José Menese Scott (La Puebla de Cazalla, Sevilla, 3 de desembre de 1942-ibídem, 29 de juliol de 2016) va ser un cantaor de flamenc andalús. miniatura|Templete de José Menese a Madrid Inicis Menese es va criar al seu poble natal de La Puebla de Cazalla, on el seu pare exercia l'ofici de sabater. Va començar cantant en la seva localitat natal com a aficionat, en locals com el Bar Central.

En 1959, Antonio Mairena li presenta en el seu debut al Cine Carretería d'Osuna. A principis dels anys 60 va ser presentat en el món cultural madrileny pel pintor Francisco Moreno Galván, també originari de La Puebla de Cazalla. Posteriorment va passar a formar part de l'elenc d'artistes del conegut tablao flamenc Zambra.Triste y Azul - José Menese.

Temàtica i estil La relació de Menese amb Moreno Galván va ser molt prolongada, i va ser aquest qui va crear la major part de les lletres dels seus discos posteriors. El contingut d'aquestes lletres, amb un profund contingut social i, en algunes ocasions, també polític, li va guanyar l'enemistat de les autoritats del règim franquista, si bé aquestes mai van trobar excusa en les cuidades lletres de Moreno Galván per a exercir-hi la censura.La Dinamo - José Menese. «Sigo luchando por mantener el flamenco puro con toda la dignidad del mundo.» De aquestes lletres destaquen, entre d'altres, «Qué bien me suena tu nombre», on es denuncia el mal ús de la paraula guerriller per part d'un grup terrorista d'ultradreta de finals del franquisme conegut com a Guerrillers de Crist Rei:

A José Menese se'l va considerar com l'hereu natural de Antonio Mairena, si bé Menese ha aconseguit desprendre's de qualsevol influència estilística per a desenvolupar el seu propi estil en el cant flamenc, la qual cosa unida a una veu clara i estripada, l'han convertit en un dels cantaors flamencs de més importància del .500 aniversario de la Universidad de Sevilla - Concierto de José Menese y Antonio Carrión.

Malgrat no pertànyer a l'ètnia gitana, José Menese fa gala d'una potent veu els matisos de la qual recorden als grans cantaors gitanos, especialment Antonio Mairena. Menese és un cantaor ortodox que sempre ha respectat els esquemes clàssics del flamenc, rebutjant en el seu repertori innovacions com les que altres artistes han introduït en el cant de finals del . Malgrat això, ha estat el primer artista flamenc a portar el cant a escenaris com el Teatre Olympia de París (1973 i 1974) o fins i tot a l'Auditori Nacional de Música de Madrid (1991).De Flamenco.com - José Menese

Premis i reconeixements 1965 - Premi d'Honor "Tomás el Nitri" del Concurs de Cant Flamenco de Córdoba 1966 - Siguiriyas de Marbella 1967 - Premi de Mairena de Alcor 1968 -Popular del Diario Pueblo -Premi Ondas de la SER -La Saeta de Oro de RNE 1971 -La Saeta de Oro d'Almeria Trofeo Lucas López 1974 - Prem Nacional al Cante de la Cátedra de Jerez 1987 - Premi Cabal de Plata, per votació popular, de RNE 1992 - Compás del Cante 1996 - Menció especial dels Premis Ondas 1997 - Guardó Flamenc Calle de Alcalá i "Patriarca del Cante"

Discografia 1963 - José Menese 1964 - Saetas 1964 - José Menese 1965 - José Menese 1965 - Cantes de José Menese 1967 - José Menese 1967 - Cantes flamencos básicos 1968 - Menese 1969 - La Mariana 1970 - Saetas de oro 1970 - Renuevos cantes viejos 1971 - Cuando llegará el momento 1971 - Romance de Juan García 1971 - Cantes para el hombre nuevo 1974 - Los que pisan la tierra 1975 - Theâtre de l'Olympia 1975 - Soleares del que nunca fue a Granada 1975 - Festival flamenco gitano, vol 2 1976 - La palabra 1978 - Andalucía 40 años 1981 - Mi cante a la esperanza 1982 - Ama todo cuanto vive 1985 - Cantes de ida y vuelta 1987 - Puerta Ronda 1990 - Les voix d'Itxassou (by Tony Coe, Jose Menese sings "Hasta Siempre Commandante") 1993 - El viento solano 1994 - Arte flamenco 1995 - Recital Teatro Albéniz, 30 años de cante 1995 - En el Albéniz 1997 - El Flamenco Vive 1997 - A mi madre Remedios 2000 - A Francisco 2002 - La pureza del cante 2005 - A mis soledades voy, de mis soledades vengo

Bibliografia José Menese, Biografía Jonda. García Gómez, Génesis. Ed. Aguilar. 1996.

Referències

Categoria:Cantants de la província de Sevilla Categoria:Guanyadors dels premis Ondas Categoria:Morts a Andalusia Categoria:Morts el 2016 Categoria:Nascuts el 1942