miniatura|Percentatges nacionals d'emissions de CO₂ el 2015 Neutralitat de carboni, neutralitat del carbó, neutralitat climàtica o petjada de carboni zero és un terme que es refereix a aconseguir emissions de diòxid de carboni netes iguals a zero equilibrant la quantitat de diòxid de carboni alliberat a l'atmosfera amb una quantitat equivalent retirada de l'atmosfera o fixada per plantes, o comprant els suficients crèdits de carboni. El terme «neutralitat de carboni», o neutre en carboni, s'utilitza en el context de processos associats amb l'emissió de diòxid de carboni, com ara transport o producció d'energia amb combustibles fòssils (carbó, petroli o gas natural).
Cal aclarir que en el context de canvi climàtic, energia, atmosfera, etc., quan es diu carboni, en general s'està parlant de diòxid de carboni (CO₂), un compost químic, gasós a temperatura ambient; mentre que en altres contextos (biologia, química orgànica), quan es diu carboni, s'al·ludeix a un element químic, el sisè de la taula periòdica, de símbol C, i amb propietats totalment diferents a les del CO₂.
El concepte de neutralitat de carboni pot ampliar-se per incloure altres gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) mesurats en termes de la seva equivalència amb el diòxid de carboni (CO2e) —l'impacte que un GEH té en l'atmosfera expressada en la quantitat equivalent de CO₂. Per exemple, el metà produeix un efecte hivernacle 21 vegades superior al CO₂. Per tant, si unes emissions consten d'una tona de CO₂ i una tona de metà, sumaran 22 tones de diòxid de carboni equivalent (CO₂e).
El terme climàticament neutre (en anglès climate neutral) reflecteix la inclusió d'altres GEH. Encara que el CO₂ és el més abundant, uns altres GEH regulats pel Protocol de Kyoto són el metà (CH₄), òxid de nitrogen (I) (N₂O), hidrofluorocarbonis (HFC), fluorocarburs (PFC) i hexafluorur de sofre (SF₆). Els termes «neutralitat de carboni» i «climàticament neutre» s'utilitzen indistintament en aquest article.
La millor pràctica per a les organitzacions i individus que busquen ser neutres en carboni suposa, primer, reduir o evitar tantes emissions de GEH com sigui possible, de manera que després només necessitin compensar les emissions inevitables. La neutralitat generalment s'obté de dues maneres:
Utilitzant solament energies renovables, que no produeixen diòxid de carboni (això també es diu economia baixa en carboni, economia descarbonitzada o economia postcarboni). Compensació de carboni (carbon offsetting): es paga altri per capturar i emmagatzemar el 100 % del diòxid de carboni emès a l'atmosfera –per exemple reforestació– o es financen projectes que haurien de portar a prevenir futures emissions, o es compren crèdits de carboni, que, en la pràctica, són drets per emetre GEH. N'hi ha un nombre limitat al mercat d'emissions. Si algú els compra, i no emet aquests GEH, la quantitat de GEH emesa es veurà reduïda en aquesta quantia. La pràctica d'aquestes compensacions ha rebut algunes crítiques.
El terme carbon neutrality (neutralitat de carboni) va ser la paraula de l'any 2006 pel New Oxford American Dictionary.
Procés La neutralitat de carboni s'obté normalment amb els següents passos. Poden variar depenent de si els donen individus, empreses, organitzacions, ciutats, regions o països.:
Compromís En el cas d'individus és probable que la decisió sigui directa, però per a conjunts més complexos, normalment requereix lideratge polític en el nivell més alt i ampli acord popular sobre la validesa de l'esforç.
Còmput i anàlisi Quantificar i analitzar les emissions que s'han d'eliminar, i les opcions per fer-ho, és el pas crucial del procés, perquè permet fixar les prioritats per a l'acció –des dels productes que es compren (uns tenen major petjada de carboni que uns altres) fins a la producció d'energia, la seva utilització i el transport– i començar a mesurar el progrés. Això pot aconseguir-se a través d'un inventari de GEH que contesti a preguntes com:
Quines operacions, activitats, unitats haurien d'incloure's? Quines fonts haurien d'incloure's (vegeu la secció Emissions directes i indirectes)? Qui és responsable de quines emissions? Quins gasos haurien d'incloure's?
Per als individus, les calculadores de carboni poden simplificar la tasca agrupant un inventari de les seves emissions. Típicament mesuren el consum d'electricitat en kWh, la quantitat i tipus de combustible utilitzat per a calefacció i aigua calenta, i quants quilòmetres condueix l'individu en el seu cotxe, vola i munta en altres vehicles. Els individus també poden establir diversos límits en el sistema on es mouen, per. ex. emissions personals de GEH, emissions del seu habitatge, o per quina empresa treballen. A Internet estan disponibles moltes calculadores de carboni, que varien significativament en la seva utilitat i els paràmetres que mesuren. Algunes només tenen en compte els cotxes, avions i energia domèstica. Altres cobreixen també els residus domèstics o l'oci.
En algunes circumstàncies es marca com a objectiu anar més enllà de la neutralitat en carboni (normalment després de cert temps emprat per aconseguir-la) i començar a reduir el diòxid de carboni en l'atmosfera, en lloc d'acontentar-se només amb no augmentar-lo. Perquè encara que alguns individus, empreses o països redueixin les seves emissions, fins i tot molt, la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera continua creixent, i el 2017 ha arribat a les 405 parts per milió (ppm), superant el nivell de les 400 ppm que els científics consideren perillós (perquè pot donar lloc a esdeveniments catastròfics).
