Marilyn Joy Waring (7 d'octubre de 1952) és una política i intel·lectual feminista neozelandesa, professora del Centre de Polítiques Públiques de la Universitat Tecnològica d'Auckland. Fou diputada del Parlament de Nova Zelanda de 1975 a 1984. Hom la considera fundadora de l'economia feminista.
El seu llibre If Women Counted és una anàlisi de l'economia moderna. L'obra sosté que l'economia dominant ignora el treball no remunerat de les dones, i que l'economia mundial passa per alt el valor de la naturalesa. Nogensmenys, ha criticat el concepte del PIB, la mesura econòmica que va esdevenir la base del Sistema de Comptes Nacionals de les Nacions Unides després de la Segona Guerra Mundial, atès que «comptbilitza els vessaments de petroli i les guerres com a contribuents al creixement econòmic, mentre que la criança i la cura dels infants es consideren sense valor». La seva tasca ha influït en acadèmics, en la comptabilitat governamental de diversos països i en polítiques de les Nacions Unides.
L'any 1995, Terre Nash va fer una pel·lícula documental sobre Waring titulada Who's Counting? Marilyn Waring on Sex, Lies and Global Economics.
Primers anys Marilyn Waring es va criar a Taupiri, un poblet a prop de Ngāruawāhia, on els seus pares tenien una carnisseria. El seu besavi Harry (Arthur Henry) Waring havia emigrat a Nova Zelanda des de Hopesay, al Herefordshire, Anglaterra, el 1881, i havia establert una carnisseria familiar a Taupiri. El 1927 Harry Waring es va presentar sense èxit a les eleccions al Parlament al districte de Raglan pel partit de la Reforma, l'antecessor del Partit Nacional. De petita, tenia bona veu de soprano, i els seus pares tenien l'esperança que es convertís en cantant clàssica. El 1973, Waring va obtenir un grau amb honors en ciències polítiques i política internacional a la Victoria University of Wellington.
Carrera Carrera política Parlament de Nova Zelanda Anys Mandat Districte Partit1975–197839èRaglanNacional1978–198138èWaipaNacional1981–198440èWaipaNacional Waring va afiliar-se al Partit Nacional mentre encara era estudiant a Victoria University. Es va afiliar perquè donava suport al parlamentari Venn Young, que havia presentat una moció al parlament per reformar la llei sobre homosexualitat; el Primer Ministre, el laborista Norman Kirk, s'hi havia opsoat.
A les eleccions generals de 1975, va ser escollida parlamentària del Partit Nacional per al districte de Raglan. La seva selecció l'any 1975 reflectia la seva "evident capacitat i ... conviccions ben articulades", però va tenir ajuda perquè els dos candidats més coneguts s'odiaven entre ells, i quan un va quedar eliminat, el seu suport va ser per Waring per evitar que sortís l'altre. Amb 23 anys, era la parlamentària més jove en el moment de ser elegida.
Juntament amb Colleen Dewe, en aquell moment, van ser tot just la catorzena i quinzena dones elegides al Parlament de Nova Zelanda. Era una de les dues úniques dones del grup parlamentari que donava suport al govern. En aquelles eleccions només es van escollir quatre dones. Després de les eleccions de 1978 va ser l'única parlamentària governamental, fins al 1981, que Ruth Richardson fou escollida. Tant Waring com Richardson eren membres del Women's Electoral Lobby.
