Joan Vila i Dilmé (Castellfollit de la Roca, 26 de setembre de 1965) és un zelador, auxiliar d'infermeria i assassí en sèrie català. Conegut com el zelador d'Olot i també com l'Àngel de la mort, és el responsable d'onze assassinats confessos entre l'agost de 2009 i l'octubre de 2010 a ancians d'entre 80 i 96 anys a la residència geriàtrica Fundació La Caritat d'Olot.
Condemnat l'any 2014 pel Tribunal Suprem d'Espanya a 127 anys i mig de presó per gerontocidi múltiple amb tècniques que feien agonitzar brutalment les víctimes, Vila i Dilmé és el criminal amb més assassinats comesos a Espanya durant el i el quart assassí en sèrie de la història d'aquest estat.
Biografia Infància i joventut Joan Vila i Dilmé va néixer a Castellfollit de la Roca (Garrotxa) l'any 1965, fill d'una família obrera del sector dels embotits. De caràcter molt asocial, sedentari i amb poca traça pels estudis, la premsa del cas el descriu com un jove sense un entorn social sòlid i amb una forta inseguretat personal per causa del seu acne, la seva indefinició sexual i de gènere i una tremolor significativa a les mans. Un cop confès dels assassinats que va cometre, Vila i Dilmé va reconèixer que durant tota la seva infància i joventut es va sentir com una dona en el cos d'un home i que la seva homosexualitat també va influenciar els seus hàbits —fet que els psquiatres van confirmar com un sentiment d'angoixa vital.
Trajectòria professional prèvia al gerontocidi massiu Vila i Dilmé va recloure's durant uns temps en un petit apartament familiar de Castelló d'Empúries, on podia mantenir l'anonimat, i posteriorment va obrir a Figueres la perruqueria Tons Cabell-Moda, que va haver de tancar poc després possiblement per una estafa del seu soci. Posteriorment va entrar en una espiral de canvis de feina tot passant per un negoci de plàstics, el sector del tèxtil i de la restauració al Casino de Peralada i en una pista d'esquí, així com cursos formatius diversos de cuina, quiromassatge, modista i reflexologia.
Després de formar-se en diversos oficis, Vila i Dilmé va aconseguir ser contractat per la petita residència geriàtrica privada El Mirador de Banyoles, a Banyoles, on va exercir la seva primera feina com a zelador durant uns vuit mesos. Allà hi va ser molt ben valorat per tot el personal i els residents com una persona molt afectuosa i atenta. També va treballar al centre psiquiàtric de Salt durant un breu període, just abans de ser contractat a La Caritat d'Olot, on va cometre el gerontocidi massiu.
Perfil psiquiàtric adult Transcorreguda la trentena d'anys, la simptomatologia mental de Joan Vila i Dilmé es va accentuar negativament. Patia crisis de pànic, una autoestima molt baixa i seguia sent excessivament influenciable. Fumador empedreït, li fou detectat el trastorn obsessivocompulsiu i la seva tremolor i suor de mans va empitjorar molt, fet que l'amoïnava especialment. A més a més, consumia moltes begudes energètiques, sovint mesclades amb ansiolítics i alcohol, era un maniàtic de l'ordre i seguia una rutina alimentària compulsiva.
Paral·lelament, Vila i Dilmé també va començar a desenvolupar una afició inaudita cap a la tanatopràxia i al maquillatge i vestimenta dels difunts, que més endavant demostraria durant l'etapa en què va cometre els fets criminals i que els Mossos d'Esquadra també van detectar al disc dur del seu ordinador personal un cop detingut. També va adquirir múltiples llibres sobre fenòmens paranormals, la mort i la tanatopràxia, per causa del seu vincle amb una perruquera del barri. L'home va començar a ser medicat sota supervisió psiquiàtrica, i més endavant, un cop empresonat després dels crims, li seria finalment diagnosticat un trastorn obsessiu compulsiu amb brots depressius greus addicionals.
