miniatura|Mapa de Vegueries, incloses la del Penedès i l'Alt Ter LAlt Ter també anomenat Regió de les Conques Altes Catalanes, és una regió i unitat funcional de Catalunya, formada per les comarques d'Osona, el Lluçanès, el Ripollès i possiblement la Garrotxa i el Moianès que es troba a l'entorn del curs alt i mitjà del riu Ter, i candidata a esdevenir vegueria en la futura organització territorial catalana que hauria de substituir l'actual divisió en províncies.
Hi viu una població de 202.334 habitants, segons les dades del 2024 i té una superfície de 2276.3 Km2 comptant amb les comarques d'Osona, el Ripollès i tota la comarca natural del Lluçanès.
És la vegueria catalana on hi ha més suport als partits independentistes segons els percentatges de vot històrics i contemporanis.
Història Històricament, la proposta es basa en la vegueria VI republicana, que unia Osona, el Ripollès i la Baixa Cerdanya, seguint l'eix ferroviari del transpirinenc, proposada el 1933 pel govern republicà. El geògraf Pau Vila i Dinarès (1881-1980) ja en va proposar una variant.
El 2003 s'havia creat també una Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter, per a Osona, el Ripollès i potser la Garrotxa. Tot i això, aquesta plataforma va desaparèixer l'any 2011 després de no haver aconseguit fer que l'Alt Ter fos una vegueria. Algunes persones diuen que les causes de la seva desaparició van ser probablement el seu centralisme a la ciutat de Vic, ja que per culpa d'aquest centralisme, les altres poblacions importants de la regió de l'Alt Ter no estarien gens contentes amb la nova vegueria que centralitzaria tant a Vic.
L'1 de maig del 2015 es va oficialitzar la creació de la comarca del Moianès després d'haver realitzat un referèndum on va guanyar el sí a tots els municipis. En unes declaracions de l'exalcalde de Vic del 2008 aquest obria la porta a que el Moianès també entrés a formar part de l'Alt Ter.
El 3 de maig del 2023, es va oficialitzar la comarca del Lluçanès després d'un referèndum fet l'any 2015 on va guanyar el sí a tots els municipis menys Sant Boi del Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Martí d'Albars, Santa Maria de Merlès i Sant Feliu Sasserra. Aquest ultim poble mencionat si que es va unir oficialment durant unes setmanes a la nova comarca, però per decisió de l'ajuntament, finalment es va tornar a separar. Al contrari del Moianès, el Lluçanès sí que formaria part més fàcilment de l'Alt Ter per raons històriques vinculades amb Osona.
Alguna gent encara diu de que la idea de l'Alt Ter es molt bona per la població, i diuen que perquè l'Alt Ter sigui una vegueria, caldria fer que la vegueria no es centralitzi tot en Vic i posi d'important a altres poblacions com: Ripoll, Manlleu, Torelló, Tona, Taradell, Camprodon o Ribes de Freser.
Vegueria o no Si bé la majoria d'autors ajunten Osona a la regió de la Catalunya Central, en rigor forma una unitat cultural i històrica pròpia amb l'Alt Ter, ja des dels temps de Guifré el Pilós i el Comtat d'Osona, geogràficament cohesionada i sense gaires vincles amb la Catalunya Central estrictament (formada a l'entorn del riu Llobregat), i per tant, per raons històriques i culturals, popularment l'Alt Ter sempre podria ser una vegueria catalana (sense cap imposició administrativa territorial dins de la regió). A vegades s'hi ha inclòs la comarca de la Garrotxa, si bé està més vinculada a les Comarques Gironines.
Les poblacions més importants en són Vic, Manlleu, Roda de Ter, Torelló, Tona, Taradell, Centelles, Ripoll, Campdevànol, Ribes de Freser, Prats de Lluçanès i Camprodon.
Hi han hagut fins i tot idees de fer una vegueria més gran conformada amb les comarques d'Osona, el Ripollès, el Lluçanès, el Moianès, la Garrotxa i fins i tot la Cerdanya de poder conformar una vegueria, però que no sigui amb el nom de l'Alt Ter, i hi han hagut idees com que el nom de la vegueria sigués la Vegueria de les Conques Altes Catalanes.
