Lalfabet javanès, conegut al seu territori com a Aksara Jawa i Hanacaraka, i designat formalment com a Déntawyanjana i Carakan, és un abugida de la família bràmica desenvolupat pels javanesos per escriure diverses llengües austronèsiques parlades a Indonèsia, principalment el javanès i una forma arcaica de javanès anomenada kawi, així com el sànscrit, llengua indoària utilitzada com a llengua sagrada a tota Àsia. Com a alfabet descendent de l'escriptura Brahmi que és, té moltes similituds amb els alfabets actuals del sud de l'Índia i el sud-est asiàtic. L'alfabet javanès, juntament amb el balinès, es considera el més elaborat i ornat entre els alfabets bràmics del sud-est asiàtic.Kuipers, Joel (2003). Indic Scripts of Insular Southeast Asia: Changing Structures and Functions . Tokyo: Tokyo University of Foreign Studies.
L'alfabet fou àmpliament utilitzat pels escribes de la cort de Java i les Illes Petites de la Sonda. A finals del i principis del XX es van fer molts esforços per estandarditzar l'alfabet, amb l'aparició dels primers tipus de metall de l'alfabet i les incipients regles ortogràfiques. Tanmateix, el punt àlgid de desenvolupament es va aturar sobtadament per la Segona Guerra MundialJavaans Schrift. (Semaian 8), W. van der Molen. Review by: RAECHELLE RUBINSTEIN. Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde. Deel 150, 1ste Afl. (1994), p. 243-244. Published by: KITLV, Royal Netherlands Institute of Southeast Asian and Caribbean Studies. i especialment durant l'ocupació japonesa de les Índies de l'est holandeses, durant la qual se'n va prohibir l'ús i aquest va decaure. En l'actualitat, l'ús habitual de l'alfabet javanès ha estat en gran part reemplaçat per l'alfabet llatí javanès.Soebadyo, Haryati (2002) Indonesian Heritage 10: Bahasa dan Sastra. Jakarta: Buku Anak Bangsa - Grolier International. Leinster, Troy (2012). Nieuw Javaansch No.1 . The Hague
Característiques L'alfabet javanès té 53 lletres, però el nombre de fonemes representats pot variar depenent de la llengua que s'escrigui. Cada lletra representa una síl·laba, formada per una consonant i una vocal inherent, que pot ser /a/ o /ɔ/, i per indicar la pronunciació d'una vocal diferent d'aquesta s'utilitzen diacritics afegits a la lletra. Cada consonant té una forma composta anomenada pasangan (“parell”), el qual anul·la la vocal inherent de la síl·laba anterior. En la paraula aksara per exemple, la vocal inherent de la lletra ka és anul·lada per l'ús de pasangan en la lletra següent.
La puntuació inclou la coma, punt, dos punts, i cometes, així com diverses marques decoratives que indiquen divisió de versos en poesia o que denoten posició en la correspondència.Daniels, Peter T; Bright, William. The World's Writing Systems. Nova York: Oxford University Press, 1996. El text s'escriu d'esquerra a dreta i sense separació de paraules (Scriptio continua).Soemarmo, Marmo (1995). Javanese Script. Ohio Working Papers in Linguistics and Language Teaching 14. 69-103.
Moltes de les lletres es componen d'elements visualment similars, sobretot "turons" en forma de n i "valls" en forma de u, disposats en seqüències diferents. Hi ha només uns quants components singulars a determinades lletres i unes poques lletres que són veritablement úniques, tot plegat fa que constitueixi una escriptura d'aspecte molt uniforme.
Història miniatura|Manuscrit javanès del de Panji Angreni, foli 10v. Els alfabets javanès i balinès són variants modernes de l'alfabet kawi, un alfabet bràmic desenvolupat a Java al voltant del . Tingué una àmplia difusió en la literatura religiosa escrita en els manuscrits de fulla de palma anomenats lontar. Sobre el període hindú-budista les formes de les lletres van canviar per esdevenir javanès, i en el , l'alfabet ja era identificable com la seva forma moderna.Campbell, George L. (2000). Compendium of the World's Languages. Vol. 1. New York: Routledge.
El Javanès era principalment emprat pels escribes de la cort a Surakarta i Yogyakarta, però l'ús era estès entre diverses corts de Java i de les Illes Petites de la Sonda. S'hi solien escriure cròniques (babad), narracions (serat), versos antics (kakawin), i sortilegis (primbon) entre altres textos, els més populars dels quals van anar sent copiats i reescrits al llarg dels segles.Soebadyo, Haryati (2002) Indonesian Heritage 10: Bahasa dan Sastra. Jakarta: Buku Anak Bangsa - Grolier International. Gallop, Annabel T. (2012) Golden Letters: Writing Traditions of Indonesia . Jakarta: Lontar Foundation.
