Sa Pobla o La Pobla,Ambdues formes són oficials: antigament també Uialfàs o la Pobla d'Uialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb els termes de Búger, Campanet, Pollença, Alcúdia, Muro, Llubí i Inca. Es troba a 42 km de la capital insular.
Sa Pobla està situada al nord-est de l'illa de Mallorca, amb una extensió de 48.53 km² i pertany a la mancomunitat del nord. Les seves especials característiques orogràfiques i l'abundància d'aigua en el seu subsòl han caracteritzat el municipi com el principal productor d'horta de l'illa de Mallorca, essent molt destacable el cultiu de la patata primerenca, exportada a Anglaterra; també s'hi fan en abundància mongetes, fraules i síndries, entre d'altres.
Població
Medi físic miniatura|Mapa del terme de Sa Pobla Predomina el relleu pla, a una altitud mitjana de 36 m sobre el nivell del mar, el terme es pot dividir en tres zones diferenciades:
El raiguer, al nord i al nord-oest, amb els costers meridionals, contraforts terminals de la Serra de Tramuntana, de la Serra de Gaieta i el Puig de Son Vila, moles allargassades, d'altura irregular i pendent poc abrupte (tret del vessant occidental del puig de Son Vila), separades per la Vall de Crestatx. Amb prou feines superen, en ambdós casos, els 300 m d'altitud, amb el màxim del Puig de la Talaia amb 339 m. Els seus punts culminants fan partió amb Campanet, Pollença i Alcúdia. Aquesta zona suposa a l'entorn del 16% del terme. En les seves proximitats, però dins la plana, s'hi troba aïllat el petit puig de Son Sabater (58 m.).
El pla, que ocupa una ampla planura amb tendència descendent cap a l'Albufera i la Badia d'Alcúdia, i que inclou les terres primes de ponent, d'origen al·luvial, on s'ubica el nucli històric de la vila (25 m sobre el nivell de la mar) i la marjal, que fou objecte de dessecació artificial des del s. XV fins al s. XIX, limita amb Muro, Llubí, Inca i Búger. Aquesta zona ocupa el 75% del territori.
L'Albufera al llevant, inundada pràcticament tot l'any i que, malgrat que en el terme de Sa Pobla, s'allunya fins a uns 6 km de la mar, no supera els 2 m sobre el seu nivell. Suposa un 9% del terme municipal.
Geologia La zona muntanyosa està conformada per materials del Mesozoic: dolomies, calcàries i margues guixenques del Triàsic; i per calcàries del lias.
La plana i l'albufera estan conformades per materials al·luvials quaternaris. A la zona més alta hi predominen els llims vermells, els conglomerats i els gresos, mentre que a la més baixa ho fan els fangs i els llims grisos.
La capa superficial de les terres cultivables de Sa Pobla han estat profundament modificades per l'acció humana, bé sigui per rebliment de zones abans inundades de la marjal, bé sigui per rompuda i espedregament o aportació de terres fèrtils externes.
Hidrologia A Sa Pobla hi conflueix la conca hidrològica més important de Mallorca, 640 km² que suposen la cinquena part del total superficial de l'illa, la qual recull les aigües de la major part del vessant sud-oriental de la Serra de Tramuntana, (des de la Vall d'Orient fins al Puig Tomir), de quasi tot el Raiguer i del sector occidental del Pla de Mallorca (des de Santa Eugènia al massís de Randa). Aquesta conca, conformada encara per diversos torrents, es concentra, al límit oriental del terme amb Muro, al canal Gran, curs fluvial artificial que travessa de manera segregada l'Albufera: El Torrent de Sant Miquel procedent de Campanet on arreplega les aigües del Torrent de Comafreda o de Lluc i de les Fonts Ufanes, travessa el terme de ponent a llevant i aporta 16 hm³ de mitjana anual. Fins al desguassava a l'Albufera i actualment ho fa a la badia d'Alcúdia pel Canal Gran. El Torrent de Búger que recull les aigües del Torrent de Massanella, fa de partió amb Búger i és afluent del de Sant Miquel. El Torrent de Muro que arreplega les aigües dels torrents de Sólleric, d'Almedrà i de Pina, fa partió amb Muro. Aporta entre 4 i 8 hm³ anuals. Com el de Sant Miquel, antigament desembocava a l'Albufera. El Torrent de Siurana, d'escàs cabal, que travessa la vall de Crestatx, íntegrament pel nord del terme de Sa Pobla, i que desguassa a l'Albufera.
