miniatura|L'escultura del Museu Nacional Romà miniatura|L'escultura del Museu Britànic Dionisos pseudo-Sardanàpal és una rara representació escultòrica de Dionís que durant molt de temps es confongué amb un retrat del rei Sardanàpal (una inscripció del s. XVII en l'exemplar del Vaticà indica CΑΡΔΑΝΑΠΑΛΛΟC). Malgrat que la iconografia habitual d'aquest déu és la d'un jove imberbe, aquesta és la d'un home barbut que ha passat ja la maduresa, completament vestit. L'estil n'és neoàtic o arcaïtzant, dins de l'escultura hel·lenisticoromana. Al braç que li manca devia dur un tirs (un ceptre d'heura, vinya i pinya, atribut de Dionís).K.A. McDowall, "The so-called 'Sardanapalus'", Journal of Hellenic Studies, 1904; Bernard Ashmole, "The so-called 'Sardanapalus'", The Annual of the British School at Athens, 1919.
A la primeria del XIX, Ennio Quirino Visconti polemitzà amb Johann Joachim Winckelmann i altres historiadors de l'art sobre la identificació del "Sardanàpal", llavors als museus Vaticans, i en proposà la interpretació actualment acceptada.Visconti, Mus. Clem. II:290-304, noted by J.J. Pollitt, in Olga Palagia, J. J. Pollitt, Personal Styles in Greek Sculpture :8f.
Totes les escultures supervivents semblen còpies o variants d'un original grec datable cap al 325 ae, en una època en què la iconografia inicial del déu s'estava fixant en el model androgin més divulgat.
Exemplars Fragments apareguts en les excavacions del Teatre de Dionís d'AtenesAshmole 1919. Nàpols Palerm Galleria degli Uffizi, Florència Estàtua romana de marbre pentèlic, datable de mitjan s. I (40-60), al British Museum; tota d'una peça tret del braç desaparegut, que estaria tallat en un altre bloc i després assemblat. S'hauria trobat a Posillipo (Campània). Alçada: 2,2 m. Prové de la col·lecció de Fortunato Pio Castellani. GR 1878.11-6.1 (escultura 1606)A. Cristilli, "Una nota di archeologia campana: il Dioniso nel tipo 'Sardanapalo' dalla villa imperiale del Pausilypon a Napoli", Oebalus, 10 (2015: 243-260). Museu Nacional Romà
Influència posterior En la pel·lícula Alexandre, d'Oliver Stone (2004), Dionís apareix representat com un home de cabells llargs i barbut, coronat amb fulles d'heura i vestit amb pell de lleó i un voluminós quitó, inspirat en aquesta escultura.S. D. Bundrick, "Dionysian Themes and Imagery in Oliver Stone's Alexander", Helios, 36.1 (Spring 2009:81-96).
Referències
Categoria:Escultures de l'antiga Grècia Categoria:Obres del segle IV aC Categoria:Dionís en l'art Categoria:Col·lecció del Museu Britànic Categoria:Col·leccions del Museu Nacional Romà