miniatura|Mural contra la violència de gènere miniatura|El masclisme veu el món des d'una mirada masculina i no considera a les dones, o bé les considera l'excepció o inferiors o un complement per a fer més agradable la vida de l'home. El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l'home, com a mascle, sobre la dona.Masclisme Diccionari de la llengua catalana, DIEC, Institut d'Estudis Catalans Aquesta ideologia fonamenta un tipus de masculinitat que autoritza i justifica actituds i accions agressives, controladores i subordinants d'alguns homes contra dones i nenes.
En general, a tot el món hi ha masclisme.Revista de educación, Monogràfic Identidad y educación, nombre 353, setembre-desembre 2010, Ministerio de Educación, Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional. ISSN 0034-8082 Una persona amb idees, actituds o comportaments masclistes és masclista.Bel Olid, Feminisme de butxaca, Angle, 2017 Un home, generalment cisgènere, que se sent còmode amb les seves idees masclistes, consideri ell que ho són o no, i no té cap intenció de revisar-les, és un masclista (o mascliste).
L'antònim de "masclisme" no és feminisme (dona diferent, però amb el mateix valor -ni superior ni inferior- que l'home), si existís a la pràctica seria "femellisme" (dona superior a l'home). Pel postfeminisme, els feminismes de la diferència i els estudis de gènere, tothom té el mateix valor i els mateixos drets, sent cada persona com vulgui, sense haver d'entrar forçosament en estereotips ni binarisme de gènere.Margot Pujal i Llombart, El feminisme, Editorial UOC, 2005. Mercè Izquierdo i Aymerich, Clara Garcia Pujol, Núria Solsona i Pairó, Gènere i ensenyament de les ciències, edicions Universitat Autònoma de Barcelona, 2008.
Etimologia "Masclisme" prové de "mascle".Gran Enciclopèdia Catalana
Ideologia miniatura|Placa de la sonda Pioneer 10 mostrant l'home actiu, mirant al front i saludant, mentre la dona, més endarrerida o més petita, el mira. La paraula "masclisme" es va crear per a designar qualsevol tipus d'opinió, disposició o pràctica que diferencia de manera negativa el fet de ser dona. No arremet únicament sobre les dones sinó també als homes que pels seus gustos, manera de ser o de fer no compleixen les normes i comportaments hegemònics suposadament adscrits als "homes" o a la "masculinitat" estàndard (rol masculí) d'una comunitat o societat.Xabier Iturbe, Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments, editorial Graó, 2015.
La mirada masculina és la presentació de la perspectiva masculina com a única existent i vàlida. El masclisme inclou també la repartició de poder, que defineix valors diferents a diferents persones (vegeu jerarquia) i a la que uns estan per sobre de la resta. Així, el masclisme indica el que cal ser, sentir, pensar i fer per no baixar esglaons a la piràmide del poder. El poder, públic o privat, de l'home sobre la dona és el "patriarcat".
Com actitud el masclisme designa una idea particular de la virilitat i els rols de gènere: la masculinitat. La masculinitat tòxica és el conjunt d'actituds construïdes socialment que exigeixen que els homes siguin violents, poc emotius i sexualment agressius, entre altres estereotips.
Causes miniatura|De Protàgores, al , és popular la frase "L'home es la mesura de totes les coses"
El masclisme és a tot arreu, és diferent i es transforma a cada societat a mesura que ho fan els seus valors. Es basa en el patriarcat, que és estructural i transhistòric, fins i tot a la prehistòria hi havia un prepatriarcat matrilineal (però patriarcat al cap i a la fi). Per a molts homes, tota l'obra femenina, obres d'arts plàstiques, escèniques, musicals, literatura, d'enginyeria, científiques, culinàries, socials, d'investigació, de recopilació, etc. són únicament "coses de dones" i no els interessen. D'una manera conscient o inconscient les consideren inferiors. Com a conseqüència es perden o, si es guarda algun document, és per exemple una carta amb relació a una obra masculina o un autor home, que és utilitzada per a estudiar-lo i retre-li homenatge a ell, des d'una perspectiva androcèntrica i masculina. Això forma un cercle viciós en el que s'assumeix la idea que les obres són masculines, coses d'homes, i les femenines són anècdotes o curiositats, entreteniments destinats a dones, sovint estranyes i fora de la normalitat, i, per tant, d'alguna manera, inferiors.Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, Intervenció-investigació en violències de gènere, Documenta Universitaria, 2015.