La hidrologia superficial és completa amb la part més occidental i interior de l'Albufera, que després de les obres de dessecació i canalització del , quedà aïllada dels torrents que abans hi desembocaven mitjançant la superposició del Canal Gran, al qual també hi aboca els seus excedents l'Albufera molt a prop de la desembocadura, en el terme de Muro. Així mateix existeix una densa xarxa de séquies tant a l'interior del pantà com a les seves proximitats producte d'aquella dessecació i d'altres de més antigues d'abast més limitat.
Pel que fa al subsòl, l'aigua hi és abundant i, en les proximitats de l'Albufera, el nivell freàtic s'acosta molt a la superfície (en aquest cas denominat trespel en la parla local).Diccionari Català-Valencià-Balear, entrada trespel L'aigua del subsòl procedeix tant d'escorrenties subterrànies com de la infiltració de gran part de l'aigua de pluja i de la que transporten els torrents, a causa del caràcter extremadament permeable del seu terreny, fins al punt que després dels períodes de sequera, les grans avingudes d'aigua no arriben a la mar. Per això Sa Pobla disposa de grans dipòsits d'aigua subterrània amb una alta capacitat de renovació i sobre els que l'albufera actua com a fre a la salinització, que només es presenta en cas de cicles llargs de sequera extrema. Això permet abastar l'alt consum demandat per l'agricultura intensiva i l'aigua potable del municipi així com la d'Alcúdia i les seves zones turístiques. Per contra les aigües del subsòl pateixen, en diferent grau, problemes de contaminació per nitrats.
Flora, fauna i usos del sòl Els diferents tipus de vegetació i fauna de Sa Pobla, és coherent amb les tres zones geogràfiques que la integren i les seves característiques han definit els usos humans que s'hi han desenvolupat:
Alzinars, pinars i garrigues a les muntanyes, també alguns cultius de secà a les zones més baixes i de fruiters a les zones de transició, en aquesta zona s'hi pot trobar la fauna pròpia de la Serra de Tramuntana, amb presència d'alguns mamífers, com la geneta i el mostel i les aus pròpies d'aquest entorn. Bona part d'aquest àmbit és sòl rústic protegit amb la qualificació d'Àrea natural d'especial interès. En aquest àmbit s'hi han desenvolupat diverses pedreres, actualment inactives, i dos assentaments de població molt pròxims de caràcter unifamiliar molt extensos: s'Ubac i Son Toni.
Cultius de reguiu a les planes, amb dues minúscules taques de bosc, dels que és destacable el bosc de Talapi, alzinar relictual d'un gran alzinar del Pla de Mallorca, ubicat a prop de Búger. En tota aquesta zona la presència de fauna és molt escassa tret que s'hi trobin de pas. En aquesta zona s'hi assenta el nucli de població que dona nom al terme, ocupa unes 150 hectàrees i hi conflueixen les principals vies de comunicació interurbanes, en els darreres anys s'hi ha construït una via de circumval·lació. També en els darrers anys s'ha introduït a Sa Pobla l'hàbit d'edificar residències i naus industrials en sòl rústic que està afectant significativament el paisatge tradicional del terme i perjudicant els usos agraris.
Vegetació aquàtica a l'albufera i les séquies pròximes, amb abundància del canyet, la bova, la sesquera o el jonc, així mateix s'hi desenvolupen les plantes de creixement aquàtic com els créixecs, les llenties d'aigua o la coa de mart. També és possible trobar-hi algun exemplar d'arbre hidrofil, com el poll, l'om o l'àlber en zones emergides. La fauna d'aquesta zona, pròpia de les zones humides, és molt rica i diversa, en el conjunt de la zona s'hi han identificat unes dues-centes espècies d'aus, una cinquantena d'elles sedentaries i moltes altres nidificants, els anàtids, les gruiformes o les rapinyaires hi són abundants. Entre els amfibis i rèptils s'hi troben la tortuga d'aigua, la serp d'aigua, el granot i el calàpet. Els mamífers són els propis de tota l'illa, amb conills, llebres, mostels, rates, ratolins i diverses espècies de ratapinyades. Els peixos predominants són d'aigua salada (com les llises i les anguiles) i hi ha dues espècies d'aigua dolça que han estat introduïdes, la Gambúsia i el jonqueter. La importància de la biodiversitat de l'albufera ha fet que aquest espai sigui parc natural, LIC, ZEPA i participa de la xarxa de zones humides Ramsar.