Acció Per començar a dirigir-se cap a la neutralitat climàtica, les empreses i les administracions locals poden utilitzar un sistema de gestió mediambiental (EMS per les sigles en anglès) o de sostenibilitat establert per l'estàndard internacional ISO 14001 (desenvolupat per l'Organització Internacional de Normalització, ISO per les sigles en anglès). Un altre marc EMS és EMAS, el sistema europeu de gestió i auditoria ecològiques, utilitzat per nombroses companyies de la UE. Moltes autoritats locals apliquen EMS a determinats sectors de la seva administració, o fins i tot certifiquen (és a dir, fan examinar per un auditor independent) amb algun d'aquests estàndards totes les seves operacions.
Reducció Un dels arguments més sòlids per reduir les emissions de GEH és que s'estalvia diners. Quan els preus de l'energia emprenen algun dels seus freqüents cicles alcistes (sovint impulsats per una elevació del preu del petroli), resulta més car viatjar, escalfar i il·luminar habitatges i centres de treball, així com mantenir en funcionament una economia moderna. De manera que és de sentit comú i sensat per al clima utilitzar l'energia tan sòbriament com sigui possible.
Exemples d'accions per reduir les emissions de GEH són:
Limitar el consum energètic i les emissions del transport (utilitzant -en comptes del vehicle privat- bicicletes, transport públic o els propis peus, evitant volar amb avió, emprant vehicles de baix consum), així com d'edificis, equips, animals i processos. Obtenir electricitat i altres energies (per exemple, tèrmica, d'una instal·lació solar tèrmica) d'una font d'energia renovable, ja sigui directament per l'usuari final de l'energia (com instal·lant panells fotovoltaics a la teulada de casa), ja seleccionant un subministrador d'energia verda certificat. Un altre mètode proposat és utilitzar combustibles alternatius de baixes emissions, com ara biocombustibles sostenibles, però resulten polèmics perquè poden redundar en un augment net de les emissions, a més d'un increment del preu dels aliments i de la desforestació.
Compensació L'ús de compensacions de carboni pretén neutralitzar cert volum d'emissions de GEH finançant projectes -com plantar arbres- que haurien de fer minvar les emissions en un altre lloc. Sota la premissa «primer redueix el que puguis i després compensa la resta», es pot aconseguir la compensació recolzant un projecte de carboni responsable, o comprant compensacions de carboni o crèdits de carboni.
La compensació de carboni és també una eina per a diverses autoritats locals en el món.Kebe A., V. Bellassen & A. Leseur (2011) "Voluntary carbon offsetting by local authorities: practices and lessons" Climat report n.29, CDC Climat
El 2015, la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), seguint el mandat del comitè executiu del Mecanisme de desenvolupament net, va llançar un lloc web específic (veure-ho a sota, en Enllaços externs) on organitzacions i companyies, però també individus, poden compensar la seva petjada de carboni amb l'objectiu d'implicar a tothom en la promoció de la sostenibilitat.
La compensació es veu de vegades com un assumpte polèmic i parcial (qui parla d'ella pertany a un determinat bàndol). Per exemple, James Hansen descriu la compensació com "indulgències modernes, venudes a una opinió pública cada vegada més conscient de les emissions, per absoldre els seus pecats climàtics". Les indulgències són un mecanisme de l'església catòlica per eximir de les penes temporals que comporten els pecats. El seu abús, molt criticat, va donar lloc, juntament amb altres factors, al cisma protestant.
Avaluació i repetició Aquesta fase inclou l'avaluació dels resultats i recopilació d'una llista de millores proposades, amb els resultats documentats i informats, de manera que l'experiència de què funciona (i què no) es comparteix amb els que li poden donar bon ús.
Finalment, amb tot completat, el procés de neutralitat de carboni torna a començar, incorporant aquesta vegada les lliçons apreses. La ciència i la tecnologia avancen, la normativa (per exemple, sobre emissions) es torna més estricta i els estàndards demandats per la població s'eleven. Així que el segon cicle anirà més enllà que el primer, i el procés continuarà, cada fase successiva construint i millorant sobre l'anterior.
Emissions directes i indirectes Per ser considerada neutre en carboni, una organització ha de reduir la seva petjada de carboni a zero. Determinar què s'inclou en la petjada de carboni depèn de l'organització i els estàndards que segueix. Generalment, les emissions directes han de ser reduïdes i compensades completament, mentre que les emissions indirectes per l'electricitat adquirida poden ser reduïdes comprant una part d'aquesta electricitat a una companyia que la generi amb energies renovables. Si l'organització compra només electricitat generada amb energies renovables, llavors elimina les seves emissions indirectes.
Les emissions directes inclouen totes les resultants de la fabricació, els vehicles de l'organització, els viatges que reemborsi, el bestiar (per exemple cada vaca allibera entre 113 i 189 litres de metà diaris) i qualsevol altra font que és directament controlada per l'organització. Les emissions indirectes inclouen totes les que resulten de l'ús o compra d'un producte. Per exemple, les emissions directes d'una aerolínia són totes les generades pel querosè que cremen els seus aparells, mentre que les emissions indirectes inclouen la fabricació i desballestament dels avions, tota l'electricitat utilitzada per operar l'oficina de l'aerolínia, i les emissions diàries dels empleats en els seus trajectes d'anada i tornada a la feina. En un altre exemple, una companyia elèctrica que operi centrals tèrmiques de carbó, fuel o gas natural té una emissió directa de GEH, mentre que l'oficina que compra el seu electricitat el considerarà una emissió indirecta.
Simplificació d'estàndards i definicions