueix palés en la llista de carrers: Forneres, Cordilleria, Peixateria, Cordoneria, etc.
Joan II concedeix a la vila el títol de ciutat el 1446 i autoritza el lliure comerç amb Anglaterra, això dona un nou impuls a la seua capacitat comercial. Els reis Catòlics també realitzen polítiques que n'afavoreixen el comerç, ja que eximeixen de pagar la quintalada a mariners i navegants. La quintalada era un quart de tonell de vi, un moio de sal, cinc milers de sardines i un carro de fusta.
Edat moderna Carles V instal·la a la ciutat la Casa de Contractació per a l'especieria, la qual cosa provoca la construcció del castell de Santo Antón per protegir aquesta nova infraestructura. A més, permet la celebració d'un mercat franc els dissabtes. El mateix rei celebra Corts a la ciutat el 1520 i des del seu port parteix per ser coronat emperador a Alemanya.
Els hospitals de Santo André i el del Bon Succés són els dos centres que hi havia quan arriba a la ciutat l'epidèmia de pesta que assotava tota Galícia i els dos únics que pogueren atendre tots els afectats. miniatura|L'almirall Drake saquejà la ciutat el 1589 Elisabet I d'Anglaterra mantenia una profunda enemistat amb Felip II, i això es traduí en una sèrie de disputes bèl·liques. El 1588 isqué del port de la Corunya l'Armada Invencible cap a l'inesperat desastre al canal de la Mànega. Un any més tard, el 1589 la reina d'Anglaterra envia una esquadra manada per l'almirall Francis Drake a la ciutat. La Corunya s'enfrontà a l'invasor amb l'heroïna María Pita al capdavant. Després de cremar el monestir de San Domingos, el barri de San Tomás i la zona de la peixateria, els anglesos se'n retiraren el 19 de maig. En aquesta època es produeix el trasllat de la Reial Audiència de Santiago de Compostel·la a La Corunya.
Entre els s. XVII i XVIII, les contínues guerres de la monarquia hispànica impliquen un gran augment d'imposts i el reclutament de la població. La ciutat sofreix així un procés de recessió. A la primeria del s. XVII el capità general i governador Diogo das Mariñas milloren les fortificacions de la plaça. Així, es construeix la porta de San Miguel i s'amplia la muralla, i quedant ara a dins el convent de San Francisco i l'Hospital del Bon Succés.
El 1620, Felip III crea l'Escola dels Xics de la Mar amb seu a la Casa de la Moneda. Aquesta escola passaria amb Felip IV a ocupar una part del segon hospital de la ciutat, el de Santo André.
Tres anys més tard, al 1623, Galícia aconseguia representació pròpia en les Corts, i se'n deslligava així de les de Zamora, que era a les que estava vinculada fins a aquest moment.
El 1682 es restaura la Torre d'Hèrcules a càrrec de l'arquitecte Antúnez, i era capità general el duc d'Eceda. La torre estava en estat d'abandó i els cònsols d'Anglaterra, Països Baixos i Flandes en contribuïren a sufragar les despeses de la restauració.
El 1689 l'acord entre les monarquies espanyola i anglesa fixa les ciutats de la Corunya i Falmouth com punts des dels quals s'efectuarà el correu entre tots dos estats.
L'1 de novembre de 1700 moria Carles II, i deixava la corona al duc d'Anjou, Felip V, ja que no tenia successió. En xocar aquesta decisió amb els interessos anglesos, holandesos i portuguesos, comença la Guerra de Successió, en la qual la ciutat torna a sofrir un alça d'imposts i el reclutament de la població durant els 14 anys que dura. En aquests anys s'enfortí novament la defensa de la ciutat i, tot i no rebre cap atac, la guerra li feu un important dany econòmic. La guerra acaba al 1713 i al 1716 es crea la Intendència General de Galícia a la Corunya, que en aquesta època es denominava Hisenda, Guerra i Policia.
La Il·lustració Carles III autoritza el 1778 a tretze ports, entre ells el de la Corunya, a comerciar amb Amèrica.