Els primers tipus del metall per a impressió del javanès els van fabricar els holandesos als volts de 1830. A principis del segle XX es van fabricar també tipus de fonts cursives. El 1926, una institució acadèmica de Sriwedari, Surakarta, va publicar el Wewaton Sriwedari o "Solucions de Sriwedari" considerada la primera gramàtica per a la normativa ortogràfica del javanès. Posteriorment, es van anar publicant més obres normatives de l'ortografia del javanès.Darusuprapta (2003). Pedoman Penulisan Aksara Jawa. Yogyakarta: Yayasan Pustaka Nusantara.
Tanmateix, aquest desenvolupament es va aturar de sobte durant la segona Guerra Mundial quan l'ús de l'alfabet javanès es va prohibir durant l'ocupació japonesa. Actualment, no hi ha cap publicació periòdica impresa en alfabet javanès i només s'utilitza amb finalitats decoratives o d'erudició. L'ús habitual del javanès ha estat en gran part reemplaçat per l'alfabet llatí. Amb l'objectiu de preservar-ne el coneixement, el govern indonesi va prescriure l'ensenyament de l'alfabet javanès com a assignatura obligatòria a l'escola elemental i secundària a les zones javanesoparlants.Florida, Nancy K. (1995). Writing the Past, Inscribing the Future: History as Prophesy in Colonial Java. Duke University Press. El govern de la província de Java Central també n'impulsa l'ús en la senyalització i els cartells indicadors de vies públiques juntament amb la legislació local des de 2012.Pemerintahan Provinsi Jawa Tengah (2009). Peraturan Daerah no. 9 tahun 2012, mengenai bahasa, sastra, dan aksara Jawa.
Forma Aksara Els caràcters de l'alfabet javanès s'anomenen aksara (ꦲꦏ꧀ꦱꦫ). Cada lletra o aksara representa una síl·laba formada per una consonant i una vocal inherent que pot ser /a/ o bé depenent en la posició de la lletra amb relació a altres lletres.Soemarmo, Marmo (1995). Javanese Script. Ohio Working Papers in Linguistics and Language Teaching 14. 69-103. També depèn del dialecte del parlant, ja que el javanès occidental tendeix a pronunciar la vocal inherent com a , mentre que el javanès oriental sol preferir . Les regles que determinen la vocal inherent d'una lletra es descriu al Wewaton Sriwedari de la manera següent:Komisi Kesustraan Sriwedari (1926). Paugeran Sriwedari. Surakarta
Una lletra forma síl·laba amb la vocal si la lletra anterior conté diacrítics. Una lletra forma síl·laba amb la vocal /a/ si la lletra següent conté diacrítics. La primera lletra d'una paraula normalment té la vocal , llevat que precedeixi dues altres lletres sense diacrítics, en aquest cas la primera lletra té la vocal /a/.
Hi ha un total de 53 lletres en l'alfabet javanès, però el nombre de fonemes representats varia depenent de l'idioma que s'escrigui. Per exemple, en la transcripció del sànscrit s'utilitzen 33 consonants i 14 vocals, mentre que l'ortografia moderna (basada en el javanès) utilitza 20 consonants i 5 vocals. Les altres lletres han perdut les seves pronunciacions distintes originals i s'utilitzen només en els tractaments honorífics.
Les lletres consonant són: Wyanjana (Consonants)IPATranscripcióhanacarakadatasawalapadhajayanyamagabathangaNglegénaꦲꦤꦕꦫꦏꦢꦠꦱꦮꦭꦥꦣꦗꦪꦚꦩꦒꦧꦛꦔMurdaꦟꦖꦑꦝꦡꦯꦦꦘꦓꦨMahapranaꦰꦞꦙꦜ ^ Només es troba en posició no inicial mentre ꧀ꦖ. ^ Al principi jnya ꦗ꧀ꦚ, però més tard es desenvolupà com una lletra sola.
El Javanès modern utilitza 20 consonants, i cada consonant pot ser representada amb fins a 3 tipus de caixa: una caixa baixa anomenada nglegéna, un caixa alta anomenada murda o gedé, i la caixa mahaprana.
Murda és similar a majúscules, però no s'utilitza a principi d'una frase. Són utilitzats com a tractament honorífic en la primera síl·laba d'un nom propi, normalment d'una persona respectada o d'un lloc. No totes les lletres nglegéna tenen un forma murda, i si una existeix la lletra murda per a la primera síl·laba d'un nom, es posa en majúscula la segona lletra. Si la segona lletra tampoc disposa de forma murda, es posa en majúscula la tercera, etcètera. Els noms amb un grau de respecte molt elevat es poden escriure amb totes les lletres capitals, si disposen de les murda corresponents .
Mahaprana es tradueix per "aspirat". Originalment eren consonants aspirades utilitzades en transliteracions del sànscrit i del kawi. Tot i això, la seva ocurrència és rara. El seu ús adequat en l'ortografia moderna és desconegut, ja que no hi ha consonants aspirades al javanès modern, i sovint s'ometen en els llibres que tracten sobre l'alfabet.
