La Vil·la Farnese, o, més exactament el Palau Farnese de Caprarola,Graziella Frezza & Fausto Benedetti: Il palazzo Farnese a Caprarola, Rom: Edizioni de Luca, 2001, .Arcangelo Gentilucci: Il Gran Palazzo Farnese di Caprarola, Ronciglione 2003.Daniel Arasse & Andreas Tönnesmann: Der europäische Manierismus 1520–1610, München: C. H. Beck, 1997, S. 148 und S. 173. és considerada com un dels millors exemples de vil·la « Renaixement. » Va ser construïda per a la família romana dels Farnese a Caprarola, a la Província de Viterbo al Laci. Pertany avui a l'Estat italià i és gestionada pel Pol museístic del Laci.
Cal no confondre-la amb el Palau Farnese o la Villa Farnesina, tots dos situats a Roma.
Descripció El palau va ser una de les nombroses estades senyorials construïdes pels Farnese en els seus propis dominis. El projecte inicial és el d'una fortalesa defensiva confiada pel primer cardenal Alessandro Farnese a Antonio da Sangallo el Jove i a Peruzzi,Coffin David, The Villa in the Life of Renaissance Rome, Princeton University Press, 1979: 281-5 ajudats de Serlio primer i de Vignole al final.Partridge, Loren W. "Vignola and the Villa Farnese at Caprarola", Part I The Art Bulletin 52.1 (March 1970:81-87), Part II
L'any 1559 el segon cardenal Alexandre Farnese (net del primer, convertit en papa Pau III) modifica el projecte inicial, mantenint tanmateix el pla pentagonal i la direcció dels treballs passada a Vignola. La construcció és transforma en un imponent palau que es converteix a continuació en la residència estival dels germans Farnese.
En comptes dels baluards en angle, l'arquitecte insereix vastes terrasses obertes sobre el camp circumdant i talla el turó amb escalinates com una manera d'aïllar el palau i al mateix temps, d'inserir-la harmoniosament amb el territori circumdant, obrint un camí rectilini cap al centre del poble situat a sota, manera de connectar el palau amb la ciutat, fent-lo esdevenir el centre dominant. Al centre de la residència s'obre una cort circular de dos pisos connectats per una escala monumental, la Scala Regia.
Els Jardins Farnese (Orti Farnesiani), porten el mateix nom que el jardí de la família al Palatí a Roma, i són un esplèndid exemple de jardí a la italiana del Renaixement tardà, realitzat a través d'un sistema de terrasses fixades als murs de la vil·la, al terra d'on emergeix la construcció. Els treballs per al jardí, començats l'any 1565 per Giacomo de la Duca, utilitzant per a les terrasses la terra de l'excavació dels fonaments de l'Església del Gesù a Roma, s'acaben l'any 1630, sota la direcció de Girolamo Rainaldi.
Taddeo Zuccaro, assistit de Giovanni De Vecchi, hi pinta frescos sobre els fets de la vida dels Farnese, els Fastos Farnese, que han estat famosos en la carrera d'armes, o que han pogut merèixer altres glòries. S'ha d'assenyalar també la decoració de la Sala del Mapamundi, degut a Giovanni Antonio da Varese, anomenat el Venosino.
Notorietat El palau vist pels pintors
El palau per Vignole
Cinema Diversos episodis de la sèrie Els Médicis: Mestres de Florence.
Referències
Categoria:Província de Viterbo Categoria:Casa de Farnese Categoria:Edificis del Laci