Geografia Serres, massissos i muntanyes o cims Al nord de l'Alt Ter i de la comarca del Ripollès hi podem trobar un conjunt de massissos i serres del Pirineu amb cims elevats: la Creu de Maians (2.020 m), el Puigmal (2.909,8 m), el Pic de Finestrelles (2.827 m), el Pic d'Eina (2.789 m), el Pic de Noufonts (2.861 m), el Pic de l'Infern (2.869 m), el Pic de Bastiments (2.881 m), el Pic de la Dona (2.702 m), Costabona (2.465 m), i Montfalgars (1.610,8 m). Tots aquests cims mencionats es troben en la línia de la frontera amb la Catalunya Nord i, per tant, amb França.
Més cap al sud de la comarca hi podem trobar una altra alienació de muntanyes, paral·lela a l'anterior. A l'oest de l'alienació hi ha la serra de Montgrony i cap a l'est la Serra Cavallera (Taga, 2.039,9 m).
Seguint més cap al sud hi ha d'altres alineacions muntanyoses paral·leles a les anteriors, totes elles pertanyents als Pirineus. Al sud-oest trobem els rasos de Tubau i la serra de Matamala. Al sud-est hi ha un conjunt de serres que entren en contacte amb la serralada Transversal: serres de Milany i de Santa Magdalena i el Puigsacalm (1.514 m), en el límit amb la Garrotxa. esquerra|miniatura|El Puigmal és el cim més alt de l'Alt TerA la comarca d'Osona a la part nord es troba la Serra de Bellmunt, on hi ha la muntanya mateixa de Bellmunt (1.247 m). A la part nord-oest de la comarca, al Collsacabra, es troba la serra de Cabrera on hi ha la muntanya de Cabrera (1.308 m).
Entre la comarca d'Osona i del Lluçanès hi podem trobar muntanyes com la Miranda (911 m), el Turó de la Creu de Gurb (842 m), on hi ha el Castell de Gurb o Santa Llúcia de Sobremunt (958 m).
Al sud-est de la comarca hi podem trobar la zona natural o el massís del Montseny, on hi ha la muntanya més alta de la comarca d'Osona, el Matagalls (1.697 m).
Zones de l'Alt Ter La comarca del Ripollès és una comarca molt muntanyosa, constituïda per serres separades per valls llargues i profundes i on no hi ha cap plana extensa. Per això cada una d'aquestes valls té una personalitat pròpia, i la comunicació entre elles tradicionalment no ha estat fàcil.
La meitat sud del Ripollès constitueix el que alguns han anomenat el Baix Ripollès, contrada amb muntanyes mitjanes que no són tan altes com les del nord de la comarca, encara que les valls són força profundes, centrada en la vila de Ripoll. Al Baix Ripollès hi podem trobar poblacions com les Lloses, Vallfogona de Ripollès, Campdevànol i la vila de Ripoll.
La meitat nord del Ripollès és format per la Vall de Ribes i la Vall de Camprodon. La Vall de Ribes és centrada a la població de Ribes de Freser. Comprèn les conques del Rigard, que arriba fins a la Collada de Toses, la del Freser, que inclou la Vall de Núria i la del Riu Segadell que arriba a la Collada Verda. La Vall de Camprodon comprèn la capçalera del Ter i la conca del Ritort, riu que s'uneix al Ter precisament a Camprodon.
El nucli de la comarca d'Osona és constituït per la plana de Vic, conca d'erosió oberta en les margues gris-blavenques de la depressió central per l'acció conjunta del riu Ter. Pel nord, tanquen la plana els primers replecs pirinencs -serres de Milany, Bellmunt i Curull-, que s'enllacen pel nord-est amb l'altiplà del Cabrerès, pertanyent a la serralada Transversal.
