Introducció La Federació Local de Sindicats de Sabadell va ser l'hereva de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), la principal organització dels obrers de la ciutat creada a l'últim terç del . La FOS va dur a terme importants vagues: el 1883 per les 59 hores en comptes de les 65, el 1910 contra l'empresa tèxtil Seydoux per l'acomiadament improcedent de tres treballadores, o la vaga revolucionària de 1917. D'ella en sorgiria la pionera del moviment obrer anarquista i feminista Teresa Claramunt i Creus. La FOS estava adherida a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) i el 1910 participà i s'adherí a la Confederació Nacional del Treball (CNT), passant a anomenar-se Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell. La seu de la FOS i de la FLS, era l’Obrera, situada al carrer Estrella, 110 (actualment s'hi troba la seu de neurologia AVAN)
La FLS de Sabadell va ser el més gran dels sindicats d'oposició, trentistes, contraris a les tesis insurreccionals de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), de Catalunya i el sindicat hegemònic de Sabadell durant la II República. El setembre de 1932 la FLS és expulsada de la CNT per negar-se a pagar la contribució econòmica a aquesta i acaba sent expulsada de la Confederació. La FLS i els seus líders, van anar virant cap a postulats marxistes, i finalment, poc després de l'esclat de la Guerra Civil, el 22 d'agost de 1936, la FLS decideix adherir-se a la Unió General de Treballadors (UGT) i els seus líders s'afilien al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Sindicat hegemònic de Sabadell durant la II República El juny del 1931 en el Congrés de la CNT a Madrid després de la proclamació de la República, els delegats sabadellencs de la FLS-CNT, hereva de la FOS, portaven la representació dels afiliats als diferents rams que eren un total de 10.675, la majoria en el ram del tèxtil (7.122), seguits pel Metall (1400), Construcció (1.000), Transports (310), Fusta (285), Alimentació (250), Gas i Electricitat (154), Arts Gràfiques (114), i Barbers (40)
Segons l'historiador Albert Balcells, el març de 1933, la FLS tenia 14.012 afiliats, d'una població total de 50.000 persones, de les quals la població activa es trobava a l'entorn de 20.000 treballadors, sent doncs, el sindicat hegemònic de la ciutat.
La FLS per la independència sindical L'agost de 1931 un grup de dirigents de la CNT entre ells Ángel Pestaña Nuñez i Joan Peiró i Belis, publicaren el Manifest dels Trenta, on criticaren la tàctica insurreccional de la FAI i la ingerència d'aquesta sobre la CNT. De seguida 44 afiliats a la FLS es van decantar a favor dels postulats trentistes.
El 24 d'abril de 1932, la CNT catalana va convocar Ple al Teatre Cervantes de Sabadell, on s'escollí com a Secretari General a G. Gilabert, de la FAI. La FLS va negar validesa a aquesta elecció i va abandonar el ple amb altres delegacions. El maig, la FLS va deixar de pagar la seva contribució a la CNT, ja que era contrària a «la ingerència» de la FAI dins la CNT i denunciaven que el sindicat de Barcelona, influït per la FAI, estava sobre-representat. El 23 de setembre de 1932 la FLS publicà un manifest a Cultura Libertaria: «Siendo la Confederación un organismo de clase, apolítica, y que agrupa en su seno a todos los trabajadores de la ciudad y del campo, sin tener en cuenta sus creencias políticas al que la tuviere, no pueden los componentes de comités, juntas y secciones hacer propagandas políticas a favor de ningún partido, por muy de extrema izquierda que sea… La Confederación ha de ser para sus componentes, cualquiera que sea su ideologia, respetuosa y ecuánime; no puede en ningún caso otorgar trato de distinción a ningún núcleo determinado, y si así sucediera como norma constante, no es difícil pronosticar los resultados a obtener con tal norma de conducta». L'escrit anava dirigit a la falta d'independència de la CNT respecte a la FAI, però deixant clars els postulats llibertaris de la FLS, renunciant a la propaganda de qualsevol partit.
El principal dirigent de la FLS era Josep Moix i Regàs, principal impulsor de l'escissió trentista i de l'ingrés a la Unió General de Treballadors (UGT) a l'esclatar la Guerra Civil. Altres dirigents destacats eren Josep Rosas i Vilaseca, Miquel Bertran i Oleart i Jaume Camps i Illa, Manuel Farràs i Baró, Josep Castells i Candiri i Emili Mira. Pel que fa el sector faista de la FLS, estava encapçalat per Bru Lladó Roca, un veterà militant anarcosindicalista, anteriorment republicà federal, que havia estat empresonat el 1910, el 1911 i el 1913, i havia participat a la Vaga General de 1917. Bru Lladó, des del Sindicat d'Oficis Varis va donar suport a l'alçament anarquista de l'Alt Llobregat d'abril de 1932, quan la majoria de la FLS, crítica amb els postulats insurreccionals de la FAI, s'hi va oposar. Altres militants destacats del sector faista de la FLS foren Josep Miquel i Clapés, Enric Mampel i Martí, Josep Marés i Claperols, Josep Claramunt i Creus (germà de la coneguda Teresa Claramunt), i Edgardo Ricetti i Scandella.