A la societat moderna, industrialitzada i globalitzadora, encara s'accepta i considera el currículum masculí com a universal. A més, en l'actualitat, a Espanya, per exemple, molts joves i no tan joves que han nascut a la democràcia tampoc no es qüestionen la necessitat del feminisme i tenen normalitzats comportaments i expressions lingüístiques masclistes sense adonar-se ni ser conscients que ho són. Poden veure la discriminació positiva com una discriminació i es deixen portar pel màrqueting, la indústria comercial i els mitjans de comunicació. Per exemple, no es plantegen perquè de les víctimes d'una agressió es digui que són "mortes" i no "assassinades", que es posi en relleu si havien o no denunciat abans o que de rebot es parli de les denúncies falses, de l'aspecte físic o personalitat de dones agredides sexualment, o parlar sempre d'un percentatge de dones agredides i mai del mateix percentatge d'homes maltractadors.
De vegades potser que una persona masclista en realitat parli o es comporti així per estar desinformada, desinteressada, alienada, dominada, sotmesa, que li serveixi per mantenir un estatus social entre el seu entorn, que senti que ha de fer el que toca o deixar de fer per pressió social o la por al que diran. En les dones cal tenir en compte la vulnerabilitat de la seva opinió en l'esfera pública (la dona ha de justificar-se sempre, l'home mai; ella no té dispensa, ell sí) i la desqualificació, el menyspreu i l'insult sistemàtic a les que gosin disputar-los espai en escena.Pierre Bordieu, La dominación masculina, editat per Anagrama, 2000.
Una causa que cal no menysprear a la societat occidental actual és la misogínia internalitzada, que afavoreix que fins i tot les dones reforcin el masclisme. Aquesta no és sinó l'assumpció involuntària, de manera no conscient, dels missatges masclistes presents en la societat o la cultura.
Manifestacions miniatura|El lloguer i venda de cossos femenins, per al sexe o la procreació, només es dona a societats masclistesBegoña Gómez, “Considerar que dar las campanadas medio desnuda es un acto feminista es un error garrafal”: Entrevista a Ana de Miguel, El País, 12 de desembre de 2017 El patriarcat El soft power masculí El capital simbòlic patriarcal i masculí La cultura de la violació i el dret sexual masculí L'androcentrisme L'universalisme masculí Lleis discriminatòries per la dona Diferència de tracte en cas d'adulteri: en algunes cultures, l'adulteri o l'embaràs abans del matrimoni són durament castigats. Necessitat del permís d'un home per a fer activitats econòmiques. Negació del dret a vot o d'altres drets civils. Educació masclista des de les escoles o la pròpia família. Assassinats de dones per ser "bruixes". Discriminació en l'àmbit religiós, en països de predomini musulmà, en determinades branques del cristianisme (com el mormonisme o el catolicisme), en els ortodoxos jueus, en l'hinduisme… Divisió sexista del treball. Els homes ocupen llocs més importants. Per exemple, a Catalunya, en 2007 el homes ocupaven un 92% dels llocs de treball en càrrecs d'alta direcció de grans empreses, un 97% de llocs com a consellers d'empreses IBEX 35 i un 98% en presidències de Cambres de Comerç i llocs similars. També es refereix a un pagament de salari menor a les dones que als homes en canvi del mateix treball.Salut, temps i retribucions de les dones al món del treball, Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2007. Discriminació retributiva Tallers per la igualtat: Glossari. Universitat de Lleida Coves, A. M., Corominas, A., Lusa, A., Martínez, C. La valoración de puestos de trabajo y la discriminación retributiva, Departament d'Organització d'Empreses. Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials. Universitat Politècnica de Catalunya, any 2002. Els mitjans de comunicació i la publicitat sexista: Cosificació de la dona, principi de la barrufeta, prova de Bechdel, prova de Finkbeiner, etc.