Fets criminals d'Olot Primers assassinats (agost del 2009 - setembre del 2010) A principis del 2006, i després d'haver treballat a Banyoles i a Salt, Joan Vila i Dilmé va ser contractat com a auxiliar d'infermeria a la residència geriàtrica Fundació La Caritat d'Olot, a tocar del riu Fluvià. En aquell moment, el centre era dirigit per un dels seus psicòlegs, Joan Sala, que no va veure cap perill en el nou zelador. Els seus torns de feina es dividien entre festius i caps de setmana, de manera que treballava en hores amb poca afluència de personal.
L'inici dels assassinats múltiples va tenir lloc 3 anys i mig després de començar a treballar-hi, l'agost de 2009. Vila i Dilmé va cometre els seus primers assassinats amb dos mètodes inicials diferents. El primer era un còctel de barbitúrics i fàrmacs: els triturava i mesclava amb aigua i els administrava a la víctima per via oral. L'altre mètode l'aplicava a aquells ancians que eren diabètics, injectant-los una sobredosi d'insulina amb una xeringa per via intravenosa. Aquests assassinats els va cometre de manera molt espaiada, cada dos o tres mesos fins a la tardor de 2010, i durant la mort diversos familiars van relatar que el seu patiment fou agònic, alguns fins i tot sagnant per la boca. Les víctimes, d'entre 80 i 96 anys i la majoria dones, van ser fins aquell moment Rosa Barbures Pujol, Francisca Matilde Fiol, Teresa Puig Boixadera, Isidra García Aseijas, Carme Vilanova Viñolas, Lluís Salleras Claret, Joan Canal Julià i Montserrat Canalias Muntada.
Darrers assassinats (setembre i octubre de 2010) Des del 2006 fins al moment previ als tres darrers gerontocidis, el zelador es lamentava amb la resta del personal del geriàtric que «totes les ancianes li morien a ell». La resta de personal del centre va coincidir a afirmar que Vila i Dilmé era un treballador exemplar, eficient i atent amb totes les persones internades al geriàtric. A més a més, esmerçava molts esforços a arreglar les víctimes difuntes i li agradava explicar amb detalls a la família les circumstàncies de la mort. A les acaballes de setembre, Vila i Dilmé va començar a patir un canvi de caràcter i es va mostrar més intransigent i violent. Afirmava que estava fart de les persones velles, que volia canviar de feina per dedicar-se a la tanatopràxia, i després de l'assassinat de Joan Canal Julià, que es va produir el 19 de setembre de 2010, Vila i Dilmé va obligar una companya de feina a entrar a l'habitació del difunt.
Els seus darrers tres assassinats es van produir de manera molt consecutiva, entre el 12 i el 17 d'octubre: va matar Sabina Masllorens i Sala el 12 d'octubre; Montserrat Guillamet Bartolich el 16 d'octubre, i Paquita Gironès i Quintana, l'endemà, el 17 d'octubre. En aquests tres crims, i per causa del seu increment de violència, el zelador va canviar de tàctica i en va emprar una de molt més cruel i agònica: o bé els feia beure lleixiu o bé els injectava àcid desincrustant i altres substàncies corrosives a la boca amb una xeringa de grans dimensions. Aquesta tècnica matava les víctimes amb un llarg i intens dolor provocat per greus cremades internes d'hipoclorit de sodi a l'esòfag, a les mucoses internes i als pulmons. Al llarg d'aquella setmana, Vila i Dilmé va confessar en el judici que havia estat bevent vi amb Coca-Cola durant 10 dies. Pel que fa a la víctima Sabina Masllorens i Sala, més endavant va reconèixer que després de matar-la va arribar a casa i es va dutxar i posar la televisió sense cap remordiment. Pel seu vetllatori va assistir al tanatori, on es va estar animant la família durant tanta estona que fou convidat pels familiars a romandre en la vetlla del nucli familiar íntim.
