Mikel Zabalza Garate, també conegut com a Mikel Zabaltza Garate, (Orbaizeta, agost de 1952 - caserna d'Intxaurrondo, Sant Sebastià, 26 de novembre de 1985) fou un conductor d'autobusos basc, que morí torturat per la Guàrdia Civil espanyola a la caserna d'Intxaurrondo, després que se'l vinculés erròniament amb l'organització armada ETA.
Orígens L'agost de 1952 nasqué a la localitat navarresa d'Orbaizeta, poble fronterer amb la Baixa Navarra, en una família formada pel Sr. Zabalza i Garbiñe Garate. Fou el major de nou germans: Lourdes, Itziar, Arantza, Iñigo, Patxi, Aitor, Begoña i Idoia. Durant l'adolescència treballà al seu poble com a pastor i, en anys posteriors, en tasques de conservació de monts i com a bomber al servei de la Diputació Foral de Navarra. L'any 1980 trobà feina a Sant Sebastià, a l'empresa municipal Companyia del Tramvia de Sant Sebastià, com a conductor d'autobusos de la línia interurbana entre Errenteria i la capital guipuscoana. Per aquesta raó, es traslladà a viure al barri d'Altza de Sant Sebastià, en un habitatge de protecció oficial que compartí amb el seu cosí Manuel Bizkai. En motiu de l'activitat laboral, s'afilià al sindicat Solidaritat dels Treballadors Bascos (ELA-STV), proper al Partit Nacionalista Basc (PNB).
Detenció i assassinat La nit del 26 de novembre de 1985, agents del Servei d'Informació de la Guàrdia Civil espanyola («Grup roig») el detingueren, juntament amb el seu cosí Manuel Bizkai, a la nova residència de Sant Sebastià, i els traslladaren a la caserna d'Intxaurrondo, dirigida en aquell temps pel general Enrique Rodríguez Galindo. El mateix dia, foren detinguts la seva parella sentimental Idoia Aierbe, al domicili dels seus pares de Sant Sebastià, així com l'estudiant Ion Arretxe a Errenteria, i traslladats igualment a la caserna d'Intxaurrondo. Paral·lelament, a Orbaizeta, foren detinguts dos dels germans de Zabalza, Patxi i Aitor, els quals quedaren en llibertat després de 10 hores. L'actuació succeí en el marc d'una operació antiterrorista després que, el dia abans, ETA hagués comès un atemptat mortal contra dos militars de l'Armada espanyola i un agent de la Guàrdia Civil.
En aplicació de la legislació antiterrorista, Manuel Bizkai, Idoia Aierbe i Ion Arretxe foren traslladat a Madrid després de 72 hores a Intxaurrondo. Un cop passaren 5 dies en dependències policials madrilenyes foren alliberats sense càrrecs ni fiança. Tots tres denunciaren haver patit tortures durant els vuit dies de detenció, sense que aquestes arribessin a prosperar als jutjats. Durant aquells dies, la mare de Zabalza, veient que tots els seus detinguts estaven en llibertat menys el seu fill, s'apropà a la caserna i a l'hora de preguntar per la seva situació, el guàrdia civil de la porta li respongué que si havia perdut un fill, anés a «objectes perduts». Anys més tard, l'any 2016, aquella resposta cínica donà nom a un reportatge sobre el cas.
Davant la incertesa general sobre la localització de Zabalza, les autoritats responsables de la seva custòdia policial anunciaren que s'havia escapat quan estava sent dirigit de matinada cap a un presumpte zulo d'ETA, que mai va ser localitzat. El lletrat de la Guàrdia Civil, Jorge Argote, realitzà una roda de premsa per a expressar la versió oficial dels fets. Segons aquesta versió, Zabalza saltà al riu Bidasoa, al seu pas pel poble d'Endarlatsa, al municipi de Lesaka, quan es desempallegà dels tres agents que l'escortaven i s'escapolí per un forat de la paret del túnel de l'antiga via del tren miner, que en aquells moment creuaven. A partir d'aleshores, per tal de trobar-lo, es desplegà a la zona boscosa un nombrós dispositiu de recerca encapçalat per la Creu Roja de Sant Sebastià. Mentre se succeïren les mobilitzacions als carrers de Sant Sebastià i Pamplona exigint respostes a la desaparició, el ministre de l'Interior espanyol José Barrionuevo mantingué en ferm la versió oficial i insistí que apareixeria amb vida. Pel que fa a la família Zabalza, la seva germana Lourdes, explicà que «la Guàrdia Civil ens feu creure que en Mikel estava viu, que s'havia fugat a Iparralde».
