Vestarca, en grec medieval βεστάρχης (vestarkhis), va ser un càrrec important i una dignitat honorífica de l'Imperi Romà d'Orient des de finals del fins a principis del .
Història El terme vestarca significa "cap dels vestes", una altra categoria d'alta dignitat àulica. Etimològicament, aquests termes estan lligats a Vestiarion (el guardarroba imperial), però malgrat els intents més antics de vincular els vestes i els vestarques a les funcions de la cura del vestiarion, no sembla que hi hagi cap relació.
El vestarca es menciona per primera vegada al Taktikon de l'Escorial, una llista de dignitats i títols de la cort, on s'explica també la seva precedència, un text recopilat a la dècada del 970. Originàriament, el títol estava reservat als eunucs importants de la cort imperial, però també es va aplicar als principals oficials militars des de mitjans del . Entre els seus titulars hi havia els generals Miquel Burtzes, Nicèfor Melissè i segurament els futurs emperadors Nicèfor III i Romà IV Diògenes, i també altres importants oficials judicials de Constantinoble. Dins de la jerarquia del palau, el títol de vestarca se situa entre el títol de magistros i el de vestes, però va perdre la seva importància amb la inflació de títols durant les darreres dècades del . Al tombant del segle, el nou títol de protovestarches (πρωτοβεστάρχης, 'primer vestarca') es dona com a recompensa a jutges i notaris. Els dos títols encara existien a principis del , però van desaparèixer completament molt poc després.
Referències
Categoria:Títols de l'Imperi Romà d'Orient