Per l'est, el curs encaixat del riu Ter separa aquest altiplà del massís prelitoral de les Guilleries, el qual continua amb el del Montseny. Els contraforts occidentals del pla de la Calma (Massís del Montseny) i els cingles de Bertí tanquen la comarca pel sud. Entre aquestes dues formacions muntanyoses, el riu Congost ha obert un estret per on circula la carretera i la línia de ferrocarril que comunica la plana de Vic amb el Vallès i Barcelona. Per l'oest, són els altiplans del Moianès i del Lluçanès els que delimiten perfectament la conca. miniatura|El Riu Ter passant per Sant Quirze de Besora
Rius La regió de l'Alt Ter té aquest nom precisament per alt curs del Riu Ter. El Riu Ter primer neix a Ulldeter, i passa per Vallter 2000. Llavors, el Ter baixa cap a Camprodon i segueix per pobles com Sant Pau de Segúries. Llavors, el riu Ter arriba a la vila de Ripoll, on s'ajunta amb el riu Freser on neix a la Vall de Ribes, a la capçalera del Freser. Ja amb el riu ajuntat amb el Freser, el Ter baixa per La Farga del Bebié per arribar a la comarca d'Osona on passa per pobles com Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Torelló (on s'uneix el riu Ges) i Sant Hipolit de Voltregà. I llavors arriba el punt en el que el riu va un canvi de direcció del sud cap a l'est a la zona de Manlleu i llavors passa per Roda de Ter on s'ajunta amb el riu Gurri (que també s'havia ajuntat abans amb el Mèder). Llavors finalment el riu Ter passa per el Pantà de Sau i passat la presa, el riu surt de la zona de l'Alt Ter seguint el camí cap a Girona i posteriorment a la desembocadura del Ter.
Però, al sud de la comarca d'Osona hi ha un altre riu que no s'ajunta amb el Ter, el riu Congost, on neix a Collsuspina i passa per el sud d'Osona fins al sortir de la comarca per Aiguafreda, per llavors ajuntar-se amb el riu Besós. Però també hi ha un altre riu important localitzat al Lluçanès, la riera de Merlès, on neix a Sant Jaume de Frontanyà i a Les Llosses, passa per Santa Maria de Merlès i llavors surt del Lluçanès per ajuntar-se amb el riu Llobregat.
Clima A la comarca del Ripollès hi ha una gran diversitat de climes. Van des del mediterrani de muntanya mitjana al d'alta muntanya, en relació sobretot amb l'altitud. La influència marítima ja és molt atenuada, i es va perdent a mesura que es va cap a l'oest. Al sector que dona a la Garrotxa, la tendència continental és menor a causa de l'arribada de masses d'aire humides i temperades. esquerra|miniatura|Vista de la Plana de Vic des de Bellmunt Són les que provoquen les pluges abundoses de la part oriental del Ripollès i les que fan que hi hagi extenses fagedes. Al cantó occidental, cap al Berguedà, plou menys, i en el paisatge vegetal dominen les pinedes de pi roig i rouredes de roure martinenc.
Ben diferent és cap a les muntanyes per sobre dels 2000 metres, on les temperatures són sempre més baixes i a l'hivern neva sovint. El paisatge vegetal és constituït sobretot per pinedes de pi negre i prats d'alta muntanya.
Els gràfics del clima de Camprodon ens mostrarien les característiques d'un clima mediterrani de muntanya mitjana, exposat de ple als vents de llevant, molt humits, i on les tempestes d'estiu també es donen sovint.
El clima a la comarca d'Osona és mediterrani continental humit, tot i que als relleus del nord (àrea prepirinenca) i a l'est (Montseny, Guilleries i Collsacabra) la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l'any, però l'hivern és l'estació més seca. Pel que fa a la temperatura, l'estiu és calorós a la Plana de Vic i més fresc a la resta.
L'hivern és fred a tota la comarca, amb inversió tèrmica i boires que afecten sovint la plana. L'amplitud tèrmica és alta al centre i oest de la comarca i només l'estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades. CC-BY-SA-3.0
Vegetació Amb climes i relleus tan variats i contrastats és evident que a la comarca del Ripollès hi hagi una gran diversitat de paisatges vegetals. A grans trets hi ha cinc grans tipus de dominis vegetals que de manera natural ocuparien una superfície notable: rouredes, fagedes, pinedes de pi roig, pinedes de pi negre i prats naturals d'alta muntanya. miniatura|Ginebre és abundant a la comarca del Ripollès Les petites planes i vessants inferiors dominarien les rouredes de roure martinenc i de roure de fulla gran. Les rouredes serien els boscos més
extensos de la meitat meridional del Ripollès i penetrarien força cap a les Valls del Freser i de Camprodon per sota dels 1.300 metres, aproximadament. En els indrets més secs i menys plujosos abunda el roure martinenc, que és el roure més estès per la comarca. També hi podem trobar el roure pènol.