Conseqüències miniatura|En la violència obstètrica, el personal sanitari tracta el treball del part el més ràpid i còmode per a l'equip mèdic en detriment de les persones protagonistes. Algunes conseqüències generals són, entre d'altres, limitacions en homes i dones a causa dels seus respectius rols de gènere, cultura de la violació, cosificació de la dona, taxa rosa, baixes expectatives envers les dones, sostres de vidre, discriminació salarial o violència envers les dones (com violacions contra dones). En camps específics també n'hi ha, per exemple a la medicina és freqüent l'exclusió de les dones dels assajos clínics o si hi entren són de més mala qualitat, intervencions sanitàries excessives, l'excessiva medicació a les dones, com la medicalització dels símptomes premenstruals o l'excés de teràpia hormonal en la menopausa, tractaments innecessaris, violència obstètrica i el fet de tractar l'embaràs, la menopausa o fins i tot el ser dona com una malaltia, entre d'altres. En paraules del metge Juan Gérvas: "S'exigeix a la dona que sigui perfecta, i si no encaixa se l'ha de retocar". El masclisme sol ser causa d'homofòbia.Mercedes Pérez-Fernández, Juan Gérvas,El encarnizamiento médico con las mujeres, Los Libros del Lince, 2016.
Geografia del masclisme miniatura|Art de carrer antimasclista: "Compte! El masclisme mata!" A Europa, en 2017, el 44% de la població pensa que el principal paper de les dones és tenir cura de la llar i el 43% que el principal paper dels homes és guanyar diners. Només la meitat està d'acord que un home retregui als seus amics que facin una broma sexista i a tres de cada cinc no els sembla bé que un home es defineixi com a feminista. En novembre de 2017, un eurodiputat escollit democràticament, Janusz Korwin-Mikke, va culpar a les dones que "s'entesten a treballar fora de casa" de la baixa demografia europea.Juli Rodés, El 44% dels europeus pensen que les dones han de tenir cura de la llar i la família. L'últim eurobaròmetre mostra com la desigualtat entre homes i dones i els estereotips de gènere continuen existint a la Unió Europea, Catalunya Informació, 21 de novembre de 2017 Noves declaracions masclistes del polèmic eurodiputat d'ultradreta polonès, Catalunya Informació, 16 de novembre de 2017
Entre 2010 i 2014, a Catalunya van morir assassinades 98 dones a causa del masclisme, sent 502 les totals a l'Estat Espanyol. A Catalunya, de les 98 assassinades, 67 ho van ser a la seva pròpia casa i 64 ho van ser per les seves parelles o exparelles (feminicidi íntim). Durant els cinc anys d'anàlisi, la mitjana catalana és de 5'76 dones assassinades per cada milió, davant les 4,72 de l'Estat Espanyol. A Catalunya, una de cada tres dones que van anar en 2017 als serveis d'informació de l'Institut Català de les Dones va ser ateses per violència masclista, i gairebé un terç de les dones ha patit episodis de control abusiu per part de les seves parelles. A Catalunya els comportaments violents contra les dones es normalitzen en tots els àmbits de la societat i la cultura preventiva del masclisme és inexistent.Una de cada tres dones és víctima de la violència masclista, Catalunya Informació, 25 de novembre de 2017 Meritxell Rigol, El masclisme mata el doble de dones que les que reconeixen els registres oficials de violència de gènere, Directa, 26 de març de 2015