El vol 4230 d'UM Airlines es va estavellar a Turquia, a la muntanya Pilav (40°48′24.77″N 39°39′21.86″I / 40.8068806, 39.6560722), prop de l'aeroport de Trebisonda el 26 de maig de 2003 amb 75 persones a bord. El passatge el formaven 62 militars espanyols, que tornaven a Espanya després de quatre mesos i mig de missió a l'Afganistan i el Kirguizstan; tots ells van morir, conjuntament amb tretze membres de la tripulació: dotze ucraïnesos i un ciutadà belarús.
Aquest accident aeri va ser la pitjor tragèdia de l'Exèrcit espanyol en tota la seva història en temps de pau. La commoció a Espanya va ser tal que el funeral d'Estat a Torrejón d'Ardoz, celebrat dos dies després del sinistre amb la presència dels reis d'Espanya i el príncep d'Astúries, i retransmès en directe per les cadenes de televisió d'àmbit estatal, es va convertir en l'espai més vist de la tarda des de feia diversos anys. El Govern espanyol va publicar un Reial decret al BOE pel qual es «declara dol oficial des de les 00 hores del dia 28 fins a les 24 hores del dia 29, del present mes de maig, durant les quals la Bandera Nacional onejarà a mitja asta en tots els edificis públics i bucs de l'Armada». Aquest dol oficial durant dos dies va ser declarat com a «testimoniatge del dolor de la Nació espanyola davant la defunció de seixanta-dos militars espanyols, en accident aeri ocorregut al seu retorn de la missió de pau desenvolupada a Afganistan, a proposta del president del Govern». S'han obert sis processos judicials arran de la tragèdia, quatre a Espanya i dos a Turquia.
La tragèdia ha estat esquitxada de diverses polèmiques. La primera va venir arran de la mala identificació dels cossos, que en alguns casos no van ser lliurats a les famílies correctament o, fins i tot, les restes de diverses persones van aparèixer barrejades en un mateix fèretre. Les identificacions dels cossos es van realitzar a Turquia i en molt poc temps, la qual cosa es va demostrar com l'origen dels errors. La segona gran polèmica es deu al mal estat de l'avió, circumstància de la qual ja havien advertit en nombroses ocasions els militars als seus comandaments. Tot i això, l'avió va realitzar el vol amb el fatal desenllaç. El dia 28 de maig de 2018 Turquia va informar el govern espanyol que s'havia trobat una cama d'un mort.
Aeronau sinistrada L'aeronau sinistrada era un Iàkovlev Iak-42D fabricat l'any 1988, amb matrícula UR-42352. Al moment de l'accident tenia 18.739 hores de vol.Yakovlev 42D UR-42352 Maçka . Aviation Safety Network. Consultat el 8 de setembre de 2015.
Polèmica sobre la seguretat de l'avió Mesos abans del sinistre van arribar a Espanya notícies sobre el pèssim estat dels avions exsoviètics llogats per al transport de tropes. Per via legislativa, una diputada del PSOE va preguntar dos mesos abans de la catàstrofe sobre els vols en «avions les condicions dels quals no sembla que siguin les més òptimes». Els propis morts van expressar a les seves famílies i amics la seva preocupació i temor sobre viatjar en ells. El mateix dia de l'embarcament, José Antonio Fernández va dir a la seva dona "resa per mi que aquest avió és una merda". José Manuel Ripollés va relatar en un correu electrònic a un amic, quatre dies abans de l'accident: «són avions llogats a un grup de pirates aeris, que treballen en condicions límit, […] la veritat és que només amb veure les rodes i la roba tirada per la cabina et comença a donar taquicàrdia». Per la seva banda, Vicente Agulló va dir al seu pare «volen que volem en una tartana»., Faro de Vigo, 1 de juny de 2008'.
Per tot això, totes les esferes de la societat, immediatament després de l'accident, es van bolcar per descobrir la veritat. El diari El Mundo titulava els tres dies posteriors a l'accident: «62 militars d'elit espanyols moren en un avió ucraïnès llogat pel seu baix cost»;"27 de maig de 2003. El Mundo. Les víctimes van avisar a les seves famílies del mal estat de l'avió ucraïnès";" , El Mundo, 28 de maig de 2003'. Familiars de les víctimes increpen al Govern en un emotiu funeral"; "Noruega va deixar de llogar el Iak-42 després de les denúncies dels seus militars".29 de maig de 2003. El Mundo.
