fou una de les fundadores de la biotecnologia vegetal moderna.
Biografia Formació acadèmica Chilton va estudiar en una escola privada els primers anys. Va completar la seva llicenciatura i doctorat en química a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign. Més tard va completar el seu treball postdoctoral a la Universitat de Washington.
Carrera investigadora Chilton va ensenyar i va investigar a la Universitat Washington a Saint Louis.Mentre estava a la universitat a finals dels anys 70 i principis dels anys 80, va dirigir un estudi de recerca col·laborativa que va produir les primeres plantes transgèniques.
Chilton va ser la primera a demostrar, en 1977, la presència d'un fragment del plasmidi Ti dAgrobacterium a l'ADN nuclear de teixit d'agalles de cereals. Les seves investigacions sobre lAgrobacterium també van demostrar que els gens responsables de causar malaltia podrien ser eliminats del bacteri sense afectar negativament la seva capacitat d'inserir el seu propi ADN a les cèl·lules vegetals i modificar el genoma de la planta. Chilton va descriure els passos que havia seguit per desarmar el plasmidi bacterià responsable de la transferència d'ADN. Al costat dels seus col·laboradors, va produir les primeres plantes modificades genèticament fent servir Agrobacterium portador del plasmidi Ti desarmat (1983). Ha estat anomenada la "reina de lAgrobacterium".
Chilton fou coautora de més de cent publicacions científiques. Va ser una Distinguished Science Fellow a l'empresa Syngenta Biotechnology, Inc. Va començar la seva carrera en el món empresarial el 1983 amb Ciba-Geigy Corporation (una empresa del grup Syngenta).
Premis i honors Per la seva tasca amb lAgrobacterium tumefaciens, va estar reconeguda amb un doctorat honorífic de la Universitat de Lovaina, la medalla John Scott de la ciutat de Filadèlfia, membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i la medalla Benjamin Franklin en ciències de la vida de l'Institut Franklin.
Va ser guardonada per la Crop Science Society of America el 2011 amb el premi presidencial de l'organització.
En reconeixement dels seus nombrosos èxits, el 2002 Syngenta va anunciar la creació d'el Centre Mary-Dell Chilton - un centre de conferències i administratiu que es va afegir a les instal·lacions de l'empresa al Research Triangle Park, ubicat a Carolina del Nord.
El juny de 2013 fou nominada al prestigiós Premi Mundial de l'Alimentació.Syngenta's Mary-Dell Chilton named 2013 World Food Prize laureate
El 2015, Chilton va ser triada per al National Inventors Hall of Fame.
Referències
Enllaços externs Mary-Dell Chilton al web de Syngenta Mary Dell-Chilton, científica que abrió el camino a la ingeniería genética vegetal
Categoria:Genetistes estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign Categoria:Persones d'Indianapolis Categoria:Professors de la Universitat Washington a Saint Louis Categoria:Científics d'Indiana Categoria:Morts al comtat d'Orange (Carolina del Nord) Categoria:Nascuts el 1939