Marie de Régnier (20 de desembre de 1875 – 6 de febrer de 1963), també coneguda pel seu nom de fadrina Marie de Heredia i pel seu pseudònim literari Gérard d'Houville, fou una novel·lista i poeta francesa estretament relacionada amb els cercles artístics del París de principis del .
Treball literari Marie de Heredia fou la segona de les tres filles del poeta cubà-francès José-Maria de Heredia, de manera que des de ben petita es relacionà amb gran quantitat d'escriptors i artistes que visitaven la casa del seu pare, com per exemple Leconte de Lisle, Anna de Noailles, Paul Valéry, Pierre Louÿs i Anatole France.Tama Lea Engelking, ‘The Secret Rebellion of a Literary Daughter: The Poetry of Gérard d'Houville’, French Literary Series vol. XVI, 1989
Tot i que sovint es parlava més de les seves relacions amb altres artistes que no pas de la seva obra, Marie de Régnier, fou una poetessa i novel·lista de gran èxit i talent, “considerada una de les més dotades d'entre les escriptores de la seva era”. Les seves primeres obres de poesia es publicaren a la Bibliothèque de l'Arsenal, de la qual el seu pare era director. Tant ell com els seus amics l'animaren i estimularen el seu talent des de ben jove. Començà a publicar sota el seu nom de casada, si bé més tard adoptà el pseudònim masculí "Gérard d'Houville"Norman R. Shapiro (Ed.), French Women Poets of Nine Centuries, Johns Hopkins University Press, 2008, ). Més tard afirmaria que l'ús del pseudònim fou una manera de distanciar-se del nom del seu pare i del seu marit, molt més coneguts en aquell moment. De fet, no es tractava d'un intent seriós de dissimular el seu sexe, ja que els crítics contemporanis i les ressenyes sempre es referien a ella com Madame Gérard d'Houville.
El seu treball aparegué sovint a la Revue des deux Mondes des de l'any 1894 i fou àmpliament admirat, amb algunes crítiques que la comparaven favorablement amb Stéphane Mallarmé. Publicà la seva primera novel·la el 1903, si bé molts dels seus poemes encara no han estat compilats en edicions modernes.
Crítica i llegat El treball d'Heredia fou aclamant durant tota la seva carrer, essent una escriptora popular tant per al públic com per a la crítica. Quan el periòdic francès L'Intransigeant demanà als lectors, el 1910, que anomenés les tres principals escriptores que mereixien una plaça a l'Académie française, "Gérard d'Houville" aparegué en primera posició, seguida d'Anna de Noailles i Colette.Jennifer E. Milligan, The Forgotten Generation: French Women Writers of the Inter-war Period, Berg Publishers 1996, El 1918 rebé el Grand Prix de Littérature de l'Académie française, en reconeixement de la seva obra de ficció, i el 1958 rebé també el Grand Prix de Poésie per la seva obra poètica. Fins a dia d'avui, és l'única dona que ha rebut ambdós premis.
Nombrosos artistes i pintors del seu moment la retrataren, incloent Jacques-Émile Blanche i Jean-Louis Forain. També fou objecte de diverses fotografies de Pierre Louÿs, en les quals posà nua.
Vida privada La seva vida privada fou convulsa. Es casà amb el poeta Henri de Régnier, però també mantingué una llarga relació amb Pierre Louÿs, qui probablement fou el pare del seu fill Pierre de Régnier (1898–1943). També tingué nombrosos amants, com Edmond Jaloux, Jean-Louis Vaudoyer, Gabriele D'Annunzio (durant el seu exili a París de 1910 a 1914) i el dramaturg Henri Bernstein. La seva relació amb col·legues obertament lesbianes donà lloc a molts rumors sobre la seva pròpia sexualitat.
Bibliografia miniatura|Marie de Régnier posant pel seu retrat al taller de Jacques-Émile Blanche, 1893. Photograph by Giuseppe Primoli. L'Inconstante, roman, 1903 Esclave, 1905 Le Temps d'aimer, 1908 Le Séducteur, 1914 Jeune Fille, 1916 Tant pis pour toi, 1921 Le Roman des quatre, 1923 (escrita en col·laboració amb Paul Bourget, Henri Duvernois i Pierre Benoit) Le Chou, 1924 Vingt poèmes, 1925 L'Enfant, 1925 La Vie amoureuse de l'Impératrice Joséphine, 1925 Clowns, 1925 Paris et les voyages, 1925 Chez le magicien, 1926 Proprette et Cochonnet, 1926 Opinions candides, 1926 Je crois que je vous aime... Sept proverbes, 1927 Esclave amoureuse, 1927 La Vie amoureuse de la Belle Hélène, 1928 Le Diadème de Flore, 1928 Le Charmant Rendez-Vous, 1929 Les Rêves de Rikiki, 1930 Les Poésies, 1931 L'Impératrice Joséphine, 1933 Peau d'âme, 1935 Le Temps d'aimer, 1935 Enfantines et Amoureuses, 1946
Referències
Bibliografia addicional Dominique Bona, Les yeux noirs : les vies extraordinaires des sœurs Heredia, J-C. Lattès, 1989 Robert Fleury, Marie de Régnier, Plon, 1990 Jean-Paul Goujon, Dossier secret : Pierre Louÿs-Marie de Régnier, Paris, Christian Bourgois, 2002 Robert Fleury, Marie de Régnier, l'inconstante, Omnibus, 2003 Marie de Laubier (dir.), Une muse de la Belle Époque : Marie de Régnier, BNF, 2004
Enllaços externs Selecció de poemes (en francès)
Categoria:Poetes francesos en francès Categoria:Morts a París Categoria:Novel·listes parisencs Categoria:Poetes parisencs Categoria:Morts el 1963 Categoria:Morts a Suresnes Categoria:Poetes francesos del segle XIX Categoria:Poetes francesos del segle XX Categoria:Novel·listes francesos en francès Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1875