L'última víctima: Paquita Gironès i Quintana miniatura|Joan Vila i Dilmé instants abans de cometre l'assassinat de Paquita Gironès i Quintana a La Caritat. Aquest registre de les càmeres de seguretat per part dels Mossos d'Esquadra van ser una de les proves que van permetre que l'assassí confessés els fets. La darrera víctima mortal de Joan Vila i Dilmé, Paquita Gironès i Quintana, va ser qui va generar les primeres sospites del seu assassí, i el seu cadàver va ser el detonant per a la seva detenció. Gironès i Quintana era una vídua, sense fills i amb episodis de demència senil. Havia estat internada a La Caritat uns quants anys abans i va desenvolupar una relació molt tensa amb Vila i Dilmé, a qui va intentar denunciar durant més d'un mes per maltractaments. Si bé es referia a ell com a «malparit» i assegurava que l'havia bufetejada, ni el personal del geriàtric ni la seva neboda en van fer cas. Tanmateix, durant les perquisicions policials i el judici es va confirmar que Vila i Dilmé va traslladar Gironès i Quintana en cadira de rodes a una sala del geriàtric sense càmeres de videovigilància. Després d'aquell moment, la vella va aparèixer amb una ferida a la cara i alguns hematomes als pits, i a partir d'aquest moment va començar a assegurar que Vila volia matar-la.
El vespre del 17 d'octubre, i segons la mateixa declaració del zelador, havia estat bevent tot el dia cava i vi amb Coca-Cola amb una actitud pletòrica després de l'assassinat del dia anterior. Vila i Dilmé es va dirigir a l'habitació de Paquita Gironès i Quintana després d'haver-la sentida estossegar. Allà, i en veure que l'anciana mostrava signes de desorientació i dificultats per a respirar, va dirigir-se al magatzem de la neteja i allà va omplir una xeringa amb un producte de neteja (un desincrustant àcid) que va administrar a la boca de la vella. Gironès i Quintana va començar a estossegar i a expulsar el líquid, fet pel qual la van traslladar a l'hospital, on va morir.
Detenció Els assassinats de Joan Vila i Dilmé van ser descoberts de manera fortuïta i arran de l'anàlisi forense del cadàver de Paquita Gironès i Quintana. El metge forense que va revisar la víctima a l'hospital (on havia mort) es va negar a certificar-ne la mort natural i va avisar els Mossos d'Esquadra el 18 d'octubre al vespre. L'equip d'investigació, liderat per l'inspector Josep Monteys, va arribar a la conclusió que la ingestió d'àcid desincrustant que havia matat Gironès i Quintana no se l'havia pogut prendre la dona, de manera que algú l'hi havia subministrat i allò podia ser un homicidi. Els Mossos, revisant les càmeres de seguretat de La Caritat van veure que el zelador s'havia tancat a la sala de la neteja durant els moments previs al crim. Després d'interrogar a tot el personal treballador del centre geriàtric, la policia va fer veure que tenia més informació de la que realment tenia, i durant l'interrogatori a Joan Vila i Dilmé, aquest va confessar els seus dos primers crims, i va ser detingut i posat a disposició del jutge.
Judici pels crims d'Olot Confessió i exhumacions judicials Els dies posteriors a la seva detenció, quan fou posat a disposició judicial al Jutjat d'instrucció núm. d'Olot, Joan Vila i Dilmé va confessar l'autoria de les morts de les tres darreres víctimes: Sabina Masllorens i Sala, Montserrat Guillamet Bartolich i Paquita Gironès i Quintana. L'assassí va relatar que la mort de les tres ancianes el va fer sentir «com si fos Déu» i que el patiment que els va infligir amb les substàncies corrossives havia estat únicament «un gra de sorra comparat amb la plenitud de la seva mort». El jutjat, davant aquesta declaració, va decretar presó provisional comunicada i sense fiança per tres delictes d'assassinat i el zelador fou internat al Centre Penitenciari Brians 1 de Barcelona.