Gairebé de seguida es va enfrontar amb el Primer Ministre Robert Muldoon, del seu mateix partit, i van haver-hi alguns episodis conflictius, encara que en alguns temes, com els subsidis a les mares solteres, estaven d'acord, perquè Muldoon creia en l'estat del benestar
Durant la seva època al Parlament, va ser presidenta del Comitè de Despesa Pública, membre sènior del Comitè d'Afers Exteriors, i va ser al Comitè de Desarmament i Control d'Armes. El seu nomenament al Comitè de Despesa Pública després de les eleccions de 1978 fou una fita considerable, tenint en compte que només feia tres anys que era parlamentària. Segons Barry Gustafson, Waring recordava que 'gairebé vaig caure de la cadira' quan Muldoon, sense cap consulta prèvia, va anunciar al grup parlamentari que ella seria la presidenta del molt influent Comitè de Despesa Pública. Això era un càrrec molt important per a una parlamentària amb només tres anys d'experiència, encara més tenint en compte la seva joventut, i les polèmiques del primer mandat. No obstant, Muldoon sabia que Waring tenia opinions i valors semblants als seus sobre economia i que tenia la capacitat intel·lectual i l'empenta per sortir-se'n d'investigacions i anàlisis complexes. També tenia clar que no la intimidarien ni ministres ni alts càrrecs.
També va formar part del "Comitè Selecte per Ofenses Violentes", interessant-se especialment per l'Aroha Trust, format per dones del grup criminal neozelandès Black Power. Com a Membre del Parlament, també va ser Observadora per Nova Zelanda a la Comissió de les Nacions Unides sobre l'estatus de les Dones, i va ser presidenta de la delegació de Nova Zelanda a la conferència de l'OCDE sobre el paper de les dones a l'economia de 1978.
Waring havia tingut desacords especialment greus amb la política del Partit Nacional sobre la desnuclearització de Nova Zelanda i, el 14 de juny de 1984, va informar als líders del partit que votaria de forma independent sobre assumptes nuclears, de desarmament, i violació, però que continuaria donant confiança al Govern. Com que la majoria del Partit Nacional era només per un vot, era probable (encara que no segur) que el govern perdés en assumptes que Muldoon considerava de seguretat nacional.
Aquella tarda Muldoon va decidir convocar eleccions anticipades per al 14 de juliol (tocaven eleccions a final d'any). Les eleccions van ser un desastre per al Partit Nacional. Waring va dir al biògraf de Muldoon que l'havia provocat expressament perquè ho fes.Waring interviewed by Gustafson, 24 febrer 1993, cited Gustafson, His Way p. 370 n. 33 and n. 38. El nou govern laborista va crear la legislació per desnuclearitzar Nova Zelanda. En la seva autobiografia, The Political Years, va descriure com reia mentre Muldoon l'esbroncava en una oficina del Parlament, i explicava que es menjava una poma per provocar-lo mentre Muldoon bevia i s'anava enrabiant.
Feina acadèmica El 1984 Waring va deixar la política i va tornar al món acadèmic, on la seva recerca s'ha concentrat en l'economia feminista, el benestar, els drets humans i en els factors econòmics que influeixen en la legislació i les ajudes.
El 1988 va publicar If Women Counted (publicat per primer cop amb una introducció de Gloria Steinem). El llibre també s'ha publicat amb el nom Counting for Nothing, però es coneix sobre tot pel primer títol. Critica l'ús del PNB com a substitut de "progrés", i argumenta que el fet de no valorar les dones i la natura provoca decisions en la globalització que tenen conseqüències involuntàries però terribles per al món. Segons Julie A. Nelson, "L'obra de Marilyn Waring va despertar la gent. Va mostrar exactament com la feina no pagada que fan tradicionalment les dones s'ha invisibilitzat dins els sistemes de comptabilitat nacionals, i el mal que això provoca. El seu llibre […] va encoratjar i influir sobre una àmplia gamma d'obres sobre les formes, tant numèriques com d'un altre tipus, d'avaluar, conservar i recompensar la feina de cura que sosté les nostres vides. En denunciar un menyspreu semblant de l'entorn natural, també va fer una crida a tenir en compte qüestions de sostenibilitat ecològica que, amb el temps, encara han guanyat urgència. En les dècades recents, el camp de l'economia feminista s'ha ampliat per incloure aquests temes i encara més".
