Les eleccions legislatives d'Israel de 2020, les vint-i-tresenes de l'Estat d'Israel, foren convocades per a elegir els diputats de la Kenésset, el parlament israelià, per a un mandat de quatre anys. Se celebraren el 2 de març de 2020. Foren les terceres eleccions en menys d'un any a causa de la incapacitat per a formar govern.
Context miniatura|El primer ministre Binyamín Netanyahu durant un acte electoral el gener de 2020|esquerra Després de les eleccions legislatives d'Israel de setembre de 2019, el President d'Israel Reuven Rivlin encarregà la formació de govern a Binyamín Netanyahu, que era primer ministre i candidat del Likkud. Tot i que el Likkud havia estat el segon partit més votat, per darrere de la coalició Blau i Blanc liderada per Benny Gantz, Netanyahu tenia més suports a la Kenésset. El 21 d'octubre, Netanyahu admeté que havia estat incapaç d'aconseguir el suport dels 61 parlamentaris necessaris i el president Rivlin encarregà a Gantz que intentés aconseguir els suports necessaris per a formar govern. El 20 de novembre, arribats al final del termini que tenia per a formar govern, Gantz també fou incapaç d'aconseguir el suport de la majoria. Començà llavors un període de 21 dies en els que qualsevol diputat podia liderar un govern si aconseguia el suport de la majoria absoluta de la Kenésset. El 21 de novembre, la fiscalia d'Israel acusà formalment Netanyahu de frau, suborn i abús de confiança en tres casos de corrupció. Aquest fet dificultava encara més la formació de govern perquè Gantz sempre havia dit que una de les condicions per a formar un govern d'unitat amb el Likkud era que Netanyahu no en formés part per les acusacions de corrupció que requeien sobre d'ell. Finalment, l'11 de desembre expirà el termini sense que el parlament hagués elegit cap primer ministres i es convocaren eleccions per al 2 de març de 2020.
Yair Lapid, de la coalició Blau i Blanc anuncià que renunciava a l'acord amb Benny Gantz pel qual rotarien com a primer ministre en cas que el seu partit aconseguís la presidència del govern, ço que significava que Gantz seria l'únic candidat a primer ministre de la coalició.
El comitè central del Likkud aprovà el 12 de setembre la celebració d'unes eleccions primàries el 26 de desembre per a escollir el líder de la llista electoral. Les primàries se celebraren el 26 de desembre i Netanyahu aconseguí el 72,5% dels vots per un 27,5% de vots al seu rival Gideon Sa'ar. Era la primera vegada que Netanyahu havia de passar per unes primàries per a ser cap de llista del Likkud.
Naftali Bennett de la Nova Dreta anuncià el 25 de novembre que, en cas que hi hagués noves eleccions, es presentarien en solitari. En les anteriors eleccions s'havia presentat en la llista Yamina conjuntament amb La Llar Jueva i Tkuma). Ayelet Shaked anuncià el 19 de desembre que formaria part de la candidatura de la Nova Dreta ocupant el segon lloc de la llista. La Llar Jueva (que també havia format part de la coalició Yamina) i Otzma Yehudit feren públic el 20 de desembre un acord pel qual es presentarien en coalició i demanaven a Tkuma que se'ls unís. El dirigent de Blau i Blanc Yair Lapid va considerar desafortunat l'acord i acusà Otzma Yehudit de ser racista i antijueu. «La decisió de La Llar Jueva de presentar-se amb Otzma Yehudit és una desgràcia pel sionisme religiós. La Llar Jueva ha perdut el dret de parlar de valors jueus», afirmà Lapid. En cas que finalment Tkuma s'unís a la coalició, tornarien a ser els tres partits que es presentaren com a Unió de Partits de Dreta a les eleccions d'abril de 2019. El 14 de gener es va anunciar una llista conjunta entre la Nova Dreta i Tkuma, després del fracàs de les negociacions entre Tkuma i La Llar Jueva. Aquests dos partits també van demanar a la Llar Jueva que s'unís a la coalició. Peretz, líder de La Llar Jueva insistí que no abandonaria l'acord al qual havia arribat amb Otzma