No obstant, el 15 de desembre, vint dies després de la seva detenció, el seu cadàver aparegué amb les mans emmanillades, al llit fluvial del tram del Bidasoa on presumptament desaparegué. Fou precisament en aquest indret on la gent l'havia buscat gairebé a diari i Creu Roja havia aturat la cerca el dia abans. La troballa la feren agents del Grup Antiterrorista Rural (GAR) de la Guàrdia Civil, quan a les 13:15 hores veieren un cos humà al riu. El delegat del Govern espanyol a Navarra, Luis Roldán, fou advertit a les 13:50 hores i, a continuació, informà a la família mitjançant una trucada telefònica a Orbaizeta que contestà la seva germana Lourdes. Davant la consternació de la notícia, preguntà «segur que és el meu germà?» i Roldán respongué taxativament «Qui serà sinó!». Responsables de la Creu Roja del Mar, presents en les tasques de cerca al riu, quedaren estranyats que l'haguessin trobat a 150 metres de la vertical del túnel ja que «férem un rastreig exhaustiu inspeccionant el terreny pam a pam i fins i tot revisant-lo diverses vegades. El cos d'un ofegat en un riu triga a sortir a la superfície, per regla general, entre nou i dotze dies, que és el termini en què comença la descomposició i l'alliberament dels gasos que actuen de flotador». La notícia aplegà a nombrosos veïns fins al túnel però no pogueren acostar-se fins al punt on es trobava el cos de la víctima. A les 16 hores, el jutge de Pamplona Fermín Zubiri certificà la mort i membres de la Creu Roja col·locà el cadàver dins d'un fèretre després de retirar-lo del riu. El cadàver de Zabalza responia a una descripció sense senyals de descomposició, amb el rostre congestionat, el ventre inflat i les mans emblanquides per les manilles. Pel que fa a la vestimenta, duia uns pantalons corporatius de xofer de la companyia de tramvies de Sant Sebastià, una camisa de quadres vermells i negres, i unes sabatilles esportives de color negre.
Autòpsia i reaccions La primera autòpsia del cadàver la realitzà el metge forense Luis Concheiro entre les 20:15 hores i les 23:25 hores del 15 de desembre a Pamplona. A l'expectativa dels resultats oficials previstos dos o tres dies després, els indicis observats apuntaren a la mort de Zabalza per ofegament, car el seu cos tenia una textura esponjosa, portava molts dies submergit en aigua i, a primera vista, no presentava símptomes externs clars de maltractes o lesions al cervell, més enllà d'una antiga cicatriu en un costat, seqüela probable d'alguna de les tres operacions quirúrgiques que es feu en els darrers dos anys. Segons els experts mèdics que tractaren amb el cos de la víctima, el fet que tingués aigua als pulmons prova que morí en immersió i no abans.
Dels resultats de la primera autòpsia, una de les dades que fonamentà la tesi del relat oficial fou la presència de taladrina a la sang i a l'estòmac de la víctima. Ara bé, l'existència d'aquest contaminant molt comú al Bidasoa en un índex 10 vegades superiors al que generalment hi havia al riu feu sospitar als analistes i donà ales a la hipòtesi que Zabalza hagués patit la injecció de taladrina o aigua contaminada del riu. També resultà altament qüestionat el fet que el cos, després de passar 20 dies a l'aigua tal com apuntà l'informe forense, no presentés cap desgast ni agressió per part de la fauna de la zona.
L'informe d'una segona autòpsia, a càrrec dels metges forense del Jutjat d'instrucció número 1 de Sant Sebastià, Carmen Baigorri i Luís Miguel Querejeta, qüestionà la versió oficial de la mort per ofegament al riu perquè el cos, en comptes d'estar intacte, hauria d'haver presentat lesions per arrossegament per l'aigua o mossegades de peix. Una altra dada significativa fou que el cos contenia 60-70 diatomees per mil·lilitre a la roba, a la sang del ventricle dret i al contingut gàstric, quan els índexs d'aquesta alga microscòpica al tram del riu eren de 7 per mil·lilitre.