Es té constància documental de catorze queixes realitzades per militars espanyols desplegats a l'Afganistan en dates prèvies al sinistre i que advertien de problemes diversos durant els viatges realitzats en els Iàkovlev-42, Iliuixin-76, Antónov-124 o Túpolev-154.28 de juny de 2004. El País. Cal assenyalar,que Noruega va cancel·lar el contracte amb els Iak-42 després d'una única queixa, cursada de forma oficial, d'un militar que deia: «sortia oli dels motors, passem molta por [...], no donàvem crèdit al que vam veure, hi havia panells solts, cables pelats...» va assegurar passar més por en el viatge en el mateix Iak —que posteriorment s'estavellaria— que desactivant mines a Kabul.29 de maig de 2003. El Mundo (enlace roto y no localizado otro alternativo).
Desenvolupament de l'accident El diumenge 25 de maig de 2003, sortien des de Kabul 53 militars espanyols que portaven quatre mesos i mig en una missió de manteniment de la pau a l'Afganistan, sota la Força Internacional ISAF. Formaven part d'ASPFOR IV, el quart contingent espanyol que estava al país, després de la guerra que succeïa els atemptats de l'11-S. La primera part del contingent va tornar a Espanya onze dies abans. Passaven de les 14.00 (hora espanyola) quan embarcaven a l'avió que els transportaria feia Espanya. El seu avió, de fabricació russa i de companyia i tripulació ucraïnesa, era un Iàkovlev Iak-42D fabricat vint anys enrere amb matrícula UR-42352.
Els 53 militars espanyols desapareguts van iniciar el viatge sobrevolant les altíssimes serralades afganeses, fins que van arribar a l'aeroport de Manas a la capital del Kirguizstan, a les 16.00 hora espanyola. En aquesta nova escala embarcarien els altres nou militars que portaven uns altres quatre mesos a la missió Llibertat Duradora, de suport aeri al desplegament dels seus companys a Kabul. Havia de ser una breu escala, però van ser sis hores i mitja de tensa espera per una mala planificació del vol.22 de juliol de 2003. El País. A les 22.40, hora espanyola, van partir cap a Turquia on havien de fer una nova escala. Els últims minuts només han quedat reflectits en les converses que van tenir els pilots amb la torre de control de Trebisonda, perquè la caixa negra de veu, CVR, estava espatllada des de feia un mes i mig. , Borrador de la investigación oficial, 20 de maig de 2005.
Les víctimes miniatura|Monument en honor dels 62 morts de l'accident aixecat el 17 d'abril de 2007 en el Passeig de la Constitució, a Saragossa. miniatura|Monument, obra del descultor Cristino Díez, en honor dels caiguts en el sinistre aeri erigit el 27 de maig de 2013 al carrer Sant Roque de Burgos. Dels 62 militars espanyols perits en l'accident, 20 estaven destinats a la base burgalesa de Castrillo del Val. La vida de 75 persones va acabar a les 3.12 a.m. (hora espanyola) del 26 de maig de 2003. Sortia el sol quan, a les 6.01 hores, s'anuncia d'última hora a RNE que els acaba d'arribar un teletip amb la notícia d'un accident d'avió i que pot haver-hi víctimes espanyoles. , Reportaje realizado el quinto aniversario por RNE. Als dotze minuts dona la notícia EP: «Un avió militar espanyol que tornava d'una missió a Kabul es va estavellar a la matinada d'avui dilluns prop de Trabzon, en el nord-est de Turquia, segons les cadenes de televisió turques». A partir d'aquest moment salta l'alarma a l'Exèrcit Espanyol perquè hi havia un avió tornava des de Kabul a Saragossa amb 62 militars espanyols. Es complien els pitjors presagis i aquell 26 de maig tenia lloc la major catàstrofe de l'Exèrcit en temps de pau i també el major accident en tota la història de les Forces Armades Espanyoles. El succés deixava de costat les eleccions autonòmiques del 25-M. Els morts eren naturals de totes les Comunitats Autònomes i de totes les Ciutats Autònomes, excepte de Balears i de Melilla: NacionalitatVíctimes 62121Total75 Regió espanyola de naixementVíctimesComunitat de Madrid12Castella i Lleó8Aragó7Comunitat Valenciana5Castella-La Manxa4Galícia4Cantàbria3Andalusia2Astúries2Catalunya2Ceuta2Extremadura2La Rioja2Canàries1Regió de Múrcia1País Basc1Navarra1Ifni1Total60 Procedien professionalment de quatre ciutats:
Saragossa: 21 militars Burgos: 20 militars València: 13 militars Madrid: 8 militars
Dels 62 morts espanyols, 60 eren nascuts a Espanya —un nascut a la província d'Ifni, llavors espanyola—, un nascut a França i un altre nascut a Guinea Equatorial. L'edat mitjana dels militars morts era de 30 anys. Un dels morts, Iñaki López de Borbó, era un cosí tercer del Rei Joan Carles I a través de la seva mare.
Els 62 militars espanyols