Yehudit, tot i que al final el va trencar i juntament amb la Nova Dreta i Tkuma tornaren a formar l'aliança Yamina. miniatura|Donald Trump, president dels Estats Units d'Amèrica, amb el primer ministre d'Israel Binyamín Netanyahu durant la presentació del Pla de pau de Trump|esquerra El Partit Laborista i Guéixer anunciaren el 15 de desembre que mantindrien al seva aliança de cara a les noves eleccions. El 12 de gener anunciaren que es presentarien conjuntament amb Mérets, partit que reservà un dels seus llocs a la llista per a Yair Golan del Partit Democràtic d'Israel, que en les anteriors eleccions havia format part amb Mérets de la candidatura Unió Democràtica. En canvi, el Moviment Verd, també part de la Unió Democràtica, no formava part d'aquest acord. La seva líder, Stav Shaffir ja havia anunciat el 19 de desembre que es presentaria en solitari a les eleccions i acusava el Mérets d'haver trencat els acords i estar immers en batalles internes. Shaffir havia rebutjat el cinquè lloc que li oferiren a la llista de la Unió Democràtica, que seria l'onzè lloc a la llista conjunta amb el Partit Laborista i Guéixer. Finalment, el 15 de gener Shaffir anuncià que el Moviment Verd no es presentaria a les eleccions.
El 28 de gener de 2020, el president dels Estats Units d'Amèrica Donald Trump presentà el pla Pau per a la prosperitat: una visió per a millorar la vida del poble palestí i israelià, més conegut com a Pla de pau de Trump, una proposta d'un tractat de pau amb la intenció de resoldre el conflicte arabo-israelià. El va donar a conèixer formalment el pla en una conferència de premsa de la Casa Blanca juntament amb el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu. Cap representant palestí no hi fou convidat.
A causa de l'epidèmia per coronavirus es van habilitar punts de votació especialment adaptats perquè hi votessin les persones que tot i no mostrar símptomes es trobaven en quarantena per haver estat en contacte amb persones que sí que tenien la malaltia. Això permetia que les persones en quarantena poguessin votar sense tenir contacte directa amb altres votants ni amb el personal del punt de votació. També es van més taules d'identificació per a reduir en un 50% el temps que s'havia d'estar dins del punt de votació.
Sistema electoral Els 120 escons de la Kenésset són elegits per representació proporcional en una llista tancada en una única circumscripció nacional. Perquè una llista obtingui representació ha d'aconseguir superar el 3,25% dels vots. En gairebé tots els casos, això equival a obtenir un mínim de quatre escons, tot i que en algun cas en pot obtenir només tres.
Un cop determinades les llistes que han superat el llindar, se sumen tots els vots a aquestes llistes i es divideixen per 120. El nombre resultant serà "la mesura". Cada partit rebrà els escons resultants de dividir els seus vots per "la mesura". Això provoca que es reparteixin menys de 120 escons. Els escons sobrants es reparteixen amb la que és coneguda com a Llei Bader-Ofer. La manera de distribuir aquests escons sobrants és dividir el nombre de vots de cada llista pel nombre d'escons aconseguits més un. La llista amb un indicador més alt, rep el primer dels escons sobrants; acte seguit, els vots d'aquesta llista es tornen a dividir pels escons aconseguits després d'aquesta distribució i es torna a aplicar el mateix mètode fins que tots els escons sobrants s'han repartit.La distribució d'escons a la Kenésset amb el mètode Bader-Offer, a la pàgina web de la Kenésset
A més, dues llistes poden formar una aliança electoral per a compartir els vots sobrants de forma que quan s'aplica la Llei Bader-Ofer se sumen els vots de tots dos, tenint així més opcions d'aconseguir els escons no repartits. Per a saber quina de les dues llistes rep l'escó sobrant assignat, s'aplica el mateix mètode entre les dues llistes i la que té un indicador més alt l'aconsegueix.