És alhora pensadora i pragmàtica, i la seva obra ha influït tant l'àmbit acadèmic com les polítiques de les Nacions Unides. If Women Counted "va convèncer les Nacions Unides de canviar la definició de Producte Nacional Brut, va inspirar nous mètodes comptables en dotzenes de països i va ser el document fundacional de la disciplina de l'economia feminista." Waring continua reptant els governs perquè adoptin les seves idees encara que alguns països com ara Escòcia, Nova Zelanda, Austràlia, Canadà i Corea del Sud han reconegut la feina no pagada i han millorat les eines de recol·lecció de dades i estadístiques per ajudar en la presa de decisions.
El 1989 Waring es va doctorar en economia política a la Universitat de Waikato amb una tesi sobre el Sistema de Comptabilitat Nacional de les Nacions Unides, i el 1990 va rebre una beca del Consell de Recerca de Nova Zelanda per continuar treballant sobre "drets humans de la dona" a la Universitat de Waikato.
Entre 1991 i 1994, Waring va fer de professora sobre Política Pública i la Política dels Drets Humans al Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Waikato a Nova Zelanda.
El maig de 2006, Waring fou nomenada Professora de Política Pública a lInstitute for Public Policy (IPP) de la Universitat Tecnològica d'Auckland. La seva recerca es concentra en governança i polítiques públiques, economia política, anàlisi de gènere, i drets humans.
Fou una dels 16 intel·lectuals destacats convidats a contribuir a una publicació francesa sobre drets humans al voltant del món el 2007, juntament amb Ken Loach, Maude Barlow, Walden Bello i Susan George.
El 2014, es va publicar l'antologia Counting on Marilyn Waring: New Advances in Feminist Economics, editada per Margunn Bjørnholt i Ailsa McKay. Segons Choice: Current Reviews for Academic Libraries, el llibre explora "una gamma ampla de qüestions—incloent el significat fonamental del creixement i l'activitat econòmica fins al consum, l'atenció sanitària, la mortalitat, la feina de casa no pagada, fer de mare, l'educació, la nutrició, la igualtat i la sostenibilitat" i revela "la gran perspectiva, profunditat i substància que poden créixer a partir d'idees innovadores i anàlisi crítica". Diane Elson argumenta que "malgrat molts esforços valuosos, les dones encara no compten com a tals en el desenvolupament e la política econòmica. Aquest llibre és una contribució imaginativa a una lluita que continua".
Segons Wired, "Marilyn Waring és una pensadora extremadament clarivident sobre les conseqüències desastroses d'utilitzar mesures com el PNB com a indicadors del "progrés" o el "benestar" d'un país. També ha analitzat com l'economia, tal com es practica actualment com a "ciència", és radicalment defectuosa i promou decisions en la globalització que tenen conseqüència involuntàries però terribles per al món. Hem d'adonar-nos que no podem abordar els problemes d'atenció sanitària, ni les qüestions mediambientals, ni la seguretat alimentària, ni la democràcia ni els drets de la dona com a coses aïllades; s'han de veure com un conjunt de problemes interrelacionats, i qui vulgui provocar algun canvi en la condició humà a de mirar tots aquests factors".
Col·laboració en ajuda internacional Waring ha dirigit l'equip de Gènere i Governança per la Missió d'Assistència Regional a les Illes Solomon. També va dirigir el projecte més gran a la zona Àsia-Pacífic del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament per a la Iniciativa de Gènere i Gestió de la Política Econòmica. Va dirigir els equips del Secretariat de la Commonwealth sobre Treball No Remunerat i HIV/Sida i sobre Protecció Social. També ha treballat com a experta tècnica en gènere i pobresa tant per al PNUD com per al govern australià.
Altres Juntament amb Ngahuia Te Awekotuku va contribuir l'article "Estrangeres a la nostra pròpia terra" a l'antologia de 1984 Sisterhood Is Global: The International Women's Movement Anthology, editada per Robin Morgan.