Per representar vocals pures s'utilitza ꦲ ha per indicar l'absència de consonant o consonant zero. Altrament, també hi ha lletres que representen vocals pures, anomenades swara, que són les següents: Swara (Vocals)AksaraꦄꦆꦈꦌꦎIPATranscripcióUniueo Les swara s'utilitzen per diferenciar noms propis de manera semblant a les lletres murda. Per exemple, l'adjectiu ayu (elegant) s'escriu amb la síl·laba ha (ꦲꦪꦸ) en canvi el nom personal Ayu s'escriu amb swara (ꦄꦪꦸ). També s'utilitza swara en paraules d'origen estranger. El nom de l'element químic argó, per exemple, s'escriu amb swara.Wihananto, R.S. (2011). Panduan Fonta Aksara Jawa Unicode
Pasangan El Pasangan seria l'oposat a lacsara, ja que elimina la vocal inherent d'una consonant que va amb una altra consonant en una mateixa síl·laba, generalment escrit en forma de subíndex. S'utilitza per a agrupaments consonàntics o síl·labes tancades que es produeixen al mig d'una frase. Per exemple, nda es fa afegint da amb pasangan a la síl·laba na. PasanganIPATranscripciókhaknakcakrakkakdaktaksakwaklakpakdhakjakyaknyakmakgakbakthakngaNglegena꧀ꦲ꧀ꦤ꧀ꦕ꧀ꦫ꧀ꦏ꧀ꦢ꧀ꦠ꧀ꦱ꧀ꦮ꧀ꦭ꧀ꦥ꧀ꦝ꧀ꦗ꧀ꦪ꧀ꦚ꧀ꦩ꧀ꦒ꧀ꦧ꧀ꦛ꧀ꦔMurda꧀ꦟ꧀ꦖ꧀ꦑ꧀ꦣ꧀ꦡ꧀ꦯ꧀ꦦ꧀ꦘ꧀ꦓ꧀ꦨMahaprana꧀ꦰ꧀ꦞ꧀ꦙ꧀ꦜ Lògicament, una Swara no va mai amb pasangan, però es pot escriure de la mateixa manera, com un subíndex, per desambiguar noms propis.
El pasangan ra (꧀ꦫ) i ya (꧀ꦪ) s'utilitzen quan les lletres esmentades pertanyen a una paraula o síl·laba separada. Si el so i pertanyen al grup consonàntic de la mateixa paraula o síl·laba, s'utilitza el sandhangan (o diacrític) cakra (ꦿ) i el pengkal (ꦾ).
Aksara addicionals A causa de la pèrdua de la pronunciació original o per adaptar-se a paraules de préstecs estrangers, hi ha diversos aksara que es reclassifiquen i s'afegeixen al repertori modern. Cada un d'aquests Aksara addicional té un pasangan, però estan desproveïts de caixa murda o mahaprana. Són els següents: GantenAksaraPasanganIPA Transc.NomDescripcióꦉ꧀ꦉrePa cerekAl principi, //, //, i // era present en el desenvolupament primerenc de l'alfabet a causa de la influència del sànscrit. L'ortografia contemporània els va establir com a ganten, síl·labes amb vocal // que reemplaça per les combinacions ra+pepet (ꦫꦼ), la+pepet (ꦭꦼ), i la+pepet+tarung (ꦭꦼꦴ) respectivament. Com que ja té un valor de vocal fix, no pot portar diacríticss vocàlics.ꦊ꧀ꦊleNga leletꦋ꧀ꦋleuNga lelet raswadiMiscellaneousꦬ꧀ꦬraRa agungHistòricament utilitzat per alguns escriptors per al tractament de la reialesa.ꦐ꧀ꦐqaKa sasakTranscripció tradicional de /qa/ adoptat per la llengua Sasak.Rekanꦲ꦳꧀ꦲ꦳haRekanJavanisch, Fremde Laute. From Das Buch der Schrift. Faulmann, Carl (1880).La majoria de sons que no són propis del javanès s'indiquen afegint U+A9B3 ◌꦳ CECAK TELU del SIGNE JAVANÈS sobre una síl·laba que sona similar. Les lletres resultants s'anomenen rekan o rekaan, igeneralment s'utilitzen en manlleus de l'Àrab i holandès.ꦏ꦳꧀ꦏ꦳khaꦢ꦳꧀ꦢ꦳dzaꦗ꦳꧀ꦗ꦳zaꦱ꦳꧀ꦱ꦳syaꦒ꦳꧀ꦒ꦳ghaꦥ꦳꧀ꦥ꦳faꦔ꦳꧀ꦔ꦳'anꦡ͜ꦌ̈N/A?theꦯ͜ꦌ̈N/A?seꦤ͜ꦌ̈N/A?nieꦲ꧀ꦮꦌ̈N/A?hweꦪ꦳ꦺꦴN/A?yoꦯ꦳ꦾꦺꦴN/A?syo