El trencament trentista vist des de les pàgines del Vertical, portaveu de la FLS A través del setmanari Vertical, portaveu de la FLS, podem seguir la polèmica entre el Comitè Regional de la CNT i la FAI, i la trentista FLS. Dues terceres parts dels articles eren escrits en castellà i una tercera part en català. El 1937 tornaria a sortir com a portaveu de la FLS-UGT, íntegrament en català. El primer número ja tractava el conflicte entre la FLS i la FAI, l'article «Bautismo de Sangre» explicà l'atemptat del faista Manuel Molina «Valencia» contra Josep Moix que tingué lloc a primers d'octubre. El 26 del mateix mes foren tirotejats tres minaires de la CNT per Saturnino Nicolás Antolino «Lino», afiliat a la FLS i natural de Santomera (Múrcia), quan treballaven en unes obres a la fàbrica de Manufactures Carol S.A, per no respectar l'acord de la FLS sobre el repartiment de feina "Lino", home de confiança de Josep Moix, seria conegut pels assassinats que va causar amb les patrulles de control que actuaren a l'inici de la Guerra Civil als afores de Sabadell i a municipis veïns com Castellar, i fins i tot a altres més llunyans com Ribes de Freser on «Lino» i els patrullers sabadellencs amb l'ajuda dels de Ribes van capturar l'empresari tradicionalista Francesc Baygual i Bas
Una de les denúncies de la FLS serà la sobrerepresentació del sindicat de Barcelona, dominat per la FAI; el 18 de novembre de 1932, el «Vertical» va publicar un fragment d'un article de Josep Robusté, publicat anteriorment a «Cultura Libertaria», en què denunciava que dels 128.000 afiliats al sindicat de Barcelona, només en cotitzaven 20.000: «Actualmente, con todo y tener los sindicatos abiertos -entonces estaban clausurados-, no debe ascender mucho más la cifra, por cuanto en el Sindicato de la Indústria del Automóvil, de 1.500 afiliados, cotizan 200; en la sección de Marmolistas, del Ramo de la Construcción, cotizan 25, de 450, y la recaudación semanal del Sindicato de Metalurgia -uno de los que mejor están en Barcelona- asciende unas 1.300 pesetas, lo que a 0,30 pesetas por individuo da un total de 4.330 cotizantes en un sindicato que vota por 37.000 adherentes. Y así por el estilo, corregido y aumentado en algunos casos, en el resto de los sindicatos, algunos de los cuales, como el Mercantil y el de Vestir, que votaron en Sabadell por 7.000 y 10.000 respectivamente, no llegan a tener ni 500 afiliados»
El 1933 Moix s'afilià a la Unió Socialista de Catalunya (USC), i participà en la constitució dels sindicats d'oposició (contraris a la FAI), formats en aquell moment per Badalona, Esparreguera, Manresa, Mataró i Valls. La CNT-FAI es traslladà finalment a un local al carrer Vilarrubias, 23. Allà Edgardo Ricetti i Scandella que era mestre de l'escola Cultura i Solidaritat de la FLS portaria una escola amb el mateix nom i de l'escola de la FLS se’n va encarregar Ricard Fornells i Francesc (membre del sector pestañista minoritari a la FLS). El «Vertical» del 10 de febrer de 1933 va continuar amb l'argument de voler formar part de la CNT però sense la FAI: "No queremos apartarnos de la Confederación, entiéndase bien, però pretendemos arrojar de ella a la FAI. Y lo haremos si la confianza de los trabajadores no nos falta"
El 21 d'abril de 1933 el Vertical es va fer ressò d'un míting de la CNT a Terrassa l'11 d'abril on hi participa Bru Lladó i que segons el setmanari va dedicar les següents paraules als membres de la FLS: "Que los dirigentes de los sindicatos de Sabadell eran unos perros al servicio de la burguesia y de los partidos de la Esquerra. Que los políticos de Sabadell le habían robado la Escuela, però que a no tardar la volvería a recuperar. Que los trentistas y bomberos (així eren anomenats els trentistes de la FLS) de Sabadell eran unos confidentes de la polícia, y que los confidentes de Sabadell habían delatado al compañero Fages. Que los dirigentes de Sabadell no apoyan a los presos y perseguidos de la polícia".A tenor de ser verídica la transcripció de les paraules de Bru Lladó, podem veure que la quantitat d'improperis dedicats eren mutus.
El número 40 del 28 de juliol de 1933 és el primer que apareix sense les sigles de la CNT, tot i que sembla reafirmar-se en l'apoliticisme i independència de la FLS: "si mañana un partido cualquiera -el comunista- quisiera imponer sus directrices a la Confederación, contra el nos revelaríamos, como nos rebelamos hoy contra la FAI". A partir del desembre de 1933 trobem que el Vertical comença a treure notícies de la Unió Soviètica, cosa que anteriorment no havia fet, per exemple sobre a la Sibèria Oriental, i propaganda de lAssocació d'Amics de la Nova Rússia que més endavant es convertiria en Amics de la Unió Soviètica. No només es tracta de notícies sobre la Unió Soviètica, sinó que s'elogia la seva economia i societat. Així mateix mateix hi trobem publicades notícies i discursos de l'ala esquerra del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la UGT, dels quals Vertical havia anteriorment desprestigiat i criticat.
Els fets d'octubre de 1934: La definitiva adhesió de Josep Moix i la FLS a la III internacional El 4 d'octubre es formava un nou govern presidit pel populista Alejandro Lerroux del Partit Republicà Radical (PRR) i on hi entraven per primera vegada tres ministres del Confederación Española de Derechas Autonómas (CEDA), partit que les esquerres relacionaven amb el feixisme. Contra aquest govern les forces d'esquerres, unides en lAliança Obrera van convocar Vaga General a tot l'estat, amb una insurrecció a Astúries i a Catalunya, on el president Lluís Companys, el 6 d'octubre, va proclamar la República Catalana dins la República Federal Espanyola.