Per a aquestes eleccions, les aliances electorals per als vots sobrants foren les següents:
Likkud i Yamina Blau i Blanc i Partit Laborista Israelià - Guéixer - Mérets Xas i Judaisme Unit de la Torà
Resultats Resultat global El Likkud liderat pel primer ministre Binyamín Netanyahu fou el partit més votat, superant clarament el Blau i Blanc de Benny Gantz que havia estat el més votat en les anteriors eleccions. Tot i això, l'aliança de partits de dreta nacionalista i religiosa que donava suport al seu govern no aconseguí altra vegada la majoria absoluta, obtenint només 58 escons dels 120 que té la Kenésset. Això fa que la situació sigui similar a la de les dues eleccions anteriors i que Netanyahu necessiti aconseguir el suport d'algun altre partit, però dels dos amb els quals pot tenir més proximitat ideològica, Blau i Blanc es nega a formar part d'un govern liderat per Netanyahu i Israel Beitenu no vol compartir govern amb els partits religiosos. Durant la campanya, el Likkud havia dit que podria aconseguir el suport d'algun diputat a la coalició Blau i Blanc o fins i tot del partit laborista, tot i que hi ha normes en contra del transfuguisme que estableixen que un diputat trànsfuga no pot ser ministre o viceministre, participar en les següents eleccions amb un dels partits representats a la Kenésset, establir un nou grup parlamentari o unir-se a un dels existents. Aquestes normes van ser establertes després que el 1995 tres diputats del partit de dretes Tzomet s'unissin a l'esquerra i això provoqués que un d'ells, que en el futur fou condemnat per tràfic de drogues, fou nomenat ministre i un altre fou nomenat viceministre i rebé un cotxe.
El resultat detallat és el següent:
← Eleccions a la Kenésset, 2-3-2020 →center|300pxCandidaturaVots% Escons+/–Likkud1.352.44929,46 364Blau i Blanc1.220.38126,59 33Llista Conjunta581.50712,67 152Xas352.8537,69 9Judaisme Unit de la Torà274.4375,98 7Partit Laborista - Guéixer - Mérets267.4805,83 74Israel Beitenu263.3655,74 71Yamina240.6895,24 61Otzma Yehudit 19.4020,42-Altres partits17.4990,38 - -Total4.590.062100120-Vots vàlids4.590.06299,46Nuls/Blancs25.0730,54Vots totals4.615.135100Votants registrats / participació6.453.25571,52
Notes:
Resultats a les principals ciutats + Resultats a les ciutats més gransReseultats detallats segons el Comitè Electoral Nacional (en hebreu)CiutatVots a candidatures (%) Participació (%) Likkud Blau i Blanc Llista Conjunta Xas Judaisme Unit de
la Torà Laboristes- Guéixer-
Mérets Israel Beitenu Yamina Resta Jerusalem27,812,52,017,124,44,92,47,91,063,3 Tel-Aviv21,848,24,34,21,014,53,22,20,561,7 Haifa26,634,610,32,93,97,210,33,50,758,3 Rixon le-Tsiyyon40,236,90,14,50,84,59,13,20,666,9 Pétah Tiqvà35,928,50,18,24,83,88,79,10,868,9 Asdod36,615,60,114,411,71,816,52,70,666,1 Netanya43,123,60,112,13,33,09,44,70,859,8 Beerxeba50,218,10,88,91,43,411,94,50,961,8 Holon42,531,00,210,20,94,67,02,90,863,9 Bené-Berac5,81,30,028,761,20,40,61,40,577,0 Ramat Gan28,646,60,73,81,29,94,54,20,666,0 Rehobot34,232,60,37,64,46,67,06,31,069,2 Ascaló48,116,30,110,21,82,216,14,21,063,4 Bat Yam42,822,30,39,41,63,416,82,50,952,3 Betxèmeix26,44,50,019,635,90,93,28,41,066,5 Kfar Saba27,349,70,53,00,79,54,74,00,663,0 Hertseliyya27,251,40,43,41,28,74,22,80,566,4 Hadera45,127,20,48,41,43,99,73,10,863,0 Modiin-Maccabim-Reut28,345,60,32,00,78,84,09,90,676,1 Natzaret1,01,595,70,10,00,80,40,00,560,3
Formació de govern