A la tarda del 15 de desembre, poc després de conèixer-se l'aparició del cos de Zabalza, els seus companys de feina deixaren de fer funcionar els transports urbans de Sant Sebastià com a mostra de dol. El mateix dia, a Orbaizeta, s'oficià una missa en record seu i es resà un rosari en homenatge a la víctima. Pel que fa a la seva presumpta militància a ETA, tant l'organització armada basca com el ministre José Barrionuevo, negaren la seva pertinença o col·laboració. Posteriorment, la mort de Zabalza provocà la convocatòria d'una vaga general al País Basc amb un suport massiu als centres de treball. La mobilització rebé el suport d'Herri Batasuna (HB), Moviment Comunista d'Euskadi (EMK), Auzolan, Jarrai, Convergència d'Esquerra Sindical-Coordinadora Unitària de l'Esquerra Sindical (ESK-CUIS), Comissions d'Obrers Patriotes (LAB), Confederació Nacional del Treball (CNT), Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Basc (STEE-EILAS), Partit Comunista d'Euskadi, Euskadiko Ezkerra i la Central Sindical Independent (CSI). En sentit contrari, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Unió General del Treball (UGT) i Coalició Popular desqualificaren la protesta. Mayor Oreja, líder d'aquest darrer partit, titllà els vaguistes de «covardia i irresponsabilitat», tot i que la policia arribà a carregar amb barres de ferro contra els treballadors en vaga. Al seu torn, el diari Egin publicà la notícia amb el titular «La vaga general de protesta a Euskadi es va enfrontar a una intervenció policial més brutal que mai».
En relació al cas, l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA) redactà un informe intern, datat el 13 de gener de 1986, amb el títol «La mort d'un presumpte terrorista podria causar un contraatac d'ETA». El document comença fent referència a la gran mobilització popular que generà el cas descrivint, a continuació, els detalls de la detenció i cinc línies més que estan ratllades amb la indicació al marge de «B3». Aquesta marca alfanumèrica fa referència a una de les dues excepcions de la llei d'informació que obliga als serveis d'intel·ligència estatunidenca a publicar els informes passat un període. Concretament l'indicatiu «B3» s'aplica a aquella informació susceptible de posar en perill als seus agents o dificultar les relacions diplomàtiques amb tercers països.
Al llarg dels anys, tant la germana Lourdes Zabalza como el metge forense Paco Etxeberria rebutjaren la versió del relat oficial. Mentre que la Lourdes destacà que el seu germà no sabia nadar i que, per tant, no tenia cap sentit que s'intentés escapar tirant-se a l'aigua i amb les mans emmanillades, Paco Extebarria emfasitzà en la importància de l'escenari del desenllaç segons el qual, després d'haver-lo estudiat amb deteniment, «és impossible que ell, estant emmanillat, s'hagués llençat per aquell forat del riu Bidasoa», tot afegint que «se'ls hi anà de les mans i feren un nyap», al·ludint a la constatació general de que Zabalza morí torturat.
Segons el diari El Mundo, alguns testimonis afirmaren que el jove navarrès fou sotmès a un intens interrogatori i morí per culpa de les tortures infligides amb el mètode de la «banyera», consistent en submergir el detingut en una banyera plena d'aigua, deixant-lo gairebé sense respirar, amb l'objectiu d'arrencar-li una declaració. En aquest sentit, Manuel Bizkai manifestà que «des de la meva posició podia sentir els sorolls que feia en Mikel, els vòmits, com si s'estigués ofegant. Ell estava dèbil perquè s'estava recuperant d'una operació recent. Quan s'assabentaren de que era conscient del què li estaven fent al meu cosí, em traslladaren a un altre lloc i augmentaren el volum de la ràdio perquè no el sentís». Així mateix, Idoia Aierbe explicà que, durant la detenció a Intxaurrondo, pogué veure en una civera el cos d'algú amb una complexió física com la de Zabalza.
Judici