Clima + Temperatures i precipitacions a Sa Pobla (sa Canova 1981-2001) Gen. Feb. Mar. Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Anual Temp. màx. extrema (mitjana) [°C] 20,2 21,8 25,1 26,8 30,2 35,0 38,0 37,9 34,0 29,1 24,5 21.2 Temp. mín. extrema (mitjana) [°C] -1,2 -0,5 0.3 2.3 5,9 10.5 13.5 14,5 11,5 7,3 2,6 0,1 Temp. mitjana [°C] 9,8 10,3 11,9 14,0 17,8 21,6 24,8 25,4 22,2 18,2 13,7 10,8 16,7 Precipitacions [mm] 47,5 35,6 34,2 35,7 36,8 16,4 6,4 21,9 65,9 81,3 80,7 57,6 520,0
El clima de Sa Pobla és mediterrani humit, les precipitacions oscil·len entre els 800 mm. a la muntanya i els 520 a la plana. La sequera estiuenca és el fenomen més estable; la resta de l'any les pluges es distribueixen de manera irregular, tot i que estadísticament són més abundants a la tardor. Pel que fa a les temperatures, Sa Pobla rep amb menys intensitat els efectes moderadors de la mar a causa de l'efecte barrera de l'albufera quan no hi ha vent, per això les seves temperatures poden ser lleugerament més extremes que altres zones baixes de l'illa, essent habituals les temperatures mínimes per davall zero a l'hivern i les màximes a l'entorn dels 40 graus a l'estiu; per aquest mateix motiu són freqüents els fenòmens d'inversió tèrmica a les seves muntanyes.
A causa del poc desnivell de les seves terres i a la potència de la seva conca hidrogràfica, a Sa Pobla són freqüents els episodis d'inundació causats pel desbordament dels torrents, del vas de l'Albufera o per la impossibilitat d'infiltrar l'aigua de pluja quan els dipòsits subterranis es troben saturats, aquestes inundacions són més intenses en les proximitats de l'Albufera. L'any 1852 una gran inundació coneguda amb el nom de sa plena d'en Gelat donà peu al projecte definitiu de dessecació de l'Albufera. També, al , es feren obres de protecció al Torrent de Sant Miquel elevant els seus marges (el malecó del torrent), per la qual cosa, quan va ple, en molts trams transcorre per damunt del nivell dels horts, això dificulta el drenatge quan la inundació ja s'ha produït i ocasionalment les terres més baixes poden romandre inundades al llarg de setmanes fins que baixa el nivell de l'Albufera. A la vila les inundacions importants només es produeixen pel desbordament del Torrent de Búger que, fins a la construcció de la via de ronda, obria un xaregall que s'acanalava pel carrer Major, d'oest a est, en direcció a l'Albufera.
Demografia històrica Evolució demogràfica de Sa Pobla Any Habitants Any Habitants Any Habitants Any Habitants Any Habitants Any Habitants Any Habitants 1364 965 1466 550 1591 1.950 1750 1.972 1784 2.266 1840 3.094 1860 3.637 1877 4.861 1887 5.681 1900 5.999 1910 6.894 1920 7.851 1930 8.830 1940 10.147 1950 10.217 1960 9.931 1970 9.927 1981 10.019 1991 10.092 2002 11.704 2010 12.831 Referència: Arxiu Històric de Sa Pobla.
Transports i comunicacions miniatura|Antiga estació del tren de Sa Pobla Sa Pobla està molt ben comunicada per carretera per l'eix Palma-Alcúdia, en gran part autopista, situat a 2 km del nucli; a més té carreteres cap a la Platja de Muro, Muro, Llubí, Búger i Pollença.